Òbric els ulls i el verd tot ho inunda. Els alce, i el blanc i blau fan un cel.
Potser aquell que la papallona o l'abella --com tu-- contempleu. Unes formigues eixides de casa van a la seua. Un avió taca aquest llenç amb cordells que ningú no toca.
No resistiré, no.
Aquest lema no és fet per a mi; acceptaré i assumiré la vida que m'és ofrenada.
Amb l'esguard vigilant tot aquest préstec que veig, forma part teua: t'hi reconec.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada