dijous, 1 d’octubre del 2009

Cartes a La dona de la lluna nova, V


Matinades de cristall verge descobertes per a tu...
Pels matins, corrent de pressa per acompanyar-me:
les orenetes xiulant el teu nom de neu.

Cels nocturns
no me l'allunyeu, que me l'estime massa...

Quan dorm,
                  un anell de pau
                                           envolta el meu cor:
                                                                          "la seua veu".

Després ella dorm.
                              Miralls de l'espai,
                                                            calleu.


Josep Lluís Abad i Bueno

Agrair la fotografia un altra avegada a SunnyMarry.

Imprimir

3 comentaris: