dijous, 15 de juliol del 2010

El lent aprenentatge de l'amor


Se sabia un privilegiat. Volia escriure-ho pertot arreu. Cantar la sort d'aqueixa bella benaurança. Mentre s'engronsava el capvespre entre aquells dos ametllers li digué amb la mirada:

- Amor, no parles amb mi per parlar. No prengues mai en va la paraula. Tinc una sola veu. La resta, una cripta: foscor i soledat.

Agrair la fotografia a tetegil.

Agrair la música i el video a Chistophe Sion autor de Hokusaifilms.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
en

4 comentaris:

  1. novesflors15 de juliol del 2010, a les 19:51

    Bonic, bonic.

    ResponElimina
  2. Lluís Bosch15 de juliol del 2010, a les 20:39

    Ui! Això de les criptes...!

    ResponElimina
  3. Príncep de les milotxes16 de juliol del 2010, a les 11:59

    Aguarda una mica novesflors i veuràs... Creu en mi: T'avisaré. Secret!

    Lluís , si et contara de les criptes!
    Per fer una aquarel.la.

    ResponElimina
  4. Senyals de fum17 de juliol del 2010, a les 17:56

    Sa majestat el Príncep de les Milotxess'en recordà que ha de pujar a Vilafranca? Doncs que vaja fent memòria, perquè ha de ser aquest estiu...

    ResponElimina