divendres, 15 de maig de 2020

Petites necessitats, 40


En blanc, no hi ha res escrit, tan sols la rutina casolana dels quefers, un univers de mans voleiant entre atifells, andròmines i llocs. El cap que ordena aquest matí: endreçar casa, passeig de gossa, menjars i no aturar-se. 

Arreplegue les molles de taula, mentre em moc pel laberint d'allò que s'ha de fer: canviar dels llocs la pols, calibrar la pujada de la massa pel rent i dibuixar-te un somriure en la pizza. 

Demà serà tot nou; altre cop més  ballarem amb verdures, cristalls nets per sorprendre la pluja, presències absents:  ens nodrirem de vida. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 14 de maig de 2020

Petites necessitats, 39

Aín
Obliqües a l'horitzó, les lloses d'aquell espadat no s'immuten als transcurs dels dies. Accepten pluges, vents, sequeres, herbes i matolls. 

Una sargantana les xafa, uns porcs senglars grunyen, una musaranya fa el pi, les formigues neguitoses que no s'aturen. Despreocupades pels oratges mostren les galtes sense cap tipus d'autocompassió. 

De franc i nua, la mestra natura. 

Així hem de viure i fer. No és en magnes projectes com la vida impressiona; pelar creïlles, tastar els plats, parar taula, col·leccionar lletres i, tot seguit, estendre't el cor per veure'l quan retornes. 

Així com l'inici esdevindrà fi, t'escriuré petits detalls, com una música.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 13 de maig de 2020

Petites necessitats, 38

Cartes a Irina

Pacientment observe. 

Observe el vent que s'escola entre el trenat de la diana i rebolca les 99  Cartes a Irina. Mireu-les embolicades, les unes amb les altres, amb el desordre plàcid i confinament que en llurs entranyes s'hi amaga. 

Cada dia esbandisc la ceguesa lletra a mot, mot a text, text a vers per intentar novells mons; com aquest que et dibuixe i, així, pidolar atenció, aqueixa muntanya russa que m'empeny al foc, al crepitar d'uns ulls closos. 

Ser l'arquer teu, perennement, adolescent.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 12 de maig de 2020

Petites necessitats, 37

Cireres d'Aín

Hem ajornat l'encontre per tercera o quarta volta; he hagut de confeccionar una nova llista de queviures: carabassetes, pebreres, bajoques, tomates, creïlles, arròs, cireres i pomes. Això és el que em resta.

Ho sé, tres dies només que obriran pas a novells. Tan aviat veig que som dilluns i, a l'instant, el diumenge ens mossega. 

Cuine els ingredients: amb l'oli dels teus ulls, les mans de sal que foragiten insipideses i el cos fet d'aigua, remenes  tresors, tiberi que esperona. 

El silenci, aqueix toc particular, l'espècia on marinem aquest cuinar que encén focs i encara ens atrapa. 

Tastem-lo. Parem taula. 

Salut i profit, vida meua!  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 11 de maig de 2020

Petites necessitats, 36

Cal·la d'Arturo
Òbric la finestra per tal d'escoltar el cant d'ocells nocturns. Apague el llum i respire l'aire, la fresca que amable m'acotxa i envolta. Estic centrat en l'obscuritat, en l'oscil·lació relaxant, en aquest lleu bransoleig dels ametlers del davant . 

Són moments de pau, no pense en la llum de la matinada que vindrà. Tanque els ulls i m'abrace al teu record. El temps no bressola la inconsciència i és així com a l'alba escolte altres cants que em desperten. 

Et diré que al calze d'una cal·la blanca, avui, m'he begut els somnis. Gravar-te'ls, el meu.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 10 de maig de 2020

Petites necessitats, 35

Les flors de Carmina, 3
No s'acaben mai els nombres, infinits ells. 

Més enllà d'aquesta carn i els equilibris que fa la llum en contemplar-te, més enllà de la mort ens habita un poderós lligam. S'amaga quiet, tranquil, sota una caputxa de paraules que diran altres, invisibles per a nosaltres. 

 Ens buscaran però no hi serem: ni rastre dels colors, de la calidesa de diccions antigues. 

Aleshores assedegats de veus, una mà innocent obrirà el vocabulari i els petits sols aplegats pels llavis et pronunciaran al firmament. 

Enlluernats pel viure, oh infinita llengua, tu seràs la mare i testimoni de l'amor que nosaltres fórem! 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 9 de maig de 2020

Petites necessitats, 34

Les flors de Carmina,2
Arrossegada pel vendaval, la mirada interroga aquells records, els mots dels quals --ni rics, ni pobres-- t'agafaven la cintura. 

Ballàvem enmig d'una sintaxi descalça sense forçar modes, temps, ni cap altra més retòrica, allunyats tan sols d'imperatius de fred i sal. 

Tot era natural i el xiuxiueig de veus ens acaronava encerclats per tanta misèria. A tothora ballàvem, en lluentors de lluna i sol, les teues mans agafades als glops d'enyor que per la boca et pintaven. 

Dansar amb records per allunyar cobdícies miops i submissions: ens pertanyíem.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir