dijous, 11 de març del 2010

Pare


Craig Armstrong al seu Llarga durada "L'espai entre nosaltres" publica una cançó titulada El meu pare. S'inicia amb dues notes picades alhora: la més greu i la més aguda del piano, com una bella metàfora del pare que tot ho abraça.

Així ho ha segut en les nostres vides.

Algunes persones amigues també et recorden.

Per molts anys que el fills et duguem, profundament, com l'aigua i la llum que sura.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

en

9 comentaris:

  1. Anònim11 de març del 2010, a les 0:34

    Ha passat un any. Recorde el matí del dia 11 de març de l'any passat. Em va sonar el mòbil quan faltaven minuts per a les 9 h. Jo caminava en eixe moment per l'Avinguda Gregori Gea, en direcció al treball. Recorde exactament el lloc on em vaig detindre per contestar a la telefonada. Em vas dir: "El pare ja descansa". No hi ha un sol dia que passe pel mateix lloc que no recorde eixa telefonada. Era dimecres. Han passat 365 dies. Esta matinada de hui fa xactament un any, ton pare ens va deixar. He tingut present la data, des de fa dies. Per a ell i per a tots vosaltres, el meu record i la meua estima, com la rosada que besa els ametllers en flor d'esta fi de l'hivern, tan freda.

    M.

    ResponElimina
  2. Príncep de les milotxes11 de març del 2010, a les 0:43

    Gràcies pel teu record, amiga.

    ResponElimina
  3. Javier Peñarroja11 de març del 2010, a les 1:25

    Potser no pinte "un cabillo" comentant aquesta entrada però moltes gràcies. Gràcies pel que ens regales amb aquest blog.

    ResponElimina
  4. Príncep de les milotxes11 de març del 2010, a les 9:44

    Ja saps que per tal de veure un quadre o pintura sempre manquen ls ulls: vosaltres.
    És aleshores que pot adquirir valor un silenci, una paraula, aparéixer la bellesa.
    Gràcies

    ResponElimina
  5. Príncep de les milotxes11 de març del 2010, a les 9:44

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Maritxé11 de març del 2010, a les 12:18

    REI DE LA RIALLA...
    El nostre Pare estimat en la seva jovenesa i plenitud.
    Un rostre que parla de la seva estima,de la seva noblia, del seu tarannà discret, lleial...tot un tapís d'obsequis amb qui generosament ens regalava i regala...tots els dies del nostre viure...
    EN EL PRIMER ANIVERSARI DE LA TEVA PARTIDA
    ERES EL NOSTRE REFERENT!

    ResponElimina
  7. Maritxé11 de març del 2010, a les 23:04

    Un año de ausencia
    Nácar es para mi rostro...
    Alternativa ignorada,
    Negativa callada.
    Y en medio, vacío...LLENO.
    Dilucidar tu sonrisa
    Amortigua el no verte,
    Besar tu añil recuerdo
    Serena el no tenerte,
    Entonar con suave brisa
    Notas de AMOR y MUERTE,
    Cóctel son que con la prisa
    Incluso a lo lejos divisan
    Alguna especie de suerte.
    Maritxé Abad i Bueno
    11/03/10

    ResponElimina
  8. Príncep de les milotxes12 de març del 2010, a les 8:59

    No es nota res que li tens apreci!!

    ResponElimina
  9. Maritxé13 de març del 2010, a les 11:43

    Cada nota polsada
    Recorda el seu ADEU,
    Amorosívol, sedenc,
    I un dolç parpellejar
    Glorificat per tots nos.

    ¡GRÀCIES, GRAIG !

    Maritxé Abad i Bueno

    ResponElimina