dimecres, 4 de novembre del 2009

Davant la porta del carrer de Marie



Encetem ací el 133 joc literari a l'estil de Sota aquest racó és madur tot el món...

Si jo et dic que aquesta "música i jo" som ara el mateix... Quina descricpió en faries del meu estat? Vinga, intenta-ho i aproxima't.

Sabries dir de quina obra i músic parlem?

Pistes: música per a expressar emocions i els processos mentals dels personatges del drama. Però no només va ser capaç, amb el poder d'aquesta d'expressar la bogeria i la alienació, sinó també l'amor, la humanitat i el desig de la gent comuna per la dignitat, enfront de la brutalitat i l'abús...

Agrair la fotografia a Ignacio Abalos.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

en

3 comentaris:

  1. pitoperume4 de novembre del 2009, a les 10:06

    Davant de la porta del carrer Marie
    ell escombrarie,
    ell escombrarie,
    el vent s'ho endurie,
    mai més la veurie...

    ResponElimina
  2. Príncep de les milotxes4 de novembre del 2009, a les 10:29

    Ets un/a linx amb sentit de l'amor, de l'humor i de lemur.

    Una abraçada Pito...

    ResponElimina
  3. Jordi Cirach8 de novembre del 2009, a les 20:14

    Hola! M'ha agradat molt el teu blog, el trobo molt interessant, i sobretot m'ha cridat l'atenció especialment aquest post, jeje

    Bé, desitjo que també t'agradi el meu. Una abraçada :)

    L'imperdible de ℓ'Àηimα

    ResponElimina