dijous, 14 d’agost del 2008

Viatge a Andorra

Me'n vaig als Pirineus, encara que Andorra la tinc tota trillada i trepitjada. És com un kit Cat sense Fm. Per desconnectar de la rutina. També per suar al sol del nord i veure núvols i formes intangibles als seus cims. ¡Qui fóra una flor silvestre! Us tindré al cor. Fins aviat. Una salutació a Les meues dones.

Josep Lluís Abad i Bueno
en

4 comentaris:

  1. zel15 d’agost del 2008, a les 23:39

    com que no sé qui són les teves dones, em prenc un bocinet de salutació i bones diades!

    ResponElimina
  2. zel17 d’agost del 2008, a les 17:34

    Disfruta de la muntanya, ai, ja m'agradaria poder marxar temps sense pensar en res... Petons!

    ResponElimina
  3. Príncep de les milotxes19 d’agost del 2008, a les 2:41

    Les meues dones són reals i imaginàries, aquelles que m'inciten a cercar la bellesa i l'amor a la vida. Elles fan que aquest llibre on-line augmente cada dia per a totes vosaltres, també amics i amigues, homes i dones meues.

    ResponElimina
  4. Príncep de les milotxes19 d’agost del 2008, a les 2:41

    Les meues dones són reals i imaginàries, aquelles que m'inciten a cercar la bellesa i l'amor a la vida. Elles fan que aquest llibre on-line augmente cada dia per a totes vosaltres, també amics i amigues, homes i dones meues.

    ResponElimina