dijous, 18 de juliol de 2019



PRESÈNCIA


                      A Antonio Cabrera

Solitari, 
sense tu,
està el bosc d'Espadà.
La remor del ventijol es passeja dòcil/
entre les pedres i l'arbreda.
Jana ensuma les aromes totes
de la terra seca i aquest cel tan cru.

La teua consciència
que per la boca meua et diu 
em desperta a la llum.
De nou s'obre a la cadència del pica-soques,/
narra aquest temps tranquil,/
sense escarafalls,/
perquè t'arreles en la natura ressuscitada./

En l'horitzó, ben lluny,
canten els trons la teua pèrdua
però t'enfiles per la paraula
-esponerós i vegetal-
en el cicle etern de la Mort
i de la Vida.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 13 de maig de 2019

PERDONEU-ME

Temps de cireres
PERDONEU-ME

Avorrit, decebut, cansat.
I encara molt més cansat.
L' educació ha estat el meu treball.
Vocació, com qualsevol altra
forma de cansar-se.
No res canviarà.
Reproduirem paraules,
s'escriuran nous missatges,
endreçarem amb garlandes
projectes, esperances.
Alguns tindran fills
i el cercle del treball es tancarà.
Donarem farinetes per nodrir
l'adolescent desig d'utilitat,
de treballar, d'obrir vents, de batre ales,/
d'exigir independència.
I la pell excretarà suors,
esbufegarà singlots,
també embarbussaments,
malediccions fins explotar.
Carn fresca i tova, amb il·lusió
d'haver estimat. Perquè això hem sigut,/
som i serem. Inútils viatgers/
gravats a l'espasme del darrer delit
que amorosament ens encamina
-mentre el sol ens escalfa- al silenci.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 7 d’abril de 2019

NEOCONSERVADORA I ULTRALIBERAL?

La política popular nascuda vallera Isabel Bonig diu en el seu programa "alectoral" que vol BAIXAR ELS IMPOSTOS per canviar el malestar de la ciutadania valenciana.
A més, com a membre d'aquesta ideologia política es diu Constitucionalista.

No crec que l'argumentari per defensar aquesta manera de fer siguen ni Adam Smith, ni David Ricardo, ni John Locke. Tampoc crec que siguen ni Ronald Reagan, ni Margaret Thatcher. Així doncs, aquestes receptes tan gastades desconec d'on les haurà tretes: de John Rawls, de Fukuyama, de Milton Friedman i Friedrich von Hayeck?
O bé de Robert Lucas i von Mises o, potser de Henry Hazlitt i Wilhelm Röpke? De Bill Kristol o Paul Wolfowitz, de Leo Strauss o d'Allan Bloom?

No ho sé, la veritat.

Seran de David Ricardo o Thomas Malthus, de John Stuart Mill o David Hume? Potser siguen de Jeremy Bentham o del teòleg Joseph Butler?

I si foren idees tretes de Paul Samuelson? De La Rochefoucauld o de Thomas Hobbes? De John Keynes, Karl Apel, Herbert Marcuse o Jürgen Habermas no crec, no. Encara que algun assessor/a li podria haver fet un bon refregit per llargar per la boca.

Haurà estudiat en Filosofia del dret tots aquests autors? Potser sí o potser no.

Els polítics estan massa ocupats... Però desconec en quines coses.

O sí, ocupats en escoltar per telèfon (moda ara per tots els que volen vots per MANAR) els desigs de persones.

Però escoltar com, amb actitud perdonavides, saberuda, paternalista? : "Estimat veí, ara veuràs com nosaltres ho solucionarem i no "els altres malos malotes" que han arruïnat el país!"

I tots els qui l'han buidat d'esperança, de generositat, de treball constructiu, de diners evaporats i d'altruisme, d'aquests no diem res?

Sempre, però ara encara molt més, ha estat de moda enlairar macrobanderes per creure's  constitucionalistes: -"Nosaltres els constitucionalistes..." diuen en omplir-se'ls la boca uns i altres...

De quina constitució parlen? Serà la que s'escriu en minúscules, perquè l'altra...

On és la Constitució d'un treball digne que sense fer pluriocupació permeta guanyar-se la vida amb dignitat?

I la Constitució que proporciona una llar digna que no siga fruit de l'especulació econòmica?

I la Constitució que regule les malifetes, oportunismes i lladronicis del Mercat?

I la Constitució que defensa la llibertat de pensament i d'actuació, laica i respectuosa amb altres formes de pensar i viure?

On és la Constitució que permet la dignitat de la Vida i de la Mort?

On és la Constitució que blindada pel demos no permeta i controle el tallar-la interessadament per polítics, oligarquies financeres i grans lobbys multinacionals?

On és la Constitució que encare els problemes de l'atzucac on ens ha dut aquest enaltit sistema econòmic capitalista?

On és la Constitució que no es regisca per l'egoisme racional i psicològic i siga solidària en el treball i compartir les riqueses amb els desprotegits?

Gràcies als professors de matemàtiques sabem que no és el mateix BAIXAR ELS IMPOSTOS ALS QUI MOUEN 1000 milions € que als qui traginen amb 1000 € mensuals, i això si arriben.

BAIXAR ELS IMPOSTOS DIRECTES O INDIRECTES? No és tampoc el mateix.

Arribats ací, encara desconec el model de pàtria que vol conservar. O sí que el conec: tradicionalisme pantòcrator, censor d'institucions que promouen el pensament  crític i la diferència, (no dir allò que ells pensen o defenen és ADOCTRINAR; ell no ho fan, no) tradicionalisme de bous, de falles folles, de foc i borumballa, acomplexats per la seua llengua, menystinguda i ignorada.

Ja ho va dir el seu ínclit mèdium i il·luminat expresident i col·lega Aznar: Sense nosaltres el país està venut i perdut; la fi de la història ha arribat.

NEOCONS, FUKUYAMA-MAN!

Al capdavall, cadascú votarà a qui voldrà, però que ningú  crega que l'enganyen. Això és el que tenim, això és el que hi ha.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 16 de desembre de 2018

Nou llibre, Les meues dones

LES MEUES DONES

Vaig iniciar ací escrits antics que afegia quan s'encetàva açò dels blogs i amb el temps he decidit tancar el llibre escollint-ne uns quants textos en format llibre. Farà més de dos anys, vaig veure a Maria Llidó pels carrers del poble. 

Li vaig oferir els meus textos per si de cas ella volia pintar unes imatges. Ja li vaig comentar que no tenia cap pressa i que si no  li resultava l'experiència engrescadora, que no passava res. 

Al capdavall la closca de la fruita es trencà i eclosionaren dibuixos: Maria s'havia mullat d'aquesta breu pluja.

Oblideu-vos del sentit privatiu i possessiu de l'adjectiu.

Sí, novament teniu al vostre abast amigues i amics el darrer llibre nostre, de Maria Llidó Vicent pel que fa a les il·lustracions, i d'aquest homenet pels textos, de franc, sense haver de canviar monedes per paper, mots, claredats o foscors.

He anat arreplegant petites històries des de fa 10 anys per apuntar com totes aquestes dones, reals, imaginàries, presents i absents m'han confirmat ésser humà amb llums i ombres. És per això que hi ha disparitat de registres en llurs presentacions: persones irrepetibles, sagrades per al poeta.

He volgut retre-les un humil homenatge, com un ventijol, sense escarafalls.

He fet una petitíssima edició en paper amb ISBN gratuït, la qual cosa implicarà que no podrà ser comprat comercialment.

El llibre té una llicència Creative Commons, tant a nivell d'il·lustracions com de text, per la qual cosa pot ser copiat, fotocopiat, redistribuït amb unes condicions mínimes que han de ser respectades: no intentar fer negoci amb ell, ni canviar cap text, ni refer cap il·lustració, a banda de fer referència directa sempre als creadors de l'obra.

Gràcies a Maria Llidó Vicent, la il·lustradora que el féu lentament seu durant quasi 24 llunes. A la poeta Susanna LLiberós pel pròleg transparent i bondadós. I a l'amic i poeta Josep Porcar pel disseny digital i material.

El deixe tot seguit perquè us el baixeu, si és del vostre grat.

Les meues i vostres dones, ara i sempre "Belles princeses, intel·ligents, difuses, diligents, diletants, difícils, diverses, distintes, divines, distants, deesses d’un alenar que m’executa, que fermenta la meua joia, criatures immortals".
https://www.dropbox.com/s/kz3kbn0lhq4ec5j/lesmeuesdonesFINALR.pdf?dl=0

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 5 de desembre de 2018

CH3 COCH3

ACETONA

Em mira, sí. De tant en tant, ara és ella que em mira. Però no em veu.

No puc olorar-la, però avui té les ungles d'aigua.

Conviure amb aqueixa personificada discreció. La transparència dels dits i les mans rosa. 

No vull parlar de la correcció que batega al treball, d'aqueixa asèpsia, la formalitat per la qual  aquesta vida esdevé insulsa. 

No puc olorar aqueixa poètica acetona; però albire els malabars digitals fets rere penombres fluorescents. Ahir eren roges, però avui té les ungles d'aigua.


Sé, que no mai m'arraparia el cor.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 4 de desembre de 2018

UNGLES

Amb dissimulació alce la vista i mire el seu roig.

Abaixe els ulls, però pels rierols de la ment continua la mirada. A poc a poc endevine el fons i forma de llur existència; una part que em duu al tot.
No podem comprendre l'Altre; això o bé és un regal, o bé un etern intent d'aproximar-nos.

Mire el seu roig,  i em percudeix la sang al pols, i la sent. És un color d'assossec, de curiositat, de vida inacabada que bat en el temps.

Tant de bo fóra dibuixant d'emocions! Nodriria de bella arquitectura la visió d'aquest paisatge.




Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 30 de novembre de 2018

PROJECCIÓ

PROJECCIÓ

Sempre havia pogut enlairar-se amb la ment. Necessitava poca cosa més i l'aire que el nodria de llum interna, vital. Això...

Havia penjat la bufanda a la perxa del rebedor; bellíssima en la figura, no podia mai evitar-se aquella mirada, quasi trista.

Oblidats fins l'endemà, la carpeta i claus al moblet. Quadres i andròmines es nodrien del seu perfum; tremolaven quan els fregava amb l'ombra.

Sobre la butaca de vellut feia caure l'íntima delicadesa a la vora de la roba: volia impregnar-se de la comoditat i s'arraulia en aquella solitud d'un sofà alhora que s'encerclava els genolls amb l'alè del pit.

Malabarista d'amors i somnis dibuixava amb els llavis la melodia  Let's Call It A Day tot i que ningú l'observara.

Però discretament i lenta, sense adonar-se'n, m'encenia amb petits mots combustible les branques humides del cor. 


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir