Poesia i vida

Parlava amb una amiga pel xat...

Li vaig comentar:

"La poesia és com una màscara, millor dit, possibilita -com si estigués en una representació de teatre- que puga dir allò que pense sens cap por al ridícul. Amb ella visc realment la vida; sense ella vagarege pels dies rutinaris com una trista ameba en un solitari toll d'aigua: estancat".

Me n'he anat a dormir recordant el seu vestit de terra-mel. En aquells moments m'ha fet feliç aqueixa imatge i la conversa humil.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir