tag:blogger.com,1999:blog-63282838750693958292024-03-16T02:13:04.414+01:00[ Espai Claudàtor ]
Poesia
Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.comBlogger815125tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-80519132510601885742024-02-22T10:37:00.001+01:002024-02-22T10:46:53.795+01:00IRONIES<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjnp85i5Bh6TD2ZHojDkLt6CggbmvAZ4j2_PeHOLWfaYgbmbZdGslwsGg21uSYWACmANmUSf5jwfnM2r0dimjA1S0wVEoHio2MNV5cqGCDHr9n92pkkkzDajAF0B0u4QsHTtqWxhEjH0ZJQfg-E_i9gGavbGVPuikPeWGE17bYEtPSAb8W-D6q_Gi_GqhP6">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjnp85i5Bh6TD2ZHojDkLt6CggbmvAZ4j2_PeHOLWfaYgbmbZdGslwsGg21uSYWACmANmUSf5jwfnM2r0dimjA1S0wVEoHio2MNV5cqGCDHr9n92pkkkzDajAF0B0u4QsHTtqWxhEjH0ZJQfg-E_i9gGavbGVPuikPeWGE17bYEtPSAb8W-D6q_Gi_GqhP6" width="400" />
</a>
</div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">Quan l'estiu darrer s'estirava fins a la fi de setembre, un cop baixat de la Serralada d'Espadà, eixia per les nits aleatòriament amb el patinet del meu fill. Feia una volta pels afores del poble i arreplegava uns quilograms de vent que em refrescaven l'ànima.</div><div style="text-align: justify;">Tot seguit, com el fill --propietari del mateix-- no podia fer-ne ús, carregava les bateries. Aquest era l'encàrrec amb què m'havia responsabilitzat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un veí del poble, en veure'm la primera nit sense dur casc, em cridà i, davant seu, m'explicà la conveniència i seguretat personal que aquest hàbit em proporcionaria. Vaig haver d'assentir i fins aleshores li he fet cas.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ja no he tornat a emprar la màquina que em regalava mots i frescors oblidades.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El mateix veí, un dia creuant una carretera de les rodalies per on eixia amb Jana, m'exhortà perquè tingués la precaució de mirar ara dreta, ara esquerra en fer-ho i que no estiguera tant pendent del mòbil i les contestacions que em segrestaven del meu voltant. Vaig assentir novament, car un descuit pot dur-te a malversar uns diners per a la mort, quan ho hauríem d'haver fet en Vida.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ahir tornava dels horts amb Jana i vaig observar de d'una cantonada com el meu veí demanava al taulell de l'estanc dos cartrons de tabac ros.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Amb el cap cot i en silenci, Jana i jo continuàrem el camí cap a casa.</div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-24261451396252214442024-02-21T16:58:00.002+01:002024-02-21T17:01:04.929+01:00Bestiaris literaris a la literatura catalana?Quanta solitud hauràs viscut per tal de dibuixar els teus diaris.<div>A ratos perdidos 3 y 4 escrius el text de la fotografia.</div><div>Quines reflexions et rondaven pel cap en fer-les? </div><div>També les tinc jo...</div><div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjDfxiIjedESnDxLXzqKHeoiTH5J-adEB02vgb8gXH3TXvfxNsWx-PxSmJ0hdzW-TUsBHrnIDcbxNjWzJ8dX2bONlZaIrsmN3OtRy_ULcETjyEOZ31x1Drdei7bj5ONG7ifVypnIYwhxzLIVMtGEffBm14Zlbs9l_TdMdneit4HW62ZPTE-X_z2e1wHiAWN" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjDfxiIjedESnDxLXzqKHeoiTH5J-adEB02vgb8gXH3TXvfxNsWx-PxSmJ0hdzW-TUsBHrnIDcbxNjWzJ8dX2bONlZaIrsmN3OtRy_ULcETjyEOZ31x1Drdei7bj5ONG7ifVypnIYwhxzLIVMtGEffBm14Zlbs9l_TdMdneit4HW62ZPTE-X_z2e1wHiAWN" width="400" />
</a>
</div></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-59142613325683127192024-02-20T11:53:00.002+01:002024-02-20T11:55:30.027+01:00Veritats evidents silenciades.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiGlgFW8aSrEzFo7Vix_hiE-k4MpubQgEdcFlEUdEf1n8OtYbaeL23UYQT9y7XUQg7Wh2NPXyFxXcQYMnoRlt8deZlAEc6FWyS-EHX4SsksQPTxcS59-b8iXdKqqsUars6qjjM2ci2J7-BZKybL_2dGRctCcKPTN_0ptezlspstlzLRRVgOogceJvm-zaDa" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiGlgFW8aSrEzFo7Vix_hiE-k4MpubQgEdcFlEUdEf1n8OtYbaeL23UYQT9y7XUQg7Wh2NPXyFxXcQYMnoRlt8deZlAEc6FWyS-EHX4SsksQPTxcS59-b8iXdKqqsUars6qjjM2ci2J7-BZKybL_2dGRctCcKPTN_0ptezlspstlzLRRVgOogceJvm-zaDa" width="400" />
</a>
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div>L'Alétheia (del grec antic, αλήθεια) també ofereix resistència a certs crítics que elaboren ressenyes sota etiquetes caduques.<div><br /></div><div>Veure poema fotografiat</div><div>Cavall trencat, de Josep González Clofent, any 2013.</div></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-24662356308343852482024-02-15T12:14:00.005+01:002024-02-15T12:32:03.342+01:00Càustica paraula, Tauromàquia<p style="text-align: left;"><br /></p><p style="text-align: left;"><d apresa="" indefensi=""></d></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCfzDnNwNAuxVbPJ1NCwlYt4j39meEbZ82l66Ay2Rl7UifQuIZS_QlFXrY4luYywhDQdAmbsRcEgLySQVWhlgXTga5HpbdGZVeYMLoTmdS7THjC3GgV1ZR0BabNR1Pi_4-ZLFNucpVI6SaZ6LuLwC8nNAeNEkJtWsnSAoFvN_JuV1qt-P6iWZdTVWPVZLw/s1018/estampa15.png" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="611" data-original-width="1018" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCfzDnNwNAuxVbPJ1NCwlYt4j39meEbZ82l66Ay2Rl7UifQuIZS_QlFXrY4luYywhDQdAmbsRcEgLySQVWhlgXTga5HpbdGZVeYMLoTmdS7THjC3GgV1ZR0BabNR1Pi_4-ZLFNucpVI6SaZ6LuLwC8nNAeNEkJtWsnSAoFvN_JuV1qt-P6iWZdTVWPVZLw/w320-h192/estampa15.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Goya, un crític de la Festa Nacional, estampa 15: Desjarrete de la canalla con lanzas, medias-lunas, banderillas y otras armas.</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr></tbody></table><p></p><p style="text-align: justify;">Després d’haver contrastat el concepte psicològic "d'indefensió apresa" <d apresa="" indefensi="">--i per tal de no caure en la mateixa--, ja que ell s’ha autodenominat “artista de los ruedos” em referisc a l’Íl·lustríssim advocat Vicente Barrera i Honorable Senyor Conseller d’In-Cultura i Esport, tot seguit haver programat la dàdiva de la seua Conselleria de 300.000 € de l’erari públic valencià a la Fundacion del Toro de lídia de Madriz, vull comentar-li unes pàgines per si de cas no ha arribat a la lectura històrica dels següents documents que, per altra banda, des del rei Alfons X el savi fins a l’actualitat amb Félix Rodríguez de la Fuente i passant per molts altres segles, alguns homenots de la cultura han desat per a la posteritat. </d></p><p style="text-align: justify;"><d apresa="" indefensi="">De fet em faig creus i molt altes, car no veig cultura, ni art en aquest absurda i vergonyosa Tauromàquia que fins i tot el mateix Goya dibuixà en les estampes 12 i 25 de la Tauromàquia tal com alguns altres l’anomenen. </d></p><p style="text-align: justify;"><d apresa="" indefensi=""> Extracte:</d></p><p style="text-align: justify;"><d apresa="" indefensi="">“Des del primer espectacle taurí de la història fins al més recent, el bou ha estat víctima de la violència tauromàquica. Al llarg d’aquest capítol faré un recorregut per la crueltat amb la qual els bous han estat tractats històricament, un macabre repàs que hauria d’avergonyir fins i tot al taurí més recalcitrant.
Comencem al segle XVI. En aquella centúria, el metge <b>Gómez Pereira</b>, a la seva obra Antoniana Margarita, és un dels primers pensadors de la història a posar de relleu aquesta qüestió. Nascut el 1500 a Medina del Campo, aquest metge, que estudià a la Universitat de Salamanca i que està considerat un dels més insígnies i notables de la seva època, es refereix a les corregudes com una «crueltat […] bàrbara». </d></p><p style="text-align: justify;"><d apresa="" indefensi="">Pel que fa al dolor del bou, assegura que «el patiment dels bous perseguits arriba al cim del cruel quan són ferits per perxes, espases i pedres». I, a més, sosté que «no hi ha altra pràctica humana amb la qual la vista de l’home gaudisca tant com amb aquestes accions tan vergonyoses, fins i tot semblant que la bèstia demana la llibertat amb brams suplicants». Avançant-se molts anys a les evidències científiques, Gómez Pereira ja reconeix en ple segle XVI que els bous senten i pateixen i que demanen clemència amb desesperats brams. </d></p><p style="text-align: justify;"><d apresa="" indefensi="">No em sorprèn que aquest destacat metge considere <b>el tinglado i negoci taurí</b> com una vergonya, ni que condemne que els homes gaudeisquen contemplant un animal que suplica pietat mentre és impietosament atacat i mort.
Qui és la bèstia? El bou, que demana la seva llibertat amb brams?, o l’home, que gaudeix matant-lo o veient com el maten? <b>Bèstia només n’hi ha una, i tots sabem qui és</b>. D’altra banda, i com assenyala el propi Pereira, qualsevol arma o utensili ha servit històricament per divertir-se ferint i matant els toros: espases, pedres o llances. I moltes altres coses més, i molt pitjors”.</d></p><p style="text-align: justify;"><d apresa="" indefensi=""> <i>Pan y toros</i>, Juan Ignacio Codina Segovia </d></p><p style="text-align: justify;"><d apresa="" indefensi="">El pintor i escriptor <b>José Gutiérrez Solana</b> escrigué i pintà, al segle XX, l’Espanya Negra de la Tauromàquia on a més de descriure la mitja lluna, una mena de <b>falç gran</b> amb què tallaven els tendons dels bous que defugien la pica, banderilles i matador. </d></p><p style="text-align: justify;"><d apresa="" indefensi="">No cal parlar de les <b>banderilles de foc</b> que anul·lades en el primer terç del siglo XX, per Real Decret de 13 de junio de 1928, encara que de forma definitiva, por Ordre ministerial de 17 de marzo de 1950. En 1978, l’empresari Agustín García Calleja proposà rehabilitar-les, però no ho aconseguí. Sembla que no mai les tastà en primera persona. </d></p><p style="text-align: justify;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyIqVSuapdDb8LFDkzahpSxqgSCGPyixAynPcB0a4Qo7Uj6IGtTcIjOWrOf68EOErXyKLprmAad2jPk6OyP8yWE-_Zg4erVdnDEaSZC3voZSm6iTD5rTvJhPAObUAP2iEglOX-br1XOLuA7ChO4f-OUJjlCLSVXmZaXfV6c-SzpPrPQGKcvEeDQc2N7SqA/s977/Captura%20de%20pantalla%202024-02-13%20171600.png" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="977" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyIqVSuapdDb8LFDkzahpSxqgSCGPyixAynPcB0a4Qo7Uj6IGtTcIjOWrOf68EOErXyKLprmAad2jPk6OyP8yWE-_Zg4erVdnDEaSZC3voZSm6iTD5rTvJhPAObUAP2iEglOX-br1XOLuA7ChO4f-OUJjlCLSVXmZaXfV6c-SzpPrPQGKcvEeDQc2N7SqA/s320/Captura%20de%20pantalla%202024-02-13%20171600.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estampa 25, Echan perros al toro<br /></td></tr></tbody></table><d apresa="" indefensi="">Aquestes foren bescanviades per <b>4 parells de banderilles</b> que calia insertar als lloms dels animals en la bruta i casposa Festa Nacional. </d><p></p><p style="text-align: justify;"><d apresa="" indefensi="">Als nostres dies s’inserten les anomenades <b>banderilles negres o de càstig</b>: L’arpó, en la seva part visible, tindrà una longitud de vuit centímetres i un ample de sis mil·límetres. La part de l’arpó d’on surt l’arponet mesurarà 61 mil·límetres d’amplada i 20 mil·líme-tres d’ample. La separació entre el terminal de l’arponet i el cos de l’arpó serà de 12 mil·límetres. Les banderilles negres tindran el pal amb una funda de color negre que inclourà una franja blanca de set centímetres a la seva part central. </d></p><p style="text-align: justify;"><d apresa="" indefensi="">Vaja Honorable Senyor conseller Vicent Barrera un espectacle sublim i artístic sense parangó, a banda de l’educació trasmesa als menors que podien acudir a les places per gaudir de la Tauromàquia. </d></p><p style="text-align: justify;"><d apresa="" indefensi=""> </d></p><p style="text-align: justify;"><d apresa="" indefensi=""> <span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span>
<a href="javascript:print()">Imprimir</a>
<script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script>
</d><d apresa="" indefensi=""></d></p>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-7375273572161849812024-02-09T07:35:00.006+01:002024-02-09T11:39:54.330+01:00Celobert<div>Celobert</div><div><br></div><div><div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjmB1WuSBCD-xWq67i_LD78Q0a_KSbmpuelMQ6CPzc-aVDoU8Jiu15urLlgoS3ASLWug0ldXh4Btm7BsW8TxkEasArI5617vf0dMw_4e9BUlssNm217J6-7fjDJcCT2L_wLs4_FO_4vmuVXFTNtLc8fSSpE0TmGUjMkJOSzD6dVuUkX1WmtpUjwf3c2mPyW">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjmB1WuSBCD-xWq67i_LD78Q0a_KSbmpuelMQ6CPzc-aVDoU8Jiu15urLlgoS3ASLWug0ldXh4Btm7BsW8TxkEasArI5617vf0dMw_4e9BUlssNm217J6-7fjDJcCT2L_wLs4_FO_4vmuVXFTNtLc8fSSpE0TmGUjMkJOSzD6dVuUkX1WmtpUjwf3c2mPyW" width="400">
</a></div><div><br></div></div><div>Davant del celobert menja i beu la gossa Jana. El musell gira, ara dreta, ara esquerra. Jo escure quatre plats, el morter, uns gots i coberts mentre pense l'inici d'aquestes quatre ratlles. </div><div><br></div><div>Quina vida més bona la meua, em dic en silenci alhora que inicia el bull la bossa d'aigua.</div><div>No tinc una llar freda, la geotèrmia d'un fil d'aigua que recorre per casa subterrani i a 15 metres, m'estalvia un bon grapat de diners. A primeries del segle XX era el balneari de Rosa.</div><div><br><div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgUOeS53Hsc_AMeLiIWnioBxjbBsLNo1m1419yTx9G5PA96nlOYs_W4sVmRY-LOS7WjTZGIu-WuGUABWSOebfCgUXm28KwypLyhgaslCrxamYxQzC8A8noPtUZVxapM9lE--AP17ABzm36Mr0lv5ftV5bWot08j7rKQROwiVFSbMRqLBDIiM3rR11fUHBBf">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgUOeS53Hsc_AMeLiIWnioBxjbBsLNo1m1419yTx9G5PA96nlOYs_W4sVmRY-LOS7WjTZGIu-WuGUABWSOebfCgUXm28KwypLyhgaslCrxamYxQzC8A8noPtUZVxapM9lE--AP17ABzm36Mr0lv5ftV5bWot08j7rKQROwiVFSbMRqLBDIiM3rR11fUHBBf" width="400">
</a>
</div></div><div><br></div><div>Quina sort la meua! La mala consciència es passeja, ama del temps, per recòndites neurones.</div><div><br></div><div>Ara seuré a taula, em serviré la sopa de miso amb perns d'espelta que m'obre el cor, però també els sentits. Mentre m'escudelle em venen imatges de Gaza. Fumeja el plat com cauen cossos a terra que ja no mai trepitjaran la magreta, la gespa, carrers. Pose la cullera en la boca i la destrucció arquitectònica de ciutat em supera en qualsevol forma de gravar-la en paraules.</div><div><br></div><div>Què soparan els pocs supervivents d'un genocidi seccionat com artèria oberta? </div><div>Què puc fer jo des d'aquest cau segur amb l'humil fusell no violent d'un llapis? </div><div><br></div><div>Pareixen les dones per tal que els maten fills, nebodes, marits, cosines, avis... Quant de temps haurem d'aguantar aquests lladres de llum, aquests polítics maleïts! Dictaminen un estat de guerra i envien els propis ciutadans! Quina màtria més funesta, la condensada als seus cervells.</div><div><br></div><div>No t'oposes o et marcaran "covard" amb un signe i perillaràs del viure! Riuran de tu, fins la carn que tens a la vora.</div><div><br></div><div>Repase el plat de sopa i el celobert ja ha enfosquit. Ha caigut la nit com ho ha fet l'esperança de fa més de tres llunes i amb 25000 ànimes esborrades. Seccione un mos de truita calenta que altres no duran mai més a la boca. Viure en un indret o en un altre condiciona l'existència.</div><div><br></div><div>On oneja la Pau, en quines ments obtuses i mesquines l'han executada?</div><div>Per què uns governants d'encefalograma gris i cadavèric no són qüestionats per un poble, per nosaltres, per altres països i continents?</div><div><br></div><div>Rabiosos, caldrà veure morts els gossos per contrastar la desaparició d'aquest virus de la ràbia?</div><div><br></div><div>Amb els plats a l'aigüera, giravolten les neurones en aquesta amarga fira. Ara el celobert em mira.</div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-1312992783831226702024-02-04T07:45:00.011+01:002024-02-04T12:00:19.168+01:00AIGUA, QUEVIURES, VACANCES I CAPITALISME<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgAF744oIQ1_-PHIEgj_K1h71NC_OBlyFO0VxBgCtZZVGtS6axRMPj8RixYbXVoQB-uLVqiZrepX2ZssyN66CjU2IRN6PiXmH2_D6rxp5qau6a3pPpF603K2yJw1b7Cebhtqn-gMOFbqd_mTi2ouwWDvVDd3QAQJTjwvpiGonLVqUA7uMBK38xlPUi7Fp5L">
</a><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgAF744oIQ1_-PHIEgj_K1h71NC_OBlyFO0VxBgCtZZVGtS6axRMPj8RixYbXVoQB-uLVqiZrepX2ZssyN66CjU2IRN6PiXmH2_D6rxp5qau6a3pPpF603K2yJw1b7Cebhtqn-gMOFbqd_mTi2ouwWDvVDd3QAQJTjwvpiGonLVqUA7uMBK38xlPUi7Fp5L=w243-h320" width="243"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgAF744oIQ1_-PHIEgj_K1h71NC_OBlyFO0VxBgCtZZVGtS6axRMPj8RixYbXVoQB-uLVqiZrepX2ZssyN66CjU2IRN6PiXmH2_D6rxp5qau6a3pPpF603K2yJw1b7Cebhtqn-gMOFbqd_mTi2ouwWDvVDd3QAQJTjwvpiGonLVqUA7uMBK38xlPUi7Fp5L">
</a>
</div><div><br></div><div><div>No sé si el presi Carlos Mazón ha escoltat alguna vegada en la seua curta vida aqueix substantiu del "Col·lapsocè", vaja, un mot que comença a treure el cap davant d'un sistema econòmic capitalista caduc i miserable, com ho és en molts altres aspectes en què vivim. </div><div><br></div><div> Probablement Mazón camina per indrets on no entropessarà amb els professors Carlos Taibo o Antonio Turiel, per anomenar alguns. El que ell desconeix, com també altres és l'atzucac --ignorarà també aquesta paraula, no dic res la pronúncia?-- a què ens conduirà aquest afany consumista on encamina aquest projecte que confon progrés racional , --ha mort aquest concepte il·lustrat, l'hem assassinat els humans?-- amb l'afany depredador del model econòmic, tant de l'autonomia, com de l'estat de la pell de bou.</div><div><br></div><div>Allà cap a la dècada dels 90 del segle XX llegia la gran revista valenciana Debats i ja apuntaven científics, filòsofs i historiadors que els humans som uns individus de mala classe pels comportaments que tenim i desenvolupem amb qui ens nodreix i possibilita l'existència: la Terra. </div><div><br></div><div>Alguns ja enunciaven que no li som imprescindibles al planeta per existir, ben cert; que si no hi havia un canvi d'actituds i la forma d'entendre la relació, els humans seríem eliminats del joc de viure.</div><div><br></div><div>Sí senyors, i així ens va; creixement, més creixement, però sobretot econòmic! Comparem-nos amb el que ha hagut a la resta de països de la U.E.. Volem més turisme, més consum intern, de tot: estris, andròmines, queviures, banys, piscines, jardins i un llarg etcètera d'elements que tots són finits. Vivim com si no hi haguera demà, consumim el futur dels nostres fills i nets.</div><div><br></div><div>Els polítics del nostre petit País Valencià i del territori de la pell de bou viuen (una gran majoria) d'esquena als senyals que el planeta ens bandeja --dia sí, nit també-- als musells. </div><div><br></div><div><div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjpyKGd1yrJxZqofatmkXyJ93-0DPfRYNxn6QhBcvnhkbN9cRFcLHXJIKsKtAUW9P8A47zWRMIKOmr3o0tRxhdBo6bVGe3TEfE1aNbv31prmaD1PdDVwkVgGzNAY9jz7iGItsE4wfClTOLBjshqOw1PgvLrn4aPAuW2Z4OmXUYbnS5o9Ku6Ew3usmBkhVgi">
<img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjpyKGd1yrJxZqofatmkXyJ93-0DPfRYNxn6QhBcvnhkbN9cRFcLHXJIKsKtAUW9P8A47zWRMIKOmr3o0tRxhdBo6bVGe3TEfE1aNbv31prmaD1PdDVwkVgGzNAY9jz7iGItsE4wfClTOLBjshqOw1PgvLrn4aPAuW2Z4OmXUYbnS5o9Ku6Ew3usmBkhVgi=w242-h320" width="242">
</a>
</div><br></div><div>85 mil·lions de turistes de l'any 2023: quina fita! Vaja, com si això fos sagrat. Aquesta xifra l'hem de superar, l'economia ha de moure diners, diuen.</div><div><br></div><div>La pregunta que em faig i feia als meus adolescents alumnes allà pel canvi de mil·lenni era:</div><div>- Amb quina aigua?</div><div>Amb quins aliments?</div><div>On dipositarem tot el fem i deixalles produïdes?</div><div>On aniran a parar excrements i pixums?</div><div><br></div><div>I pensen en augmentar aeroports en nombre, engrandir-los com si foren estructures de plastilina, connectar trens ultraràpids, alhora que, al país, iniciem restriccions d'aigua per sequeres que no seran caduques: més i més consum d'un element, l'aigua, amb escassetat. S'encariran els aliments alhora que minven existències? Hi haurà conductes rapinyaires i revoltes per mancança del elements vitals? I ens arribarà el col·lapsocè.</div><div><br></div><div>El consumisme serà el nostre botxí.</div></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-12002328016644629042024-01-26T16:36:00.048+01:002024-01-26T17:00:14.635+01:00Ruta de la llibertat<div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiozcNKPVvhva2jQecKUoN2tq6iR3Bbxx2_SAf5dCw0UMvN9rDFGHWH44rEi1SOPpna0lLJsN6S9HSeSA4hczVMAZb6OYdYqo839agi2LMVqckFXDy4jZC6FhgCkFTTuHG_09XP0V39IorW7zIj_OrRQIDteb3p8g9uXD8z2J78hdGzmbKVDFNOkt0fhmLc" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiozcNKPVvhva2jQecKUoN2tq6iR3Bbxx2_SAf5dCw0UMvN9rDFGHWH44rEi1SOPpna0lLJsN6S9HSeSA4hczVMAZb6OYdYqo839agi2LMVqckFXDy4jZC6FhgCkFTTuHG_09XP0V39IorW7zIj_OrRQIDteb3p8g9uXD8z2J78hdGzmbKVDFNOkt0fhmLc" width="400" />
</a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div></div><div style="text-align: justify;">No és aquesta la de qualsevol partit polític avariat pel rol que, voldria desenvolupar, però no pot i es perd en improperis perennes. No.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La meua ruta particular i que em fa lliure consisteix en el compromís d'anar cada setmana al poble que m'ha vist créixer i comprar les vitualles que necessita la mare nonagenària; consisteix en treure la roba de la rentadora i estendre-li-la, perquè aquells braços que em pujaven "a la geganteta"quan era petit per dutxar-me a la tina gris, ara no s'alcen al cel com sí faig jo en mirar-la. Ruta de llibertat és apilar-li la les begudes de soja i les ampolles d'aigua al rebost, la farina de força, la de sègol, el sucre, café, les llaunes de sardines a l'armari de paret, creïlles i les cebes. La ruta em porta al refrigerador per proporcionar-li les gotes per als seus ulls secs i cansats, guardar les verdures, tomates i els formatges. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tot just després pregunte si ha llegit algun poema del meu darrer llibre i em contesta que les lletres, al mòbil, són massa petites. Li comente que li duré una impressió en paper. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I continua: -llig-me el poema 13; i ho faig.</div><div style="text-align: justify;">- Ara el 25; i continue.</div><div style="text-align: justify;">- També el 24; així sia!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I li demane el per què aquests, per contestar-me: - El 13 perquè fou el dia que em vaig casar amb el pare, el 25 perquè era el seu aniversari i el 24 perquè és el meu.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I jo li dic: - doncs ara et llegiré els tres darrers que són ben petits i abans m'aixeque de la cadira ja hauré acabat. Somriu.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quina ruta aquesta més feliç on la longitud i la latitud s'estiren en l'espai i la veu. I me n'adone com de fan meu és la mare.</div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-26896187754832020562023-12-31T18:33:00.001+01:002023-12-31T18:33:18.322+01:00Desplaçament 2023<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuhpaFuFCfxguax0fqstoZa4YpjjbfnqPaKYD2wOtQbG91qk9vv_A8vlTm2gJl8DsPGTWZdVPcSpFWBS00_w3x4RMzo0fK6Z2_P7TcLkWpDgI-ymfDZlfT7XvKejBCHLPxtYH4aJUBuQMH3DRxFBprE7MOl9TfA4R92MrWilxTL-4_1TkLjIJXzcHjLbmN/s1280/IMG_20231231_183043_638.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="576" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuhpaFuFCfxguax0fqstoZa4YpjjbfnqPaKYD2wOtQbG91qk9vv_A8vlTm2gJl8DsPGTWZdVPcSpFWBS00_w3x4RMzo0fK6Z2_P7TcLkWpDgI-ymfDZlfT7XvKejBCHLPxtYH4aJUBuQMH3DRxFBprE7MOl9TfA4R92MrWilxTL-4_1TkLjIJXzcHjLbmN/s320/IMG_20231231_183043_638.jpg" width="144" /></a></div><br />Passe el dit de baix cap amunt amb el moviment infinit sobre el Facebook i
quants desitjos com el fals safrà, el colorant anomenat Tartracina.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Llig i un
exalumne comenta els llibres llegits durant l'any 2023: bé. Formen part de la
seua dermis, però cap de poesia. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els poetes, no molts, fan "d'això" perquè es
regalen les seves obres seguint les lleis del mercat (passar per caixa). Així
funciona en aquest inici del segle XXI. Els narradors també. Alguns són feliços
perquè els seus llibres són primeres vendes segons les lleis de distribució i
vendes al mercat editorial. Quin món més humà! </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Avancem molt a poc a poc en un
nou paradigma que siga distint. Ja veuran alguns què passa al segle XXIV. Amb
seguretat absoluta, abans de desaparéixer d'aquest món, jo riuré de tot i per
tot, alhora que continuaré amb la sembra de creïlles. Miraré el cel i sostindré
els núvols que m'acaronen els muscles. Seré un amb la grisa boira, l'agrairé i
en silenci caminaré cap a casa. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;">No necessitaré res més: Inspirar i expirar,
igual com vaig náixer, en un profund anonimat. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span>
<a href="javascript:print()">Imprimir</a>
<script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script>
<div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div>
</div></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-31451258248997919742023-12-05T07:53:00.010+01:002023-12-05T08:00:49.181+01:00Prenent cos Lat: 39°54' 01:98'' N, Long: 0° 20' 32,86" W<div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgLcxjQ-nadm4iuO0f4Kj4YDTTe8a8KzdEcVhqPRxGGLyPOtw1hGTmdMfq4POoW-JPHdKfnOawcE2O5lQsfVtWSVLYIjR9357fbp1gyneyH2UAhfpV6AY_iQMvNUXfpem1VbMHEvaZRUOK8YjoBLeaT9C7-LBGTYILBJoWwwDgeZ0iluyJCbwNP4OrqDedY" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgLcxjQ-nadm4iuO0f4Kj4YDTTe8a8KzdEcVhqPRxGGLyPOtw1hGTmdMfq4POoW-JPHdKfnOawcE2O5lQsfVtWSVLYIjR9357fbp1gyneyH2UAhfpV6AY_iQMvNUXfpem1VbMHEvaZRUOK8YjoBLeaT9C7-LBGTYILBJoWwwDgeZ0iluyJCbwNP4OrqDedY" width="400" />
</a>
</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Del nou llibre, Lat: 39°54' 01:98'' N, </div><div><div style="text-align: justify;">Long: 0° 20' 32,86" W</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tornar a tu</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Alguns s'estimen les etiquetes, catalogar els afectes o l'absència dels mateixos, posar colors sobre els mots i que aquests siguen freds i estirats o, posem per cas, tous i arrepapats de calidesa. Observen el món rere el monocle dels qui els envolten; i pontifiquen o obliden segons el tarannà literari dels costums, dels usos i cànons respectats de l'època. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">En canvi, cada dia recerque pasos als mercats, em sorprenc per modulacions de veu i així vull descriure't les buguenvíl·lies, la bellesa de llur esclat per tal d'escorcollar als pètals aromes brodats del nom teu... Com també apamar la tendresa als angles de les carmanyoles que em prepares. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">No sé com t'ho fas, perquè embolcallat per vendavals d'absència, aquest desig que embadalia, encara em nodreix. Aleshores amb l'alè m'habita un silenci: - no t'observe la fesomia, encara que sota fanals marins et pentine el ventijol dels cabells. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Digues-me, quan et veuré? </div><div style="text-align: justify;"> </div></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-50810981699173733502023-12-04T09:53:00.007+01:002023-12-04T10:26:30.565+01:00Nadal s'acosta <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht0HVzjnmBElMWMnbLvn4iUSpOp9NpchjRi7ZLQ2xFOjsduuozN-2FkQCl855MAFLyYFDmTBPFArZYNIZVcuACuOUKnqI3UiVqjhvF53LmBEHltaHjfhyphenhyphenk9oDF-Cstsf2bd-8_rgORIUOjoctCOOluKLs1hInDPVlIULmnx3F9DJQkMu_7fcF67nsxno1-/s1280/photo_2023-12-04_09-52-45.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1280" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht0HVzjnmBElMWMnbLvn4iUSpOp9NpchjRi7ZLQ2xFOjsduuozN-2FkQCl855MAFLyYFDmTBPFArZYNIZVcuACuOUKnqI3UiVqjhvF53LmBEHltaHjfhyphenhyphenk9oDF-Cstsf2bd-8_rgORIUOjoctCOOluKLs1hInDPVlIULmnx3F9DJQkMu_7fcF67nsxno1-/s320/photo_2023-12-04_09-52-45.jpg" width="320"></a></div><br>Nadal s'acosta i poesia contra la pena, la tristesa i la desgraciada actitud de dirigents polítics.<br><p></p><p> IV<br><br>Oh bell cavall,<br>plou a ciutat on es cou la desgràcia<br>i la soledat dels hòmens rovella<br>l’ esperança. «Escolte el piafar<br>de les constel·lacions als estables»<br>tal com diu Tranströmer, però no res<br>canviarà sense els mots i la dansa.<br>Per això cantarem i ballarem<br>per foragitar les grans injustícies.<br>Farem la cara roja als miserables<br>embaucadors amb pedigrí polític.<br>Fan ganyotes i lladren descosits<br>però són cartons buits cremats de falla.<br>Diuen que no hi ha blat, tampoc avena.<br>Ens tasaran l’aire i la llibertat?<br>Vetaran els colors del pensament?<br>Perdrem la veu a martellades d’aigua!<br>Ara volen acurtar-nos el viure,<br>ampliar la fam i el dol tan cruel.<br>Imposen punyals d’acer, la moneda<br>cilici i convenció dels canalles.<br>Però cap abús ens desfarà els somnis:<br>Nens de cors purs somriuran la justícia,<br>i les milotxes parlaran dels vents.<br>La vida no és l’ atzar d’ una tómbola<br>i la Terra exigeix mans de llum i roses<br>per trencar les cabotades d’arena,<br>l’aridesa dels jous que ens esclavitzen:<br>Oh bell cavall que esclafes els ullals<br>de la tristesa!<br><br>Cavall trencat, Mascarell 2013. Un poemari del poeta exiliat a França nascut a Mascarell, Josep González Clofent.</p><p> Llibre gratuït que pots baixar-te en <a href="https://www.elpontdeleslletres.cat/wp-content/uploads/arxiuspdf/cavall_trencat.pdf">aquest enllaç</a>.</p><p>Més informació al web d<a href="https://www.elpontdeleslletres.cat/ponts-oberts/" target="_blank">'El Pont de les lletres</a>. <br></p><p><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span>
<a href="javascript:print()">Imprimir</a>
<script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script>
</p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-24245543954706489732023-12-01T17:26:00.073+01:002023-12-02T09:07:37.228+01:00Lat: 39°54'01:98"N , Long: 0° 20' 32,86"W, un nou llibre<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh2KriQPCO0NPZqeFsjWIju4n5lwHeHwMW7b6AhQKFgpkp30GWtqu_JBsL5f7UT4WqoO4fcKOYgYuSNriW7oAittJLz4zM3b_OKT9fdViPqP5agQ9b3FRhEeNH8bdB1_9JNEFbdNMjJb9nDYQBISdTh86KRgdaZLeVNV3Eku5aJyVwSzOmLQo-Ezcg5NLaE" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh2KriQPCO0NPZqeFsjWIju4n5lwHeHwMW7b6AhQKFgpkp30GWtqu_JBsL5f7UT4WqoO4fcKOYgYuSNriW7oAittJLz4zM3b_OKT9fdViPqP5agQ9b3FRhEeNH8bdB1_9JNEFbdNMjJb9nDYQBISdTh86KRgdaZLeVNV3Eku5aJyVwSzOmLQo-Ezcg5NLaE" width="400"> </a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div><p style="text-align: justify;">Compilar un nou llibre. Això faré abans de finalitzar l'any... És qüestió d'agafar els textos que un dia publicares, de la mateixa forma que lamines un cop per tal de preparar xucrut, barrejant-lo primerament amb sal grossa, tot esperant que traga tota l'aigua i després durant 21 dies es produïsca el miracle: la fermentació.</p><p style="text-align: justify;">I aquest serà el títol. Un títol estrafolari, potser com qualsevol altre dels editats en paper i presentats a llibreries per tot arreu. Però aquest no. Aquest no serà presentat a les catedrals dels llibres. No mai m'han convidat, car no són llibres venals!</p><p style="text-align: justify;">Els llibres digitals fan camins per altres indrets, silenciosos, austers.</p><p style="text-align: justify;">Amb aquest nou llibre, Lat: 39°54'01:98"N , Long: 0° 20' 32,86"W (2023), tanque la trilogia dedicada a la dona dels núvols. Tres obres interconnectades: Petites necessitats (2020) i Flors d'aniversari, (2021).</p><p style="text-align: justify;">Porte mesos pensant si el tancava, crec que és arribat el moment. </p><p style="text-align: justify;">Em trucà anys arrere un reconegut poeta per demanar-me un telèfon d'una altra poeta. Em preguntà si encara escrivia, ja que no publicava res en paper, ni era anomenat en cap dels premis del país; supose que tenia curiositat. Li vaig comentar que escrivia com respirava. Des d'aquella data he presentat 5 llibres més, allunyat de cercles filològics i misteris literaris. <br></p><p style="text-align: justify;">El nom d'aquest llibre descriu geogràficament l'indret on tots tres han estat desenvolupats i escrits.</p><p style="text-align: justify;">Així que iniciarem la paginació, la senzilla distribució a l'espai del paper, la presentació dels documents al Registre de la propietat intel·lectual i després serà oferit lliurement als lectors que tinguen interés.</p><p style="text-align: justify;">És la filosofia de tantes persones de l'univers Linux, l'oferiment als altres dels nostres petits coneixements que m'esperonà en aquesta aventura del compartir.</p><p style="text-align: justify;">Un 30 d'abril de 2022, vaig iniciar el viatge que ara tanque.</p><p style="text-align: justify;">Us mantindré informats, amics, companys.</p><p style="text-align: justify;"><br></p><p style="text-align: justify;">http://espaiclaudator.blogspot.com/2022/04/lat-3954-0198-n-long-0-20-3286-w.html?m=1</p><p style="text-align: justify;"><br></p>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-11670942120397599462023-11-25T16:40:00.003+01:002023-11-25T16:43:49.470+01:00Publicacions literàries i premis<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh2mSGd50kULe7zHGc-2ImsZpAVf4FntOzFz4rLvhlyJck-bqkEo5cRJczZyFdl3h9QOTJstZynqvpq-WUub4xJ4EfotTrD4okHgJZabijJhY9lgqFphhLu8fjilFnzwu8RVgslDdmNJGKZp7HOdDyhkG06_gDLpA6rCCEDVYX9DQpsujjwJ-6h749Voe0/s1280/photo_2023-11-25_16-34-17.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="607" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh2mSGd50kULe7zHGc-2ImsZpAVf4FntOzFz4rLvhlyJck-bqkEo5cRJczZyFdl3h9QOTJstZynqvpq-WUub4xJ4EfotTrD4okHgJZabijJhY9lgqFphhLu8fjilFnzwu8RVgslDdmNJGKZp7HOdDyhkG06_gDLpA6rCCEDVYX9DQpsujjwJ-6h749Voe0/s320/photo_2023-11-25_16-34-17.jpg" width="152" /></a></div>Em comenta la dona dels núvols que segueix la sèrie anglesa <i>The Crown</i>, que cada temporada --n'hi ha 6-- canvien els protagonistes principals de la sèrie per donar pas a noves figures interpretatives de la dramatúrgia i pantalla. <p></p><p style="text-align: justify;">No passa així als premis literaris d'arreu dels països de parla catalana, on sembla que existeix un afany per esdevenir col·leccionista de premis reconeguts. </p><p style="text-align: justify;">Això, per sé, no és criticable, com sí ho és presentar-se no un sol cop, sinó diverses vegades al mateix, siga per aconseguir els guanys econòmics o per la llaminera publicació en certes editorials i posada de llarg al món del paper, llibreries, places del llibre (ho deia Joan " La primera obligació d'un escriptor és fer-se llegir) i fires. </p><p style="text-align: justify;">Alguns companys fan pelegrinatge pels distints circuits premiables: aquest el tinc, aquell encara no... I si no canta la gallina, busquen negociar o presentar els seus originals a diferents marques editorials per tal de materialitzar els nous fills literaris. </p><p style="text-align: justify;">Pense jo que, a la fi, s'autoconsideraran escriptors. </p><p style="text-align: justify;">Continue amb el meu passeig vespertí, cavil·lant lliurement sobre escrits, escriptors, premis i publicacions.
També pense i recorde alguns companys jugadors de lligues alternatives, més lúdiques i, per tant, no propietàries de les seus creacions: són per voluntat i decisió pròpia estranys, forasters i oblidats; en aqueixes parafernàlies, això que anomenen els anglòfils uns "outsiders".</p><p><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span>
<a href="javascript:print()">Imprimir</a>
<script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script>
</p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-6309363454071355242023-11-16T06:37:00.002+01:002023-11-16T06:39:16.008+01:00Tornar a l'institut<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhJ243gJFLLxnFJUg6h2rJNQnnxQG_DIYVHENE5LgUU01_SlqFWg7QqW1mAxiA9_uyfIYYAf59ps_F07a4HBBpLBglYnzp9hmPJFZ2cn8xfGcwCS5vhjnookq0PzmVlB_fQppkgCEGJCCQcdlnie99PqHqqLdSh_B_j8YqO5zGYeeqUjUMQk4c4dZGaSvnB" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhJ243gJFLLxnFJUg6h2rJNQnnxQG_DIYVHENE5LgUU01_SlqFWg7QqW1mAxiA9_uyfIYYAf59ps_F07a4HBBpLBglYnzp9hmPJFZ2cn8xfGcwCS5vhjnookq0PzmVlB_fQppkgCEGJCCQcdlnie99PqHqqLdSh_B_j8YqO5zGYeeqUjUMQk4c4dZGaSvnB" width="400">
</a>
</div>Han passat 2 anys i 11 mesos des que em vaig jubilar i he tornat de nou a l'institut.<div><br></div><div>Aquesta vegada ha estat a l'I.E.S. Gilabert Centelles de Nules. La meua amiga i gran poeta Marisol González Felip m'ha convidat a l'Escola d'Adults on imparteix una sèrie de classes on comenten i analitzen els distints gèneres literaris i amb un grup de 8 persones hem parlat de la poesia i aqueixa flama interior que ens crema.<br></div><div><br></div><div>Ha estat una experiència enlluernadora en què he pogut comprovar l'alt nivell lingüístic dels participants a l'hora d'expressar i redactar allò que pensen i viuen.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg00AwLwkYS3pUI2FMPgzkYG4fT3dx8b5g_cAaJJiXC75uXrAZoFV8FB1qIP47e3OKeMJFxKeG6xmwXUPRM3P5hq3YmUf9hcnLGekY1z4IWh5xxKaOXC8OCrAXypEoNTQgszASfvsF-7KQr7K3KsDa-0bAmtL8vDV8y_QTiV6FX_mGJM51vUpVXmS4YcVIo" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg00AwLwkYS3pUI2FMPgzkYG4fT3dx8b5g_cAaJJiXC75uXrAZoFV8FB1qIP47e3OKeMJFxKeG6xmwXUPRM3P5hq3YmUf9hcnLGekY1z4IWh5xxKaOXC8OCrAXypEoNTQgszASfvsF-7KQr7K3KsDa-0bAmtL8vDV8y_QTiV6FX_mGJM51vUpVXmS4YcVIo" width="400">
</a>
</div></div><div><br></div><div>Hem parlat de la digitalització dels llibres, de la presentació de documents i obres al registre de la propietat intel·lectual i de la gratuïtat i accés a la cultura (la meua opció personal).</div><div>Els 90 minuts han volat, oronetes del cor.</div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-67646444114642321502023-11-07T13:27:00.023+01:002023-11-07T13:32:26.506+01:00Abril i el sol<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgORcYEfoZY4KtdQOsGWD0_OzbLYVUbHjgPcjUkFL1DENoAbkJ3FMvZ6RkoBZaLOAqauzHduJTFk9G6DWLKTpP7l8bkOiLOiJhkHE0cmEm-sZ8TW3sMVvolxt674bkeVAUa4U7njEU0VcBgjnMmXGQl1N0CCJwptQcWEqLdNgnUwf9_HTvDgl4MKp0OaI3W" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgORcYEfoZY4KtdQOsGWD0_OzbLYVUbHjgPcjUkFL1DENoAbkJ3FMvZ6RkoBZaLOAqauzHduJTFk9G6DWLKTpP7l8bkOiLOiJhkHE0cmEm-sZ8TW3sMVvolxt674bkeVAUa4U7njEU0VcBgjnMmXGQl1N0CCJwptQcWEqLdNgnUwf9_HTvDgl4MKp0OaI3W=w180-h400" width="180" /></a>Cada matí emprenien el camí cap als afores del poble, catifa de tarongerars. </div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Jana, molt velleta i de 15 anys, coixejava per dolors a la cadera, però mantenia aqueixa mena de lluita contra el seu cos per tal de fer l'asseig matutí, mentre feia els passos a poc a poc.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Abril des del carro, la cercava girant el cap ara a la dreta, ara a l'esquerra. L'astre de la vida les acaronava amb el seu calor. El temps havia canviat i un ventet fresc li movia els cabells.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquell matí de 9° C de temperatura ens trobàrem amb una serpeta que s'amagà sota el brancam resec d'una heura trepadora. Més tard escoltàrem el zumzeig d'algunes abelles mentre bevien rosada a les flors. Al celobert, la Flor de Pasqua prenia els primers tinys vermells després d'haver mantingut la vida durant quasi l'any. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Abril no era conscient, però cada dia a la ciutat de Gaza morien nens i més nens i persones innocents sense cap tipus d'escapatòria; i tot això, per la decisió d'un govern criminal. No ho hem d'oblidar Abril, i per això ho escric per al teu futur on compendràs el món per les lletres del teus llavis pronunciades.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tot açò passava alhora, agafat jo de la teua maneta tendra i pura; tot açò passava sota el mateix cel, sota el mateix sol.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-33224995491766504022023-10-15T12:52:00.017+02:002023-10-15T14:06:16.657+02:00Gaza i Israel<div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgUYDElg8gTy1D7zuRWs6BfLpDLZ3lT4Srq4V_iI6TYxYIzrGR2bA9DpxqiD4s2UUeesZf3DV-AXfAvh2up7YqhERww8EdVaXLj7VJmDFEXmF-vOlB5ebgkbMrZ9Qcw9NvAjIZ8b0Nv8fKfb7njDostmleOirSluRDti5itb1c1ayrFY6H-HJ-G0B5t4c2Z" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgUYDElg8gTy1D7zuRWs6BfLpDLZ3lT4Srq4V_iI6TYxYIzrGR2bA9DpxqiD4s2UUeesZf3DV-AXfAvh2up7YqhERww8EdVaXLj7VJmDFEXmF-vOlB5ebgkbMrZ9Qcw9NvAjIZ8b0Nv8fKfb7njDostmleOirSluRDti5itb1c1ayrFY6H-HJ-G0B5t4c2Z" width="400">
</a>
</div><div style="text-align: justify;"><br></div></div><div style="text-align: justify;">La televisió encesa i esperant l'espectacle...</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Asseguts a taula amb coberts i estovalles netes, amanida amb coloraines, aperitiu i tota classe variada d'entremesos esperem, mentre es cou l'arròs, l'espectacle commovedor de l'assoliment de destrucció i desolació de milers d'indrets i persones a Gaza.<br></div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Han estat inhumanes totes les morts de dies arrere de Hamàs sobre ciutadans israelians, com tots els actes que històricament Occident ha permés dels governs israelians i voltat la cara alhora, per permetre el lent genocidi causat sobre la població palestina al llarg dels darrers anys</div><div style="text-align: justify;">D'aqueixes pols, aquests llots que en riuada impediran trobar un punt per construir la pau i convivència entre persones.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Mentrimentres el govern ultradretà de concentració amb els fanàtics de torn i Netanyahu com a cap visible donaran l'ordre final i propera de la devastació, caiga i mora qui mora, ancians civils, joves adolescents, nens, dones i homes palestins que no mai han conegut la pau des que Occident permeté l'ocupació per banda dels jueus del territori després de la Segona guerra mundial.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">No ens mereixem aquestes elits de polítics que no valoren la vida i sí uns quants metres usurpats de territori. No ens mereixem aquests polítics de despatx o white collars que decideixen la vida i mort de conciutadans i innocents rere les taules i conferències internacionals. No ens mereixem aquests polítics que tan sols miren la seua posició en la cursa política del moment, aliens sempre a tot tipus de patiment. No ens mereixem els polítics que menteixen i empren xarxes per desinformar i justificar la seua barbàrie particular.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Maleïts siguen per no cercar una convivència, la pau i la germanor.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Retirat del foc, l'arròs reposa i mentre ací repassem l'aroma vermella als llavis del vi tothom espera el tret inicial de la permesa devastació israeliana. 400.000 soldats esperant l'ordre per fer palesa la força i destrucció sobre altres éssers vius i béns de la comunitat gazetí i tot just després annexionar-se més territori?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">S'oposarà algú, s'oposarà algun govern, s'oposarà algun grapat de països. I què és allò que podem fer nosaltres? Tan sols observar?</div><div style="text-align: justify;"><br></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-9437165611306667002023-10-10T08:26:00.009+02:002023-10-10T08:30:38.225+02:00Lladres<div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi9NPs6fc0MrxyurB6GSIHEOG3TlyFhG2QkCotqThjEgoC_5d5z3NOSRJaF7zIciUPFR6McMpTDArnU4ZE7X3HJPgo5TtL4mtIXHsqWJmuE6sPUt7_Nx-oi5EWRv5o1uG-0_piVw4L41wzAP1FkR9SKaTKAH6u_e9NpeMhOHw5aSPCNWgUyXodnO_k4mosl" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi9NPs6fc0MrxyurB6GSIHEOG3TlyFhG2QkCotqThjEgoC_5d5z3NOSRJaF7zIciUPFR6McMpTDArnU4ZE7X3HJPgo5TtL4mtIXHsqWJmuE6sPUt7_Nx-oi5EWRv5o1uG-0_piVw4L41wzAP1FkR9SKaTKAH6u_e9NpeMhOHw5aSPCNWgUyXodnO_k4mosl" width="400" />
</a>
</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></div><div style="text-align: justify;">Clareja el dia i els tinc ja arrenglerats a les teulades.</div><div style="text-align: justify;">Avui li han furtat unes quantes paraules a Laura: telèfon, bolquer, tovallola, però no, encara, la història de son pare afusellat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- "Què guapo era! ". </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Des del primer dia que me la narrà, no s'ha deixat cap aspecte de l'escomesa: la seua flor de 28 anys tallada, el lloc --la part alta del cementiri de Castelló contra una blanca paret--, qui va arreplegar les despulles, el nom de la cosina i els fills, que fou embolcallat amb dos llençols i una manta, que tingué una làpida des del primer moment:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- Què guapo era món pare, amb el seu bigoti i la joventut cisellada!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La foto en blanc i negre és a l'aparador i els noms dels fills i nets lentament s'esvaeixen, però el de son pare perdura.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els lladres sempre estan presents, com les merles del matí que ens observen i alienes al fred i l'alba li picotegen paraules tot enlairant-se cap als núvols: cadira, eixugamans, mosquitera, cullera, poal, forn...</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I repeteix, com si d'una jaculatòria es tractarà: - Ai mare, ai mare, ai mare, ai mare!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- Laura --li dic i em mira tot movent el cap-- què em faràs un perolet de dejú com abans?</div><div style="text-align: justify;">- Sí.</div><div style="text-align: justify;">- Vinga, anem a la cuina.</div><div style="text-align: justify;">- I què cal posar-ne?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-59670184334594879702023-09-23T07:38:00.002+02:002023-09-23T08:46:16.508+02:00Alfonsito, poca categoria has tingut<div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiR0k-kAwijolklbokmMI4Le_x_CCfSNWir513-akzIZuVW_aFoSnJOM22BXm9rlMfOjlIcUghtcfIELp4DN-qdAifrcbQdtuq0Sy88OfYLi6CVkc0L1G7YNrVJYCOg0DCof9c4F8-17_I-Tl8YA5KTKuupzdnoTgA6rDUWOoFQi5Riq5LocfMEM4mVBoNT" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiR0k-kAwijolklbokmMI4Le_x_CCfSNWir513-akzIZuVW_aFoSnJOM22BXm9rlMfOjlIcUghtcfIELp4DN-qdAifrcbQdtuq0Sy88OfYLi6CVkc0L1G7YNrVJYCOg0DCof9c4F8-17_I-Tl8YA5KTKuupzdnoTgA6rDUWOoFQi5Riq5LocfMEM4mVBoNT" width="400">
</a>
</div><div style="text-align: justify;"><br></div></div><div style="text-align: justify;">Distingits Alfonso Gerra i el panxacontent fumador d'havans:<br></div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Sí Alfonso, ja sé que em falta la lletra U, però l'he invertida per tal de fer-me una cadira que s'acoble al meu cul, on descansar d'eixa llengua amb regust a naftalè que tant t'identifica i probablement produeix ois als comuns mortals de neurones ben relligades.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Sí Alfonso, la teua vida ha anat passant --no pot ser d'una altra manera--, però al teu cervell fossilitzat sembla que hi ha una lluita interna per la qual cosa no acceptes que els teus gloriosos anys de manar, obrir la boca per demanar pernil de Jabugo, és clar, no un altre, són poca cosa més que un gra d'història i, de ben petita, en aquest planeta de la Via Làctia.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Sí, per tercera vegada ho escric, Alfonso, no has sabut envellir, ni tu, ni el teu "quefe" com diuen els bells i vells valencians de la meua terra.</div><div style="text-align: justify;">Ells s'estimen la meua llengua, perquè l'empren cada dia des de bon matí quan es lleven, al terme quan encara fan cèrcols als tarongerets que planten per mantenir la tristesa a ratlla, i també a la nit quan engronsen i canten als nets i nebots a l'engronsadora. </div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Però tu, distingit Alfonso Gerra, ja no saps ni en quina guerra estàs. Les guerres sembles fer-les a les perruqueries on la mata de monyo no et para de créixer i créixer. </div><div style="text-align: justify;">I jo que soc un humil i calb observador, però sorneguer em pregunte: - Per a què? </div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Sí perquè, mentre obres la boca i llargues improperis i galanies sobre la Vicepresidenta en funcions Yolanda Díaz, el teu company de guerra xama l'havà i et riu les gràcies anti-diluvianes.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Sí Alfonso, ja sabem que el vellut verd de la teua jaqueta ha restat foradat per les arnes, i que se't perd la matèria gris a bastament. Per això aqueixa boqueta cínica i masclista de pinyó, convindria que li posares cremallera i oblide aqueix registre teu tan rimbombant i mahlerià. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Has presentat amb el panxacontent fumador Felipe La rosa y las espinas, però has dit desficacis a tort i a dret.</div><div style="text-align: justify;">Esperem, com diu una amiga meua poeta, que no jutges les meues paraules amb "la compassió del cacic".</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Massa espines per a tan poca flor que no llambreja als teus ulls. </div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Has de saber, però sobretot assumir, que no mai accediràs a la rosa blava dels poetes. Has llançat la teua llengua per terra i desconec si tens remei.</div><div style="text-align: justify;">De bocaterrosa te n'aniràs.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;"><br></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-29508220652944799632023-09-22T07:35:00.003+02:002023-09-22T08:10:50.409+02:00Matines, Laudes, Àngelus Borja, Vespres i Completes<div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiOT2YFzdVSsCObOk7Zo7N9UshZZvylEZR1ylXGjcYxWkvsOFHe9upTqplDVuTs95AVSILUDMLDI6VwJRaiH7qMYju0pI2LdBSKW6-ote-KC5uUh7xth3S3egIl_jSnwDIqY7vD-_lT1Sj95sBXJShrtxam1rkGMzX8EDlCWJGBuukQPn0jxqdQIuzQ8tDd" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiOT2YFzdVSsCObOk7Zo7N9UshZZvylEZR1ylXGjcYxWkvsOFHe9upTqplDVuTs95AVSILUDMLDI6VwJRaiH7qMYju0pI2LdBSKW6-ote-KC5uUh7xth3S3egIl_jSnwDIqY7vD-_lT1Sj95sBXJShrtxam1rkGMzX8EDlCWJGBuukQPn0jxqdQIuzQ8tDd" width="400">
</a>
</div><br></div><div style="text-align: justify;">Borja Sempere, Espanya a la venda, a la venda, repetisc a la venda? </div><div style="text-align: justify;">Borja, Borja, Borja. </div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Deú meu, Senyor totpoderós i magnànim, tu que estàs al costat dels oprimits, no ens abandones davant els opressors!</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Borja, de veres? Espanya a la venda, seriosament a la venda?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">I digues-me, si la venen i, per tant, la compren, restarà en mans alienes i esdevindrà propietat privada?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">I tu Borja, Borja, no m'ho puc creure, Borjita, digues on viuràs, on menjaràs, on treballaràs, a l'estranger Borja?</div><div style="text-align: justify;">Borja, Borja, si us plau, Borja i si plou sí o refa sol, en quina escala musical ens cantaràs, en una espanyola o estrangera?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Borja, Borja, Borja espera no parles més i escolta i jo on viuré? I la meua llar de qui serà? On guardaré la meua bicicleta o potser, també la bicicleta i les rodes, les càmares, la bomba d'inflar, tot això serà encara meu o estarà venut?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">I si Espanya està venuda en quin karaoke cantarà i actuarà el tenor Feijóóó oh, oh, oh?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Borja, Borja, aquesta nit no podré dormir. Igual em gite a Espanya i demà en aixecar-me del llit no sé quin país ens haurà colonitzat.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Borja, Borja, un jubilat com jo, després de cotitzar i nodrir el país d'Espanya durant tota la meua vida laboral i amb quasi nul·les baixes per malaltia, tu creus que em podreu retornar tota la riquesa per mi generada si ja no és el meu país?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Borja, Borjita, Borja i amb tanta revolució a què voleu arribar diumenge-Termidor-Thermomix l'amnistia serà amnistuya o amnismia?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Déu meu, a tu m'encomane, sigues misericordiós amb un pobre pecador com jo! </div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Déu meu amb tanta imbecil·litat manifestada podrem fer endavant aquest país guiat per feriants de pa i calbot?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Déu meu, absol-me tots els pecats, amén!</div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-11507193180118183982023-09-21T10:08:00.004+02:002023-09-21T11:36:03.983+02:00VERGONYA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEipGB4lCNyl-wLGPKfO7m7E7yKDzWR5GsHUVUh9XZ_MXlX5Mz9qbZGiAe_SrST3k74WabzcaGGgly3pxvJbHc-VkyvS9O1CS5SKtV1Ms4CGcmXQgrS1ACA-x0c8sDAW2J9IF1Hl_hFfmNaXNqQtM1xyWbBVQOyG84ONBzc6BRogJbhEqfRvROk04tCndUUQ" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEipGB4lCNyl-wLGPKfO7m7E7yKDzWR5GsHUVUh9XZ_MXlX5Mz9qbZGiAe_SrST3k74WabzcaGGgly3pxvJbHc-VkyvS9O1CS5SKtV1Ms4CGcmXQgrS1ACA-x0c8sDAW2J9IF1Hl_hFfmNaXNqQtM1xyWbBVQOyG84ONBzc6BRogJbhEqfRvROk04tCndUUQ" width="400" />
</a>
</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;">Que hàgem d'arribar i considerar tan lícit l'ús del gallec, eusquera i català com el castellà a la cambra baixa espanyola a hores d'ara del segle XXI i, en aquest context concret, és una vergonya per als dirigents polítics del país.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Del PP (amb poquíssimes excepcions si és el cas que n'hi ha) i de Vox no dic res, incults com són per amagar i negar la riquesa cultural i lingüística d'aquest país de la pell de bou i per la seua actitud d'emprar un reduccionisme lingüístic al castellà per ser considerats autèntics espanyols. Molta mala llet, revengisme i enyoradissos d'altres temps "con la Una, Grande y Llibre". Vaja, floridures intel·letuals.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Del PSOE i l'esquerra preferisc callar davant l'oportunisme conjuntural. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una llengua, la nostra, aquella en què pensem, sentim, estimem, vivim i escrivim que no depèn per sort d'aquestes espúries decisions polítiques dels qui van sempre, i en molts assumptes, per darrere del poble.</div></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-2173039239718013572023-09-17T10:43:00.020+02:002023-09-17T12:11:37.892+02:00Lliçó setena<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgQWa3-aqm88JWNH3jbnuJEfXnMHpJ0JkkQ-qhZFdXl8Qk70Wn9Wls43mOQaWBKmh5A8AC_Fa1xKit3efqjvEcPU-zEpGvdMN90L-Rqm5WCJS-RxjxUQ2Y-BJ6Gq-KyhQ4UQbaahcj74Zj3EAa4kxHYEMwa_cWuY1nXwNyNu0Mk9yzM8u8tYahOUO2s9-N0" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgQWa3-aqm88JWNH3jbnuJEfXnMHpJ0JkkQ-qhZFdXl8Qk70Wn9Wls43mOQaWBKmh5A8AC_Fa1xKit3efqjvEcPU-zEpGvdMN90L-Rqm5WCJS-RxjxUQ2Y-BJ6Gq-KyhQ4UQbaahcj74Zj3EAa4kxHYEMwa_cWuY1nXwNyNu0Mk9yzM8u8tYahOUO2s9-N0" width="400">
</a>
</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div><div style="text-align: justify;">Lorailos nostres, em pregunte com és possible aquesta eclosió desmesurada i exponencial d'amor a les banderes penjades de les balustrades d'una majoria de poblacions?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Com és possible que, per tot arreu i sincronitzada, el nacionalisme espanyol excloent s'impose amb aquests símbols?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Com és possible que l'odi a altres llengües territorials i diferents als castenallo augmente a borbotons?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Com és possible que el figurativisme buit del toreig i confós amb masculinitat barata cada vegada tinga més adeptes quan tan sols és un postureig cultural que provoca martiri i dolor als animals?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgMfGqzcTwaeoOa5yKxvr0HWASRWLAZMvGP4ZpMsto69w5i5m-W_76Sy-NKYyi3keRkumKzAZiLkOPmC3Ltk8UlHhrgeT9I9N9yql95JBltEcMe-6gXk56BIYUTWq35BJU0hTeGuJ7GTcAmPyW1cdUJHBLylhFlExabmw4PAksNUnFL2ijzfGNuLd5_peo5" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgMfGqzcTwaeoOa5yKxvr0HWASRWLAZMvGP4ZpMsto69w5i5m-W_76Sy-NKYyi3keRkumKzAZiLkOPmC3Ltk8UlHhrgeT9I9N9yql95JBltEcMe-6gXk56BIYUTWq35BJU0hTeGuJ7GTcAmPyW1cdUJHBLylhFlExabmw4PAksNUnFL2ijzfGNuLd5_peo5" width="400">
</a>
</div><div style="text-align: justify;"><br></div></div><div style="text-align: justify;">Com és possible que certs grups de políticastres (observeu The Revenant, el renascut Aznar, les mòmies de González i Guerra, o si recordem El silenci dels corders el doctor Hannibal Vox) enaltisquen aquestes misèries i pestes, afegisquen llenya cada dia en la convivència social i confabulen amb certs mitjans de comunicació per normalitzar un pensament únic?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Hi ha, en les elits dominants, una idea propositiva de certs ítems musicals, cinematogràfics, ideològics que repetidament es deixen caure --com l'aigua de pluja sobre la terra-- perquè calen en la societat i generar una cultura determinada. Normalitzar-los és la finalitat, dinamitar les consciències i el compromís, piconar actituds com que és impossible canviar cap realitat:</div><div style="text-align: justify;">esdevenir uns mers consumidors de productes i situacions sense qüestionar absolutament res.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Parem atenció, els ensinistradors d'aquestes pseudo-elits no descansen.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj9yJBr5u_tcOReYw3reG3rXpmXd_9VhANC25oErRL3D2BYJjeJdI6zNu6df0vd7ZrvudX6lXWMMbyQBe0SosPIJzmshOZcx3YyKCWEwbzrzHveDG3gVdMv467nP709jJDnc08amMfshub0m9_NFf4V9DbbX0xuq7wf6V3BZHa2x9ioQxwAadD8Q5gKRZu-" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj9yJBr5u_tcOReYw3reG3rXpmXd_9VhANC25oErRL3D2BYJjeJdI6zNu6df0vd7ZrvudX6lXWMMbyQBe0SosPIJzmshOZcx3YyKCWEwbzrzHveDG3gVdMv467nP709jJDnc08amMfshub0m9_NFf4V9DbbX0xuq7wf6V3BZHa2x9ioQxwAadD8Q5gKRZu-" width="400">
</a>
</div><div style="text-align: justify;"><br></div></div><div style="text-align: justify;">Una bona sopa minestrone uns ous bullits seran prou per xafar de peus a terra. I assumir que nosaltres som els protagonistes de la nostra història.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">O potser espereu que uns altres ens l'escriguen i dirigisquen?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Apreciats Lorailos, salut, voluntat i compromís!</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Postdata: per si és del vostre gust us deixe una tesi doctoral de quasi 1200 pàgines del professor Codina Segovia <a href="https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/148986/Codina_Segovia_Juan%2520Ignacio_vol%2520I_TESIS%2520.pdf?sequence=1&isAllowed=y">en aquest enllaç,</a> i <a href="https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/148986/Codina_Segovia_Juan%2520Ignacio_vol%2520II_TESIS.pdf?sequence=2&isAllowed=y">aquest</a> que la podreu trobar reduïda en llibre posat en fotografia.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">I com diu el Borja Sempere de la líder de Sumar, jo tampoc puc separar el meu ofici anterior de professor --no intente covéncer ningú de res; simplement aportar nous horitzons-- de ser aquell veí que passeja als matins i capvespres amb Jana.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">I diuen que al seté dia algú descansà.</div></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-11692898778782745682023-09-15T09:53:00.014+02:002023-09-15T12:28:39.753+02:00Lliçó sisena<div style="text-align: justify;"><br></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh1-dt7nodwjzo6tyizQPlcZVLxkK579CThYrP5Uub0zcYYVtYX9sahuxNCMe8ozTtu6c0uayG8nte6KOioxuQtVtfFTsJtxY8Bpj3D58DCPMM-ZX0Z3YvW5JBDJnItah4Ww58Ysr31E_7eU3JtlrxmWbIPcRiLyrKvoCnOGGAv79384wgdgS0hDzrRDTZe" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh1-dt7nodwjzo6tyizQPlcZVLxkK579CThYrP5Uub0zcYYVtYX9sahuxNCMe8ozTtu6c0uayG8nte6KOioxuQtVtfFTsJtxY8Bpj3D58DCPMM-ZX0Z3YvW5JBDJnItah4Ww58Ysr31E_7eU3JtlrxmWbIPcRiLyrKvoCnOGGAv79384wgdgS0hDzrRDTZe" width="400">
</a>
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Apreciats Lorailos, per què oblidem?</div></div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Aquest matí he pensat en el meu pare. Fregava jo els pijames (així li diuen a les bates dels doctors) del nen de la pedra foguera amb pastilla de sabó, i l'he recordat. Cada dia ho faig per tal que a l'endemà dispose d'un pijama net per a la feina.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Frash, frash, frash, clapoteig d'aigua al teixit per ensabonar-ho tot ben bé, i l'aigua oxigenada per diluir les taques de sang.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">El safareig fins a vessar, remullar les peces, escórrer-les i amb les agulles d'estendre, vent i sol.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Sí, mentre rentava he pensat en el meu pare: no mai tingué cotxe i m'acompanyà amb dues caixes de cartró lligades amb fils de pitera i que contenien més de 6000 fitxes de filosofia a l'estació de tren per anar a Barcelona i realitzar les meues i úniques oposicions. Era molt de matí, lluïa un sol de quasi estiu i havíem de sortejar el vol de falcies i oronetes. Jo tenia 23 anys. Ara el nen de la pedra foguera 29.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Netege la roba d'hospital del meu fill i recorde les hores i converses dels passejos amb el pare.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Frash, frash, frash, frash, continue sabó, força i aigua. Mentre, pense les consultes de matí, l'estudi dels capvespres, la inserció de nous camps i files de les bases de dades a l'ordinador, subjectes que són persones als tractaments actualitzats, els controls, visualització de noves dates al calendari, el càlcul renovat i mesura de fàrmacs, i també grapats de somriures guaridors.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh7SmF7hZEvDk-9DUrlqTU9rsJFjJOayVcm3Y1CXA-PyNEJpVLKU8eLxxVx2maUVCeR_5ogAXnOPcdjWpHFF_zNkcXR8DChyfiQRQOwyXOTR83Hw23Mfzflf9fyCQSNI0slrdvLopoaHnW2T8Hv9LAqIh_T7QkNYZPtAxtqUek4_WNLgiQ3wjOdIgCOI7Jq" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh7SmF7hZEvDk-9DUrlqTU9rsJFjJOayVcm3Y1CXA-PyNEJpVLKU8eLxxVx2maUVCeR_5ogAXnOPcdjWpHFF_zNkcXR8DChyfiQRQOwyXOTR83Hw23Mfzflf9fyCQSNI0slrdvLopoaHnW2T8Hv9LAqIh_T7QkNYZPtAxtqUek4_WNLgiQ3wjOdIgCOI7Jq" width="400">
</a>
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Frash, frash, frash, frash... bombolles d'aire amb sabó que l'aigua envola, esquits, l'aigua al jersei i el meu pantaló curt. Al relleu de la pica, les mans senten el cos del meu fill. L'autèntica, la vida senzilla, ...</div></div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">I pense què recordarà el nen de la pedra foguera de mi? </div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Lóa de Gabríel Ólafs</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">https://open.spotify.com/track/5AL2ARi4Qg8nzyS3547HpJ?si=AtC99L_8RoObXlepOTEtXQ</div><div style="text-align: justify;"><br></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-63566106851415791412023-09-13T00:14:00.013+02:002023-09-14T08:46:51.539+02:00Lliçó quinta<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhiMsGwT8kdeGLEDilGhArXKcCmTaHSmo3flx88dJRksGfgBlMq0GvwSNuWfADHsolW3LysLimVqGBu1nGfb-YCToX31IX7ZqrSHYmrfq-47OONV6ZPIWPv-04ZYwR4Ao9jWlGo5JIkcjp9N5bCYUAfit1tlvqR7TCbpA7JyOx8vM4sIQEey8T1GHnEtp2t" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhiMsGwT8kdeGLEDilGhArXKcCmTaHSmo3flx88dJRksGfgBlMq0GvwSNuWfADHsolW3LysLimVqGBu1nGfb-YCToX31IX7ZqrSHYmrfq-47OONV6ZPIWPv-04ZYwR4Ao9jWlGo5JIkcjp9N5bCYUAfit1tlvqR7TCbpA7JyOx8vM4sIQEey8T1GHnEtp2t" width="400">
</a>
</div><br><div>Lorailos, avui us parlaré de la imaginació. No és que siga un lamarckià per la llei de l'ús i desús, però és clar que aquesta s'entumeix si no li fem, voluntariosament i de tant en tant, una petita espenta.<div><br></div><div>- Gràcies per compartir, li feia cada dia en llegir els seus textos; i és clar que aquest agraïment li esperonava en fer-ne de nous. </div><div>No sabia ella ni el per què, ni el com, ni en quines situacions escrivia.</div><div><br></div><div>La primera lliçó fou gestada mentre falcava els tarongers i restava bocabadat amb el vol sinuós d'abelles perseguint flors tardanes. </div><div><br></div><div>La segona fou una mica curiosa; fou un encabotament d'un joc de paraules que, de petit, havia tingut amb el seu fill i que li havia resultat mooolt rialler.</div><div>Vinga, foc amb la granota boja!</div><div><br></div><div>La tercera lliçó vingué observant una flor, millor dit observant la innocència sublim d'una flor que no pot dir mai que no a qui l'observa. S'entendrí per aqueixa disponibilitat fràgil davant uns ulls estranys.</div><div><br></div><div>La quarta lliçó fou la més metafísica alhora que poètica; li passà quan et deixes anar pels records de petit, barrejats amb una ràbia licantropa en escoltar les bajanades de polítics. Passar-los per un xino o entre les reixetes d'un ventilador genera cabassos de mil·ligrams d'oxitocina.</div><div><br></div><div>- Gràcies per compartir, li deia cada dia. Ell somreia perquè havia estat motiu i causa d'aquests entreteniments sense que ho sabera.</div><div>També perquè m'havia recordat paraules dites de la mare: << fill no mai podran empresonar-te la imaginació>>. </div><div><br></div><div>Per moments continuava sent lliure i feliç. </div><div><br></div><div>Practiqueu, practiqueu lorailos!</div><div><br></div><div><br></div></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-21338655518400635912023-09-12T07:45:00.045+02:002023-09-12T08:33:44.315+02:00Lliçó quarta, el ventilador.<div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhavPBN8HNDXugclpW3kQ7S8wsWrtXkH5qN6u_4qyRkmpUjf5YyMkhns30InaIMtKEmLrCLndKFz82V9bYUw7i7tENounbIFXv7PfZEt700-RmluQ9ztc-H1_a1AcPkjldUqkwz6pY7X7uXhofD6bbkkf8gl75Bd8MCvAKdu20a7gTjUYbObzSfr2ual-FX" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhavPBN8HNDXugclpW3kQ7S8wsWrtXkH5qN6u_4qyRkmpUjf5YyMkhns30InaIMtKEmLrCLndKFz82V9bYUw7i7tENounbIFXv7PfZEt700-RmluQ9ztc-H1_a1AcPkjldUqkwz6pY7X7uXhofD6bbkkf8gl75Bd8MCvAKdu20a7gTjUYbObzSfr2ual-FX" width="400">
</a>
</div><div style="text-align: justify;"><br></div></div><div style="text-align: justify;">El ventilador</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Després de la conjugació del verb voler, del poema entremaliat de la granota i de la finesa de l'adverbi No haurem d'introduir, això sí, moooolt lentament, uns petits graus de complexitat. Així doncs, estimats lorailos i lorailes de la Vila anem per feina.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Sempre m'he preguntat per què un aparell tan fantàstic com aquest, el ventilador, és capaç de projectar un ventijol que graduat per unes tecles pots accelerar el cabal d'aire i la intensitat; la qual cosa et fa que la canícula siga mooolt més suportable.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Penseu en els dies passats de l'estiu que ja s'acaba.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Però és clar que l'únic que fan les pales d'aquesta andròmina és capturar el que hi ha al darrere seu.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Què ocorre quan un individu tan sols és pura façana, és a dir, no té res al darrere? Obtenim un ésser buit, un personatge invisible, devaluat perquè no aporta res.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">I de la nostra societat en què vivim, fonamentada en aquella patriòtica frase de "polvo, sudor y hierro, el Sid cabalga"?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Sí, apreciats Lorailos, estem parlant del Sid, no pas del Sip que és una altra cosa. Parlem d'aquell heroi que en l'escola franquista tots volíem emular (érem innocents i bons xiquets); que conste que no s'adoctrinava aleshores, el que passava a les escoles era simplement "ENSEÑAR"). Parlem de l'anomenat Rodrigo Díaz de Vivar el Sid cabalga!!!!</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Què podem fer d'una societat fonamentada en polvo sudor y hierro o dit en paraules més properes a nosaltres "Dios, patria y Rey"?</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Vinga a la feina Lorailos:</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Feu una redacció de 10 línies per tal de veure si és possible construir una analogia entre el Sid i el nostre ventilador. Si alguna paraula no enteneu el significat, busqueu-la sempre al diccionari.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;">Vinga a la redacció; eppp, i sense faltes d'ortografia.</div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;"><br></div><div style="text-align: justify;"><br></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-34123562514888567592023-09-11T12:17:00.014+02:002023-09-11T13:18:28.954+02:00Lliçó tercera<div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgmQllYc60xrQhiBA_bBJE4wx7xvSkNrSG343LJAT_DafrcY0SYNCctNLIn0-iaJLVd1Aq9K8YC1D2jbIReUneRTyreYaPdp-OoP8iNiB3BEQF9pLRPE9tgsHt0MWn0D7gMkUiZ20sj0gmRivgtRe2PmIrskKTTuHK_fMKnsGroONpZDvJmpLiA30UkGVBP" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgmQllYc60xrQhiBA_bBJE4wx7xvSkNrSG343LJAT_DafrcY0SYNCctNLIn0-iaJLVd1Aq9K8YC1D2jbIReUneRTyreYaPdp-OoP8iNiB3BEQF9pLRPE9tgsHt0MWn0D7gMkUiZ20sj0gmRivgtRe2PmIrskKTTuHK_fMKnsGroONpZDvJmpLiA30UkGVBP" width="400" />
</a>
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Apreciats lorailos festius i festejadors...</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La importància de l'adverbi NO.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No, companys, no. </div><div style="text-align: justify;">No pot ser que ens fem la mà de tot.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Respirem merda? No hauria de ser així!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Pategem arena amb bossades, pixums i alcohol? No m'ho puc creure!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Inhalem tota mena de flaires, fums, suors i perfums? Déu ens guarde que no!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Que la rauxa i el xivarri no caducaran? Això no és, ni serà possible!/</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Que el desficaci i la joia pseudonatural romandran per secula seculorum? No, és impensable.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Que tot no pot ser dolent? Negarem el sí.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Que ens podem divertir sense embrutar, ni menysprear éssers vius? Negarem el no, que és com dir Sí.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Que la societat ha d'exigir nous valors com la intel·ligència emocional, l'empatia i el respecte mutu? No pot ser d'una altra forma. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Que les relacions humanes no han de ser hipòcrites, ni oportunistes? És clar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No deixarem d'expresar-ho ara i sempre.</div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6328283875069395829.post-84132683377658043682023-09-10T08:46:00.018+02:002023-09-10T08:53:48.633+02:00Lliçó segona <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEieMdtcjr89Fm25adowz6ucBCc3bj0ReYaQPE-3PbgO5djZZ0NcRumSJGFYAH6wRc3OMcUskVSDk5_E55MUxiY7IeqaKH6oo5eCpKk3CdPMKL2gd3TE2bLxfq0M8Wv6hriIbMhHh5Z3E7BVs0vrijULIrPSBYARzNFyUnEqUesBnoPymcWLXLmVeY7rrSFF" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEieMdtcjr89Fm25adowz6ucBCc3bj0ReYaQPE-3PbgO5djZZ0NcRumSJGFYAH6wRc3OMcUskVSDk5_E55MUxiY7IeqaKH6oo5eCpKk3CdPMKL2gd3TE2bLxfq0M8Wv6hriIbMhHh5Z3E7BVs0vrijULIrPSBYARzNFyUnEqUesBnoPymcWLXLmVeY7rrSFF" width="400" />
</a>
</div><br /><div>Apreciats lorailos festius i festejadors de la Vila.</div><div><br /><div>Després de la contaminació acústica a què anem acostumant-nos dia rere dia, avui demanarem un petit oasi de silenci per tal de fer un dictat. </div><div><br /></div><div>Treieu-vos la cera de l'orella i, amb el pavelló auricular elàstic i ben alt, pareu atenció! </div><div><br /></div><div>Comencem, tres, dos, un i zero:</div><div><br /></div><div>"De cap manera, la granota rota. Seria un ésser descortés, perquè més aviat i d'un salt ella bota, i tot fent-nos una ganyota, ultrapassa branques i pals per tocar quasi el cel. </div><div><br /></div><div>Simpàtic animal de cap gros i ulls de pilota! Sense fer quasi soroll, tota amable i ben discreta rauca i rauca al vent, caça mosques i mosquits. </div><div>Estem plens d'animals envoltats de prejudicis, malpensats. </div><div><br /></div><div>Rauca i parla com tu saps. Allunyats de la niciesa i amb bon seny, en la llengua tens inscrit allò que ets: una patriota".</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div></div>Príncep de les milotxeshttp://www.blogger.com/profile/11741010436534440970noreply@blogger.com0