Paraules d'intimitat

Sobre el llit
i amb les cames creuades
el pensament no mai descansa.

A fora plou
una polifonia en la pomera
que ofrena flors.

Sóc una abella
a recer del temps
i, quieta, espere el brunzir
de les ales al sol.

Aquesta és la sort del poeta,
esdevenir tot per la paraula:
insecte, llamp, pedra ferida
llum.
        I, un cop, consumit
restar present.

Quina altra cosa si no,
és el ball de la veu si tremola
-en el vers-
                     la intimitat?

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir