dimarts, 20 d’octubre de 2020

Petites necessitats, 79


T'escric aquest llibre, mentre camine. Ho faig al costat de Jana i de la mateix forma com han estat escrits els set llibres darrers. 

El cel blau o gris com un paper i el terra roig la tinta per notar-te a un racó del cor. 

Hi ha un hort de tarongers amb 26 fanecades. Ell coneix tots els meus secrets i pels fraus, ara tots falcats, em venen les paraules en balanceig. 

Són poques les correcions: assegurar l'ortografia i l'àngel d'un bell mot, també canviar l'ordre d'una frase, llegir la veu per comparar-la amb el silenci i, a tort i a dret, reconéixer-te al text. 

Rodolen les taronges per terra que, amb el musell, Jana ensuma i llança. I pas a pas, amb l'horitzó que es dorm note el cor tranquil. És dolç el solitari ball que fem. 

Tu en els mots i per mirar-te, aquests ulls, en la dansa. 

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 18 d’octubre de 2020

Petites necessitats, 78

Aín, tardor 2018

Tremolen les darreres fulles dels cirerers, poregoses al vent matinal. 

M'ature i veig com endreces la casa per al proper encontre. De lluny estant els àlbers engrogits fan memòria dels dies viscuts al teu costat. 

Vivim aquest amor ordinari, allunyat de llibres, cine i postisses preparacions. No som estrelles de cap fantasia car no ens calen aquestes necessitats. La política, una misèria; a voltes, les relacions un cau de desenganys. 

T'escric la nostra història a la vora d'humils blets i llicsons. En una terra erma i sola vàrem fructificar amb l'única herència de les paraules. No som deutors de ningú, però alcem petits triomfs per a tothom. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 7 d’octubre de 2020

Petites necessitats, 77

Magrana, la teua vida.

M'agafe al teu cor cru de magrana i vida. 

S'inicien vents i tempestes on la paraula és ja corrupta i no hi ha res que, de forma absoluta, estiga a les meues mans. Sóc un bruixot que, bufanúvols, creu i escriu sortilegis davant l'espill i que tant sols jo els mire. 

A l'altra banda però, bategà l'alè vital que un dia respiràrem. I no hi ha cap bogeria tan gran que m'acovarde. 

És la llum i el seu record en mossegar-la que dintre meu esclata. M'omples de clorofíl·lica passió per escriure sobre el terra erm, però també sobre les galtes on et creix aqueixa pell de gespa: unes gotes del sol i, en dir-t'ho, plou l'amor en ma boca. 

Magrana nua on m'agafe, la teua vida. 

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 4 d’octubre de 2020

Petites necessitats, 76

Rosa

El teu nom sota el cel i la rosada. 

I no envelleix com sí ho fan els ordinadors heretats dels nostres fills i que, desprovists d'ales, no volen. Ara som els grans qui heretem andròmines que consideren curtes, lentes i poca cosa més a fer amb elles. 

Però t'he viscut per moltes llunes i als vents, malgrat els secs ens hem gaudit. 

És per això que els he agafat i esborrat. No he deixat cap rastre per instal·lar el software lliure que, com l'amor, ens va alliberar. 

El teu nom sota el cel i la rosada i allò que vell és bell en les girades d'aquesta humil saviesa... 

Viure't és veure per tal de construir nous somnis. 

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 26 de setembre de 2020

Petites necessitats, 75


Aquest confort fred quan toques el vent de tardor. 

El sol que, de puntetes, camina i no s'esvera per res. 

La pell que se sap fresca i oblida xafogors. 

Els dies caiguts del calendari amb l'amor teu ben discret a les galtes. 

El record d'una mare llunyana i propera alhora. 

La solitud que tot ho ompli fins al darrer porus. 

El diccionari dels somriures no mai après. 

La voluntad d'estimar-te al guaret de la desmemòria.

El temps que no et vaig dedicar però transmutí en paraules ocell. 

La comprensió de la finitud que tot ho accepta. 

La veritat de l'emoció continguda en cada mot. 

La bellesa i transparència reprimida al món. 

I el teu si on per sempre fluctua la primavera. 

  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 17 de setembre de 2020

Petites necessitats, 74

Profund Teide

De fa temps no parles, no. 

Però emmudida et vaig memoritzar la veu. Com una òrfena en la tempesta, t'acostes per besar-me el front i et seguisc el rastre dels llavis. 

Nosaltres i els pronoms que es repeteixen són llamps que ens recorren l'existència. 

En la pell tacada hi habiten secs on he amagat vocals perquè la brisa no s'ature. 

No mai existirà l'absència perquè a trenc d'alba i, un cop més, serà dit el teu nom per la rosada.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 16 de setembre de 2020

Petites necessitats, 73

El Bollullo

Tens el cor d'arena negra, menuda, feta pols i als vents me balles.
 
No tens boca, però somrius. No tens mans, però em sostens. No parles, però t'entenc. 

No cal sobrevalorar l'amor, però tampoc classificar-lo simplement patriarcal, masclista o romàntic. Anys arrere fou moda parlar amb aquesta nomenclatura. 

El vaig sentir un sol instant i fou prou; m'allunyí d'escoles i doctrines. 

Tens el cor d'arena negra i els llavis teus blancs; una veu en les ones d'una platja buida on t'hi respire de vida. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir