Estança

Estic.
Em veig al vidre de la porta
quan cada nit trac el fem i retorne.
On hauria d'anar?
No me n'he anat més enllà de les lletres.
Escric per tot arreu, sota els arbres,
de peu al primer jardí que passa,
als corredors, quan em mulla el sol
o la llum fluorescent saluda,
furtant-li temps al capvespre
que Jana lladra a la lluna.
Escriure, assaig fortuït,
amor fabulós que em condemna
a l'alegria d'aquest viure.
Vosaltres ja sabeu on trobar-me!
Malgrat que passen dies
i la meua pell calle,
prepare olors de lletres renovades.
No ho oblideu,
estic i escric.

Agrair la fotografia a Edcu.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir