Les meues dones, XV

Divina

De vegades, al treball, me la imagine amb el seu tresor.

Aleshores el sol surt 72 cops seguits i al rellotge interior succeixen petits cataclismes, enigmes dispersos pels vents, s'engendren revolucions. Hi ha com una mena de música que no mai s'acaba i els núvols somriuen aliens als colors dels arbres i la terra, reina, ella, de la geografia.

Avui ha tornat de les botigues on furten la lluna; ha enganyat la nuesa amb teles, somriures, sabates i perfums: Síntesi, Caramelo, Rochas, Naf-Naf, Roberto Verino, estones adolescents de felicitat.
M'acaronava l'oïda amb la conjunció dels astres en aquest capvespre de compres.
Parlava i parlava, movia els colors, redissenyava els motius, patrons i paraules ballaven en l'aire... Ella feliç per a mi, amb la mirada.

No res de tot això -he pensat- li cal.

Ella, senzilla com és, recollida en silencis, tan íntima com sempre, divina...

Me'l sé aquest secret, potser que desconeix i s'obrirà en cels futurs. Aleshores, milotxa d'amor, jo hauré volat indiferent als humans. I algú de vosaltres s'atrevirà amb la pregunta:

Per què li duia paraules a l'ànima?

L'única veritat de l'Univers el seu tresor, el meu secret.


Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir