diumenge, 8 de març del 2009

Invaginació.


Suaus margarides els teus llavis
per al meu somriure,
els teus ulls bruns en ma mirada
i la carn atrapant-nos lenta
com llit de roselles
-paraules roges- primavera.

Ets tan binària, ternària,
potser, llum i ritme...
si rellisques, oh bella música,
pel caragol, l'estrep ja vibra
profundament blau d'esperança:
ben dins del cos que veig el cel,
ben dins la pell, titil·la el cor
d'aroma teua, un sol de vida.

Josep Lluís Abad i Bueno

Agrair la fotografia a JaYto.

Imprimir

en

3 comentaris:

  1. Eulalia11 de març del 2009, a les 6:58

    Molt bell, Príncep.

    ResponElimina
  2. Príncep de les milotxes13 de març del 2009, a les 9:47

    Se'm va ocórrer aquesta combinació de paraules rere l'estudi, amb el meu fill, dels temes dels sentits de biologia... Repassar dóna per a molt, ja veus...
    la teua amabilitat per a molt més .
    Una abraçada, princesa...

    ResponElimina
  3. Anònim20 d’abril del 2009, a les 21:53

    A voltes no sé si estic llegint o divagant pel meu pensament. Potser la forma, potser el contingut, el que em fa fondre'm amb l'oceà d'on traus tu les paraules.
    Una salutació i endavant.
    MQL

    ResponElimina