Una porta verda ampolla, tancada.
Ella se n'ha anat obrint, a poc a poc.
En la penombra de la cambra un llum cònic projectava un feix triangular de claredat sobre una columna.
Un grapat de papers sostinguts sobre el tall.
A terra, lletres soltes, dispersades, amb relleus perfectes, dolços, subtils.
Roma, rOma, roMa, romA; aquestes combinacions, caigudes a l'atzar: estructura i capital.
He agafat els fulls, tots blancs, de puríssima neu deshabitada.
Buits, els he llegit per comprendre, al capdavall, entre Literatura interior i Literatura de mercat.
Tot té un per què en la República de les Lletres.
Hi ha una raó d'ésser en cada mot dit.
També el silenci, aquest cor, teus...
A Olga Xirinacs, per les tres paraules regalades.
Agrair la fotografia a Adam Blicharski.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Aquesta és bona, bona. Posa-me'n d'interior, però no li digues llibre d'atura (seu!, jau!, vine cap aquí!, jau!, a la dreta!, a la dreta!, jau!, jau!, jau t'he dit!!!). Premi! Premi! Té tants noms per dir que millor és destil·lar-los sense nomenar-la, o guardar silenci.
ResponEliminaEn un vers hi he trobat una olor de Gabriel Ferrater que m'ha fet feliç. Com el verd poma de la fotografia.
ResponElimina" Hi ha una raó d'esser en cada mot dit..."...si açò ho cogitarem be avans de trencar el silenci...!
ResponEliminaGràcies per recordarmeu, germanet...