dilluns, 6 gener de 2014

Mirada

  
     Ningú no m'ha mirat mai com tu ho fas. Directa, sense cap pudor, ni vergonya. Mires molt més enllà de la carn, capaç de despullar-me l'ànima. 

     És per això que he restat nu de les darreres postures, convencionalismes, artificis amb què lluite; m'he sentit valorat per aqueixa íntima matèria i l'aire que compartim. 

     Un home petit observat per una bella gossa que corre, saltironeja i em duu soques oblidades d'arbres que abraçaren la Vida, com nosaltres serem. 

     Cau a terra una llagosta i amb ella jugues. Em portes una albergínia abandonada i la mossegues; dues, tres que les menges sense escarafalls. Te n'adones d'una abella que zumzeja. 

     Abracem-nos ara, sota el sol tranquil de la vesprada que comença, en aquest present tan lluminós, tan òptim. 

Tu i jo, incondicionals.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 4 gener de 2014

Capvespre ventós amb el príncep

    Plovisqueja en la foscor més absoluta, ara ja, de nit, quan els colors dels horts són tan sols una olor particular i diversa.
    Córrec pels fraus, veloç com un llamp, l'única llum del meu príncep petitíssim. El terreny abrupte i reptador esdevé una avinguda per a mi.
    Cauen petites gotes sobre el musell i veig com mira aquests ulls meus fosforescents. M'ha demanat que l'acompanyara. Una fruita, dues, ha collit a les palpentes.
   
    Un ventijol movia el fullam. De terracota pura el seu somriure.

    Hem tornat a l'avinguda neta i, asseguda, m'oferia gallons àcids, dolços.

    Mentre jo mossegava les peces, veges tu què pensava.
    Era feliç, car en el silenci mullat del capvespre li he sentit dir:

    "-Ella m'ha besat l'olor dels meus llavis taronja".

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 2 gener de 2014

Camí del cel

El tobogan de les escales és un somni.

 - Puges? li dic a Jana...

I sent el sorollet de les ungletes al terra, sobre les escales de fusta, tres altures més amunt, camí del cel.
Ella no pensa en el futur, no sap de la displàsia de cadera que l'obligarà a no acompanyar-me.
Ella mira la rentadora, voltes i més voltes del tambor, com aquest temps cíclic que ens envolta. Mentre el cel s'abilla de plata trista, es gita a terra.

 - Baixes? Li torne a dir passat un instant...

 El seu cor em segueix amb tendresa. Tornen les ungletes al so enlluernador: tic, tic, tic, tic... L'acarone amb les mans i la mirada, mentre a cada replanell s'atura fins que m'acoste.

Au Jana, tu creus el poder guaridor de les paraules si escrivim l'amor d'aquesta intimitat? 




Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 29 desembre de 2013

L'altre amic

 
                 De tant en tant et saps tan sol
                 que l'altre que pensa a la vora teua
                 esdevé estrany.
                                           En un silenci curt
                 et mira.
                              I vol fer-te creure els mots
                 adobats amb vents i sang somiada.
                 Absent, no creus allò que els ulls presenten.
                 I cerques blaus motius de versos dits,
                 en els espills les ombres imantades,
                 aquells amors d'uns almanacs vençuts.
                 Tot és buidor.
                                       I pels clavills t'escrius
                  llavors de llum, el pols de nova vida.


http://open.spotify.com/track/5PAOMJWbrSPS8guMNyNveZ



Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 27 desembre de 2013

Blog abandonat?


Apreciats amics i amigues:

Sembla com si haguera desaparegut d'aquest paradís...
No és així, el que passa és que Jana m'ha embolicat per aquests indrets

https://www.facebook.com/jana.g.espada?ref=tn_tnmn 

i, de vegades,  no tenim temps per acudir a totes les feines.

Família, casa, associació de veïns, treball, Jana...

Regaleu-me un rellotge  que no tinga preu i em dedicaré a pintar els segons marcats perquè lluïsquen l'amor i la fantasia.

Atrotinat, però tranquil la ment viatjarà per a vosaltres.
Agraït de tot cor.

Besets, bones festes i bon any 2014.
La lluita per millorar les relacions entre nosaltres continua.

dijous, 25 juliol de 2013

Àlbum

Em sorprén tota la bellesa que és capaç d'absorbir aquesta vila.

 Quasi nua, amb una peça gasosa de roba furtada pel vent i sota les palmeres, ella mira, però no sap que sóc jo qui, amb el silenci dels ulls, l'espera.

 Com és de complexe connectar, veure'ns l'interior quan hi ha una caseta d'ànimes perdudes que ningú no visita, ni reclama en aquesta trista ciutat d'estiu!

 Assegut a les escales sagrades del teu cos, també pretenc, del temple amb què t'aproximes, el tast de la mirada. No empraré cap paraula per manifestar atenció.

Tancaré les mans agafades al teu record, copsaré el llambreig si somrius... Perquè això és tot i, encara més, em resumeix. Col·locar en l'àlbum, des de sempre i molt més enllà de la carn, la teua bella fotografia.

 Benicàssim, 25 juliol 2013.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Música
Leila Pinheiro,
Canção de Amor.

dijous, 27 juny de 2013

Les meues dones, XXVII


No em prohibisques seguir les ombres  del desig...

No podré escoltar-te; són l'únic rastre per adorar-te, per cantar humilment la tendresa del freixes que dancen i dancen nus al teu voltant.

Sempre és al bosc on veig un foc que no parla,  aqueixa llum que no enganya mentre cauen volves místiques de neu i la vida  ens pentina.

Camines silenciosa davant meu  i, en l'horabaixa, t'arre-plegue iridiscències de libèl·lules mortes.

Digues, té valor aquesta melodia?

Batega sola, se m'escapa! 

Te n'adones?

Podria beure al clot de gel si et mous amb les petjades. Perquè no pots escapar d'aquest fred  en la passió.

No és cap parany vermell açò que et dic;  ets reina de les neus,  el meu estel nocturn.

Arrel  d'amor si toques el que pense amb les paraules.