tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post4962571149408647330..comments2023-12-06T20:19:32.666+01:00Comments on [ Espai Claudàtor ]: Lletra de llum per al meu fillPríncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-30569724074272883902008-05-13T07:07:00.000+02:002008-05-13T07:07:00.000+02:00Ara és temps del temps. Ara és temps de liquar els...Ara és temps del temps. Ara és temps de liquar els minuts i beure a glopets el degoteig que raja. M’eixugue els ulls d’una humitat insuportable per donar-te forces, company. Que ell no veja els teus ulls mullats, com ara estan els meus, escaldats d’absències i records.<BR/>Trau l’energia tel•lúrica i no descures el present tot pensant en el futur. Ara és temps només de present.<BR/>La teua carta, amic, m’ha commogut i ha trasbalsat l’enyor que jo sent i que no puc amagar. Voldria donar-te forces però les porte amarades de llàgrimes. Colpejades per la injustícia que se’ns cau al damunt sense esperar-la, sense cridar-la, sense meréixer-la.<BR/>Fa poc de temps que he passat pel mateix tràngol i encara no m’he pogut empassar el nus de la carència. Era la meua primera gran pèrdua i encara no la comprenc.<BR/>Tens tot el meu sentiment per recolzar el teu dolor. Ànim.Olga Gargallohttps://www.blogger.com/profile/14357196083629686548noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-43623398563457694622008-05-12T19:54:00.000+02:002008-05-12T19:54:00.000+02:00De vegades un poeta ha de viure un fet biogràfic a...De vegades un poeta ha de viure un fet biogràfic absolutament colpidor -com només colpeix la veritat crua- per a poder escriure el seu millor poema (ni que siga "en prosa"!). No envege el que estàs passant, Josep Lluís, i no sé si val la pena viure amb tanta intesitat per a poder escriure de manera tan igualment intensa. A un pare que es dissol en el temps se li pot dedicar un bell poema, però el que de veritat ens agradaria als fills és que els poemes no foren necessaris.<BR/> Caldrà beneir humilment les paraules com es beneïa el pà d'abans. I repartir el poema com un cos jacent. Ara, ja, sobren tots els mots.<BR/> D'un company i amic que et vol bé.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-18371474268762820722008-05-10T00:12:00.000+02:002008-05-10T00:12:00.000+02:00Felicitats per aquest magnífic escrit!Felicitats per aquest magnífic escrit!Sílvia Herraiz Martínezhttps://www.blogger.com/profile/16397248085798580429noreply@blogger.com