Digues mare, creus tu que m'enlairaré algun dia?
Per què m'agraden tant els núvols?
Amb quin pols podré escriure en ells?
La sang, a poc a poc, se'm fa més negra i, encara cada dia, l'empre amb la il•lusió de construir.
Ara, quan tot el cel s'abilla fosc, la nit i el fred s'entreguen als humans.
La teua fe -gràcies per regalar-me aquest viure- és prova i vent que em reconforten: sobreviurem.
- Escrit utilitzant BlogPress des del meu Ipod Itouch.
Màgic pensament, enlairar-se i escriure als núvols...
ResponEliminaNo cregues que m'he oblidat de tu; aviat tindràs notícies meues amb regal.
ResponEliminaBesets
Hola, Príncep. Fa poc vaig escriure un post: Conte del núvol negre.
ResponEliminaCosta poc ser dins d'un núvol, a muntanya hi som sovint.
Tens resposta avui al meu blog, sobre llibre en xarxa.
Gràcies.
Senyor Abad i Bueno,escolta, envia'm l'adreça i et comente l'assumpte del bolet.
ResponEliminafmompo@msn.com