És emocionant tremolar davant d'una veu-vent que és capaç de materialitzar unes paraules tan profundes.La política, tan necessària per allò quotidià, s'esvaneix davant l'energia d'aquest oceà. Un mot rere l'altre trenen un paisatge resistent a la metamorfosi de l'efímer.
Això és el que pense, dic i puc viure en llegir l'obra de l'amic poeta i contador d'històries Josep Manel Vidal al seu darrer llibre El teu nom és un ésser viu, publicat a l'editorial Germania.
Acostumat a llegir comentaris i crítiques de compromís, diré que el poeta Josep Maria Balbastre de Lletra nua s'ha lluït tot mesurant -més enllà de modes fugisseres- la literatura perfecta, sense oripells, ni cap mena de fastuositat. Ens calen aproximacions d'aquesta mena allunyades de fames, premsa i parladisses...
Una gran mostra la teniu en aquesta petitesa exquisida del següent text titulat
OFEC
<< La veu se'm va liquant al llarg del dia, i quan torne a casa, a la nit, és una llàgrima que sembla una llacuna. I em submergisc, preguntant-me si els éssers que no són estimats de prop no s'aniran marcint igual que els clavells que mai no es reguen >>.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Encertada entrada sobre un llibre magnífic, Josep Lluís. Literatura en estat pur.
ResponElimina(I feta per un tio admirable, però això és una altra història)
Quina sort la nostra Xavier, quina gran sort!
ResponEliminaI doncs, Príncep, jo també estic totalment d'acord en tot el que dius.
ResponEliminaI el teu fragment està molt ben triat, és una meravella.
Gaudir d'amics i bon escriptor és un luxe als temps que corren Carme: i aixo tenim.
ResponEliminaJa veus! i jo que no em puc treure el somriure de felicitat de la cara de tanta fortuna de gaudir de tant d'aprenentatge!
ResponElimina