diumenge, 29 d’abril de 2018

FAÇANES I PÈRDUES

Esmorze una taronja navelate per treure'm tota aquesta desolació. I no puc. 

Agafe la motxilla i fumigue les herbes catalogades per malignes i veig improbable, sense cap tipus de treva, llur desaparició. Al fons del terme sent els trets i imagine la sang vessada fora d'un cor animal que quasi no batega. Al poble les campanes al vol ens fan creure en festes sagrades. 

Silenci i música per escapar d'aquesta escòria humana amb què compartisc aquest temps insolidari: tot tremola d'aparences i mentides erectes, éssers abillats, coets, campanars. 

Una poeta s'empipa per l'oblit dels correligionaris de capella. 
Uns altres preocupats per si l'obra seua arribarà o no a la Fira, negoci de llibres que ben pocs lligen i si ho fan és per costum, moda o rutina, per estar a l'aguait. 
Altres s'enalteixen pels meravellosos festivals que promouen sempre diferents i "innov-art" on mitifiquen persones i obliden misèries pròpies. 
Aquell acumula premis socials, ocupa el temps apamant probabilitats de resines i llautons als aparadors tancats i polsosos. 

Façanes. Façanes i clavills on medraran inevitables decadències que tot ho ensorraran. 

No mire flors i ni molt menys m'atrevisc amb els ulls de nens. 

El voluntarisme és sorra movedissa, les institucions cendra desfeta de paper cremat, interessades. Les.persones, no cal comentaris. La resta, penosa literatura. 

Silenci i música per no maleir. Sóc real si parle de fer un tast ensucrat?  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir