dijous, 17 de setembre de 2020

Petites necessitats, 74

Profund Teide

De fa temps no parles, no. 

Però emmudida et vaig memoritzar la veu. Com una òrfena en la tempesta, t'acostes per besar-me el front i et seguisc el rastre dels llavis. 

Nosaltres i els pronoms que es repeteixen són llamps que ens recorren l'existència. 

En la pell tacada hi habiten secs on he amagat vocals perquè la brisa no s'ature. 

No mai existirà l'absència perquè a trenc d'alba i, un cop més, serà dit el teu nom per la rosada.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 16 de setembre de 2020

Petites necessitats, 73

El Bollullo

Tens el cor d'arena negra, menuda, feta pols i als vents me balles.
 
No tens boca, però somrius. No tens mans, però em sostens. No parles, però t'entenc. 

No cal sobrevalorar l'amor, però tampoc classificar-lo simplement patriarcal, masclista o romàntic. Anys arrere fou moda parlar amb aquesta nomenclatura. 

El vaig sentir un sol instant i fou prou; m'allunyí d'escoles i doctrines. 

Tens el cor d'arena negra i els llavis teus blancs; una veu en les ones d'una platja buida on t'hi respire de vida. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 15 de setembre de 2020

Petites necessitats, 72

Las Teresitas

No existeix un estiu perenne, malgrat tota la sorra que se'm cola entre els dits dels peus en aquesta platja. Però incansable, t'observe. 

El meu amor no natural, a voltes fuig dels sons. Va més enllà del cos que em dignifica i envelleix. Després de la llum i la foscor canta la senzillesa i se sobreposa a la sang i els batecs. Pinta en les coves del desassossec i escriu ritmes amb colors per a quan ja no hi siga.

Potser tremolarà ma consciència, em pixaré al damunt i patiré d'anòsmia. Ningú em visitarà la veu antigament dita i no entendré ja de somriures. Tot això i potser encara més que no he pogut imaginar. 

Però hi haurà algú que no existint ara o potser sí, comprendrà aquest voler eixut, punxós i volcànic que en silenci esperà la pluja, que plantà grafies contra les estacions. Petites llavors per fructificar en la mirada. 

Als teus ulls vaig beure l'esperança. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 14 de setembre de 2020

Petites necessitats, 71


Avui ella vola pel seu nom. 

Enlairada i cap al sud fem via a les illes afortunades. Des d'aci dalt i mentre ha clissat els ulls, observe la nostra petitesa davant dels paisatges. 

Apedaçats, bombolles de borrec que suren inconscients i dutes per vents, esfilagarsats, de tota mena i majestuosos, els núvols reben ferits un sol que s'amaga. 

Tot i el blau grisenc que lentament omple l'horitzó i paral·lels a la costa, no tinc pors a la seua vora. 

Navega el pensament, mentre li sostinc els somnis.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 10 de setembre de 2020

Petites necessitats, 70

I si mai ningú no hagués conegut cap paraula? 

I si per això no haguérem vorejat l'autoconsciència? 

I si mai ningú no hagués sabut dels Altres i llurs somnis? 

I si mai ningú hagués sostingut la llum als palmells i als ulls una cataracta de núvols? 

I si mai ningú hagués patit la pertinença i pèrdua? 

I si mai ningú hagués esperat l'esclat d'una flor? 

I si mai no s'hagueren registrat petjades a la terra? 

I si mai ningú no hagués pogut dibuixar un cor sobre el baf? 

I si mai no hagueren hagut portes, ni llindars? 

I si mai cap cercle s'hagués tancat amb una íntima presència? 

 

Després de l'obscuritat, tu.  

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

 

https://open.spotify.com/track/54ybPTEZQr7q90aekAiGx7?si=08pwnKj9Rk6eQCTtVJqstA 

dimecres, 9 de setembre de 2020

Petites necessitats, 69

Fotografia de Gio Barlett
Nevava. 

Nevava sí, i no et vaig conéixer sota el fred gris d'aqueixes circumstàncies. 

Però jo m'estimava les dones i fades. Em xiuxiuejaven paraules i no mai feren burleta dels meus horitzons. 

Passaren estacions. Mirava el terra cada capvespre i, a cada pas fet, solitari anotava melodies per als parcs adormits. 

Assegut als bancs, braços de desmais m'acompanyaven mentre combinava noms de flors i estels. 

Perseverava en la llum que s'amaga quan, a boqueta nit, evitares trepitjar els pètals dels ametlers. 

Nevava d"una altra manera i sí et vaig somriure. Tot el silenci del món vessat pels llavis i, muda, encengueres l'enigma arrelat en la teua mirada. 

Motiu i bellesa: et vaig veure.
 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 8 de setembre de 2020

Petites necessitats, 68


Bombolles. Els mots són bombolles que olen a tu. 

No t'ha conegut molta gent; has passejat a la vora d'elles, estranya i lliure, aliena i amb la distància que et permet el cos.

Però amb aquesta lentitud de setembre t'encapsule en bombolles que esdevindran mots i sons. Batecs d'un cor que marcàrem amb timidesa. 

És una festa el tobogan del viure que ens esllavissa. Esclatem totes les bombolles possibles, compartim-les amb alegria. 

Més enllà de l'anècdota discreta, ser amb tu per les paraules; en elles créixer per significar la carn i fer-nos vida. Escèptic, ara crec en els misteris, oh núvol blanc, senzill miracle.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 7 de setembre de 2020

Petites necessitats, 67


Dona'm pistes, anota'm símbols, marca'm l'itinerari, esporga'm els obstacles del camí!

Acostar-me al cor profund és l'única independència que m'esperona. No m'importen altres opinions d'homenots i jutges, ni els cristalls amb què lligen i combreguen.

Indiscret, pot haver un cel de tempesta fosca o un sol que tot ho col·lapse. No res m'afecta als espais que apame i, amb les mans, escrute.

Lletra rere lletra, sé d'un bell tresor: conec uns llavis de magrana en llegir-te boges conjectures. L'equilibri del silenci amb què acompanyes.  

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 5 de setembre de 2020

Petites necessitats, 66

Capvespre
Capvespre
Ho sé, aquesta és una bogeria sense nom. 

Ho sé, però no importa: pensar-te una vegada i una altra com si els mots foren a canviar l'emoció que em segresta i corprén. 

T'escric un dia, un altre, a l'endemà... I així, mentre les setmanes passen pels braços d'un paleta que puja una corriola per acostar-te-les on sigues. Poc o res importa que aquest temps de paraules les observes o ignores. 

He de construir la casa: golfes reblides d'emocions, corredors, cambres de nostàlgies liles i finestres per passions que ja no esclaten focs i cels, però que encenen. 

Sóc paleta i tinc estels al pit que fan envans i habitacles per amuntegar històries al capvespres de la vida. 

Ho he de fer i és prou. I contra tot pronòstic les mans encara no tremolen i em sé feliç. 

Tot és dintre meu i enfront del buit l'amor té els seus ritmes i colors, m'agombola, m'engronsa i em supera. 


https://youtu.be/WcwMg6XEhBA


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 3 de setembre de 2020

Petites necessitats, 65

Aín, el Joncaret
Aín, el Joncaret

A les primeries de setembre batega un silenci solar. 

Ara, quasi tothom ha fet via a les rutines pre-programades per la societat. Hi ha un silenci encegador, la remor del vent en les fulles dels arbres i falgueres, una llum cada cop més oblíqua i les darreres autovies de formigues pels camins. 

No existeix la pressa i el temps és tan sols un concepte desllustrat. També hi ha un silenci floral mentre l'orenga es vincla a terra amb les flors lila i el timonet s'agafa sec i poderós al terra: demana pluja.

És així com el so dels passos sempre em porten a tu,  camí que no mai em perdrà i que no puc oblidar. 

M'estime el silenci solar. 

https://open.spotify.com/track/3QdEJzVqLqIIRsUSSF3m0C

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 31 d’agost de 2020

Petites necessitats, 64

Dona dels núvols
Cel i ocells, això veig i silenci. I una pintura on ets motiu dels pinzells de la ment. 

Per ella i pres d'un cos que empresona, vole cap a tu. 

És indiferent que el sol ho abruse tot i resten cendres o que una tempesta de calamarsa i vendavals els ossos forade. Tu sempre vens amable, somrius i amb l'esguard fas música que tan sols jo oïsc. 

I aleshores, de bat a bat, camine lliure entre els colors de les teues dents i les pupil·les. Planen els ocells mentre esdevens ma petita literatura. 

Per llenç els núvols, cel meu.

https://open.spotify.com/trac/3sL18IMCamKXE4G8dRu5Nm?si=5zMIzSh8RhKpiaDg-Khs7A

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 26 d’agost de 2020

Petites necessitats, 63

Un petit somni

Agafe un mot, per exemple, "cullera" i amb els dits li faig voltes, voltes i més voltes fins que en la ment esdevé un tirabuixó. 

Te'l pose al davant, però tot i que no tens rossos els cabells, el mot és tant arrissat o més que la foscor dels teus. 

Cullera i cabells són grafies, dibuixos en un mapa de tresors que, de naixement, oïa i em cridava. 

Sempre he sabut que havia d'esperar, que si et dormies al meu si allisaria l'únic secret: als teus ulls menjar la felicitat. És així. Amb tu i els mots transcorre ma vida. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 25 d’agost de 2020

Petites necessitats, 62

Falguera de ca Carmina
Misteriosament feliç, delicada l'estona en què dibuixe paraules per al teu habitatge: teulada, voladís, finestres, parets, façana.

No és això el que m'inquieta. Acostar-me als teus somnis, falcar- los amb columnes, estructura que sosté l'hàlit, el baf quan somrius i caus al gris oblit de la memòria davant meu. No pots evitar-ho. 

Finalitze l'esbós, tu perduda per viaranys on tot és possible, però invisibles a l'ull que t'acarona. 

T'engronses dintre meu, t'acompanye en el ritme de l'aire. 

Ara, indefensa als braços del temps, ets l'habitatge celeste on no mai regnaran foscors: arquitecte miop, tremole pel silenci, tremole davant del vimeig dels teus llavis. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 23 d’agost de 2020

UN EXTRAORDINARI SUCCÉS D'ESTIU

Eixida d'Aín
Havia estat una cosa ocorreguda inversemblant, d'aquelles que potser tothom consideraria vana, fàcilment prescindible. 

Però no, ell s'havia fixat en la bellesa oculta rere el petit gest de caminar, inclinar-se cap al sòl i cercar projectes d'esperança renovada. 

Havia anat cremant els dies d'estiu amb records d'anys passats, amb lectures perdudes sense cap finalitat i amb la persecució de quimeres. Vivia en una mena de ritual no estudiat: aixecar-se, passejar, llegir, menjar, escriure, passejar de nou; un xic de temps per respirar, beure i dormir, si era el cas.

Aquell matí tot fou diferent. Amb éssers estimats que no sempre gaudia s'hi havien fixat que, sobre el fons rogenc i polsegós del terra que trepitjaven, havien aparegut una mena d'objectes irregulars però corbats, de superfícies estranyes però habitades i amb grapats de gentilesa repartida. 

Per què això? Quin sentit tenia per a ells --probablement per a tothom que mirara més enllà del seu melic-- aquests artefactes reblits de tendresa? 

Havien eixit al capvespre i la varen calar; d'edat avançada, caminava a poc a poc i cercava allò que sembla evitable i sense vàlua: pedres. De tots els tipus, de grandàries petites i mitjanes les tocava amb una delicadesa especial; ells l'havien observada i se n'adonaren com les triava; no les llançava al terra, més aviat les dipositava al lloc exacte d'on havien estat extretes. 

Tenia el silenci per companyia i una salutació per a nosaltres fou tot l'aire regalat. Continuà amb la seua pau interior, una pau continguda més enllà de setmanes i estacions. Mirava d'aquella manera especial on es couen els afectes; no li calien paraules per manifestar-los. 

Continuaren amb el seu passeig tot rumiant pelegrines conclusions: i si hagués estat ella la persona misteriosa que a l'eixida del poble i exposades ens regalà la meravella de les pedres pintades? 

Desaparegueren totes dels llocs on havien estat desades; bategaven en altres mans i llars, nous camins que ens recordaren l'anònima bellesa.



Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 19 d’agost de 2020

Petites necessitats, 61

Agrair fotografia a Joe MacDaniel
Camine per deserts imaginaris i n'ets la duna.

Un paisatge que entrelluque magnífic, grandiós, reste bocabadat. Si el nostre amor fos així d'extens...escriuria nit i dia, beuria el que fos just i menges no cruentes.
I tot això per salvaguardar i acréixer-lo amb forta fermança, empetitit per la fastuositat serena d'allò observat.

I a la vora teua, protegit del fred, faria foguera, obriria el sac per a dormir sota el cel, et taral·lejaria el nom mentre em venç la son.

No res més necessite que la consciència que grava pensaments sobre els núvols que tu mateixa ets. I la nit que ens agombola.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 16 d’agost de 2020

Petites necessitats, 60

Figuera, casa Juan
És una paraula estranya Cinnabar. 
Acompanya una melodia a què dona nom i, tot escoltant-la, t'escric. 

Hem volat com papallones matineres assedegades de mel. I l'hem tastada. 

Al capvespre, en aqueixa distància que assenyala passions, has fet melmelada de figues. Una foto m'has enviat. 

T'imagine entre els atifells i el cabàs buit. Netes i triturades amb el polsim de sucre (no li cal), el rajolí de llima i unes pólvores de canyella. El bany de Maria ho segellarà. 

Aquest matí hem compartit amb vista, gust i tacte la mel als llavis. No mai trobaré res que ho puga superar.   



Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 15 d’agost de 2020

Petites necessitats, 59

Flor silvestre
Et mors i tot s'acaba. I és normal i just que siga així.

Però tu irradies aqueixa molsa indòmita de la llengua amb què ens criàrem, la llar i l'escalfor que ens refugià del menyspreu, d'aquells temps foscos d'oportunisme i somriures burleta.

Irradies la llum dels servers, l'aroma silvestre de nogueres, la dolçor de les garrofes,  i tens la mà que no tremola i sí recolza, com l'ombra vacil·lant dels àlbers que sempre s'agraeix.

No mai hi haurà cap excepció i als llavis dels xiquets seras batec del foc i l'aigua en pronunciar-te. 

Aquest amor forjat al ritme d'enclusa transparent. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 14 d’agost de 2020

Petites necessitats, 58

Cípsela
És una lenta harmonia de sons que em transporta als teus ulls obsidiana: pell de terra fosca i fresca, acceptada des de l'inici dels llums quan vaig veure't. 

Ets paisatge que engendrà consciència i em mogué al silenci del vers no dit; ets paisatge i espill, criatura de carn serena. Una umbrel·la que acollí els vents d'estiu per somiar formes perfectes, com la bellesa s'abilla, em sorprèn. 

Oh territori del quars rosa i neu: delere els llavis si cada dia dius, quan cada dia vens. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 12 d’agost de 2020

Petites necessitats, 57

Serralada d'Espadà, Aín
Molt més que tot allò que tu vares conéixer t'he deixat escrit; allò que ni sóc conscient, però he anotat en el quadern de les promeses, tot donant-li importància a aquest senzill estimar les paraules. 

Zenit i nadir d'un futur, la petita voluntat d'acompanyar-te en aquest voler sense haver-lo previst. Escriure per assaborir l'univers, tastar com de llarg pot ser allò que desitge per a tu, això que s'anomena amor, oh flor feréstega d'aquest bosc, meu jardí.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 10 d’agost de 2020

Petites necessitats, 56

Sureres d'Aín
Tot escoltant el capvespre, veig la melodia monocord de les cigales sobre l'escorça dura i seca d'oliveres i sureres. 

Éssers efímers i quasi d'esquelet transparent; com les ales que, en fregar-les, pinten el nom teu un cop rere l'altre en l'èter que respire. 

Com oblidar-te, si en el silenci jaspi d'hores el cor arreplega i explosiona d'una tendresa més enllà de mancances o excessos. 

Reinventar-te, un esbós animat em cal tan sols per agafar de nou la ploma i construir palaus i deserts que t'acullen. No mai esdevindràs propietat meua, ni de cap altre ésser. 

T'escric per respirar la màxima llibertat; saber-la és prou, el color que il•lumina aquest rengló, una vida escrita amb la tendresa exacta dels qui coneixen que cal perdre l'existència per guanyar-la.

Estimar-te en les corbes del sol, en les carreteres bituminoses pel foc que arramble a cada lletra. 

Poques coses m' importen quan agost és el meu mar. 
No m'ofegaré, cap a tu nade.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 3 d’agost de 2020

Petites necessitats, 55

Hem caminat paral·lels al vessant de la muntanya d'enfront. Tan sols a 1630 metres d'altitud i els humans amb els vehicles semblaven formigues mecanitzades amb rumbs prefixats.

Ella ha marxat a veure poblets... 

Nosaltres hem fet via per una esponerosa boscúria trepitjada per pocs vianants. Asseguts al fred d'agost hem escoltat les músiques del paisatge amb silenci. 
Ens hem separat de la colla per sentir-nos sols; multitud de pissarres, avellaners, una boixeda, saücs i clavells ens han saludat. 

Pels poblets ella haurà entropessat amb cases de fusta, alguna font petita i finestrals farcits de geranis i pensaments. No plou, però, al seu antull, els núvols passegen i sempre li fan companyia. 

Quin gran invent jugar amb grafies i omplir els espais amb figures que enfornen paraules. Tot i que no siga amb mi, ella és blanca farina i gris d'alguns núvols, el pa de cada dia, tendre, cuit i cruixent en la boca, sempre llest per menjar. 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 2 d’agost de 2020

Petites necessitats, 54

Els telèfons desconnectats i ben lluny de la "màquina infernal" com anomena l'ordinador.

Això són vacances!

Treu els sacs de dormir per estendre'ls al vent, no li molesta cuinar agimponada con si fos una índia de trenes enamoradises, bella com estel fugaç!

Mentrimentres el príncep fa la bugada o porta gel per a la carmanyola nevera. De fa molts anys hi conserven emocions i històries allunyades de rutines sense importància. Ha nodrit els fills que els ha vist créixer, i ara nodreix família, núvies i amics companys.

Jana, seu callada enmig del passeig mentre observa els moviments del ramat humà. Ens vigila, ensuma i estima per adonar-se si s'allunya massa qualsevol.

En tornar a la gespa que, amb tota la colla fa migdiada, la dona dels núvols s'adorm tot i el murmuri dels àlbers i freixes. Si us plau, no feu sorolls! Som de vacances al balanceig del cel.


Josep Lluís Abad i Bueno

divendres, 31 de juliol de 2020

Petites necessitats, 53

Pirineu andorrà 2017
Escapar, ella vol escapar de les rutines i maleficis diaris. Ho necessita. Ha mirat noticiaris, escorcollat periòdics i no han tancat fronteres. Demà volarà a les terres altes, als glaciars pirinencs com sempre ha fet amb la família, ara fa ja 20 anys. 

Ella vol palpar la catifa de gespa, l'ombra dels àlbers i l'aigua desfeta de llocs secrets. Observar el granit mil·lenari, els llacs d'aigües clares o profundes i fosques, caminar. 

Al matí enceta sendes i als palmells li venen els gerds i maduixes salvatges.  Zumzegen abellots i les papallones ballen. S'atura, seu i respira; es frega la cara amb aquella neu de glaceres mentre a la vall d'enfront pasten cavalls, poltres i vaques. 

Tot és perfecte, asseguda vora la tenda del camping, no li calen jocs de taula, ni lectures, ni televisions. 

Davant seu té els paisatges que més s'estima. Inspira i expira. El capvespre la corprèn; subtilment ella canvia els colors: observe el meu cel.




 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 30 de juliol de 2020

Petites necessitats, 52

Romaní d'Ismael
Al capdavall, serem nosaltres fites profundes i violàcies en el temps? 

Voldria saber per a conéixer què? 
Què hi haurà més enllà de la carn que fórem i que l'atzar pintà de matinada amb la consciència? 
Algú farà present la tendresa de la pluja en mullar-nos amb totes aquestes gotes i gotes de lletres? 

Tot fou gratuït. No demanàrem res i existírem. Un regal d'enamorats que ens encarnaren. Peces d'un arbre genealògic que serà oblidat en tres generacions a més tardar. 

Ningú no mai sabrà del plaer de la música que em dugué a les petites necessitats. Envoltat d'homes i dones genials que m'obriren la veu als altres, més regals per adonar-nos de la sort tastada abans que el pols ens tremolara. 

Potser no sabré dir-te el nom, ni reconéixer-te, però sempre t'esperaré en la mirada.  


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 29 de juliol de 2020

Petites Nexessitats, 51

Aín

Dels teus llavis cerulis el cel copia tempestes i calmes i la veu tranquil·la que mormola tots els noms de fada i flor on vius, furtiva a les meues temples. 

Com un mecano extrac records: són com quadres mig pintats, figures de calidoscopi on balles simètrica aquells desitjos desats de dies immunes al temps. 

Oh delicada criatura! 

T'escolte i reconec al cromatisme dels núvols, en plantes, fruites i l'eco de les pedres. 

Ai si pogués alentir el desassossec, ser molsa, melodia per aquietar les nits, disoldre tot el cinabri que beus i t'incendia. Terra cerúlia on tot s'apaga en lent moviment, el nexe secret per abraçar-se els llavis.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 28 de juliol de 2020

Petites necessitats, 50

Gladiols d'horta
Fora del blau que ets, no existeix la màgia.

Espeteguen petits estels al microcosmos de l'estima. Pampallugueja el tacte en apropar-te. Un cor buit de sang i ple de cel omple l'espai ombrívol des d'on grave paraules contra tota desmemòria.

I si, potser, en l'esdevenir qualque humà es perdés atzarosament entre aquestes quatre ratlles i recuperara el primerenc tremolor de la pròpia coneixença?

L'amor s'escriu per camins remots on tota saviesa fa tentines a l'aguait de sorpreses i d'aquella olor a malaquita i vetiver.

Respirar-te en les hores de solitud fou un secret, el guany de ma petita existència.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 27 de juliol de 2020

Petites necessitats, 49

Flor d'un dia
Per tu. 
Ser verd en l'hivern més cru i gris. 

Aguaitar petites esperances sota les ungles, menjar-me els teus records amb sol i aire. I, al capdavall, escriure't. 

Escriure aquesta passió que no desmereix ni un centímetre de la teua ànima. El cos ens els bevem i tenim cura --ara i sempre ho hem fet tots dos-- entre silencis i capvespres de mots. 

Com una abella, fugaç i amb tan sols 30 dies de vida, et duc pol·len i et balle la mel que regalima amor i recer de totes les primaveres. Així siga i sempre, flor d'hivern sense estacions. 

Per tu. 
Tot i el gris i la cruesa de la pell en l'hivern més verd.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 26 de juliol de 2020

Petites necessitats, 48


Flors de juliol a Aín

Llig una llista dels moralistes francesos del segle XVI fins els nostres dies. 

Aleshores em fixe en les dates de naixement i mort respectives i cerque aquell que s'acosta a les meues. Pense: quant de temps més viuré? 

Com d'elementals som els humans! 

Un nom i unes dates no poden tancar una vida; però em pregunte si som això només, unes taques de tinta en un paper, aproximacions d'un viure en una enciclopèdia o antologia que, veges tu, per què has arribat a formar-ne part. 

Un frau, un joc d'atzar, amistat, unes colzades ultraliteràries? Prou. 

Però ningú mai no podrà assabentar-se en llegir les quatre ratlles d'aquella bogeria, l'amor del qual vàrem viure i exhalar en uns pocs mots per haver-nos trobat en aquell tren somnolent. 

Fem provatures sense descans i escrivim, per aproximar-nos-hi a aquelles antigues vivències. Aquesta és la bellesa, la intimitat del creador, l'espurna que vibrarà fins el darrer alè. 

Els diaris manuscrits ho corroboren: el sentit de tot, l'origen, 1984. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 25 de juliol de 2020

Petites necessitats, 47

Queviures
La petita botiga del poble respira; inhala persones i les expira amb un torn escrupolós d'un ser humà rere l'altre. 

Cadascú fa la compra, però l'espera fins i tot és més llarga que el temps emprat en fer les comandes i desar-les a la cistella de vímet. 

L'assortiment és variat, tot tipus de queviures: uns frescos, altres mantinguts en càmeres frigorífiques o congelador, també els oblidats a les prestatgeries. 

Ací a Aín, a la botiga tampoc ningú no pot comprar amor o bocins de felicitat. 

Aquests, com en una deu, flueixen vers els altres; però tan sols els qui guarden neu al cor són capaços de copsar-los. 

Udolem els modes d'estimar!
Amor meu, compartim-los!  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 24 de juliol de 2020

Maternitat

Capvespre  a Aín
La nina de cabells rossos i pantalons lila veu pel pendent relliscar el seu cotxe de plàstics multicolors. Amb els ulls de pluja el segueix, fa uns passos i dubta si continuar. S'atura i s'adreça a la mare; pacient ella espera la reacció, que agafe el cotxet... No. 

A la fi li'l arreplega i amb altres nens s'entreté. 

Descriure el món sota una màsquera, veure la llum disminuïda però existent en els jocs d'un àngel que, quasi invisible per a tothom, no ho ha estat per a mi...  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 2 de juliol de 2020

Petites necessitats, 46

Vinyes a Aín


Incorporar-me del llit, sol, sense molestar a cap persona. Baixar les escales i somriure'm davant l'espill. Rentar-me la cara i sentir la frescor de l'aigua, notar que no hi ha formigueig, ni dolor a les extremitats. 

Pressionar la claueta i apagar el llum, caminar amb els pensaments cap a la cuina. 

Coordinar mentalment el pa que serà torrat, la melmelada i la crema de cacau; la llet d'avena al foc que incrementa la temperatura però que no escaldarà la llengua. Escoltar el soroll de la cadira en moure-la, seure i pensar-te en l'absència. 

Quin grau de descans haurà tingut la nit passada? Haurà sigut incomptable el ramat d'ovelles que haurà numerat? L'esponja del seu cor podrà absorvir les inclemències de la feina? 

Escriure't "aigua", enmig del desert. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 27 de juny de 2020

Petites necessitats, 45

Necessite tan sols uns compassos de música; que siga amable, que no analitze què dic o pense, si ho encerte en preguntar o m'embolique en àmbits i paranys de filferros que no importen. 

Necessite una melodia, pentagrames transparents on l'amor s'estenga sense avergonyir-se als quatre punts cardinals. 

Una agulla d'estendre els teus ulls; i una altra la galta que sempre acull. I aquest cor, de bat a bat, fos pels mots i la misericòrdia, allunyat d'enveges, sorolls i recels; un cor com roba neta que voleia i no s'atura, car, tot i que et disfresses canviant i irregular, et reconec:  rosa dels vents. 

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 26 de juny de 2020

Cartes a Irina

Ja podeu, si us ve de gust, baixar-vos Cartes a Irina picant sobre el nom blau de neu.

Tan sols cal obrir els ulls i volar; no visa, no money, no transaction, no link a passarel·la bancària.

Un clic i sou a l'illa de Wrangel, transportats per la imatge del nostre amic i fotògraf Juan Escrig Adsuara.




Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 25 de juny de 2020

Petites necessitats,44

Lluminosa, com una aurora en la sang que encén, t'estime.

Aquesta és l'única evidència on m'agafe per significar-me: flor- paraula en la boca, menja que assacia, melodia en l'aire, so que de molsa profunda i tersa em crida.

A tu m'abrace per acolorir segons, minuts de foc, hores estèrils, l'enigma dels dies.

Escriure't, levitar volar. Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 24 de juny de 2020

Petites necessitats, 43


Una oració per a tu és aquest núvol que jo observe mentre restes asseguda al banc de l'esglèsia i pregues pels teus i els altres. 

Núvol amable, cotó per a la nina que va créixer sola entre quatre parets i plorava l'enyor del seu poble i la llengua dels seus, oculta i ajornada. 

No podria escriure't en cap altre idioma per dur-te un trosset de mar a les mans i refrescar-te l'esguard, els ulls d'aquesta set compartida, gota a gota, mot a mot; i així haver-te trobat, tot encetant aquesta nova vida. 

Una oració, un núvol, aigua on m'emmiralle i confiat et veig i sempre et veuré. 

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 23 de juny de 2020

Petites necessitats, 42


He decidit perdre temps, fantasiejar, malversar-lo. I mentrimentres espere que a les mans em caiguen flors setinades per al teu ocult somriure. 

Xafar els camins de sol on passejares, perdre'm als clarobscurs per oferir-te gerds, mores, i maduixes silvestres. Així et respiraria en la humitat del bosc on sempre saltaràs eterna, daurada, feliç i jove, tot i els secs del temps. 

On jo bategue hi ha un ventijol que et pentina i allisa de tendresa: brúixola del cor invisible, quan ja no hi siga faràs camí per la paraula. 

En l'estima, cal no exigir cap pressa; més enllà del temps, podria esdevenir una necessitat petita; és en l'absència que t'hi engronsaràs per recuperar-te. Anomenar-te fou sempre la meua salvació. 

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 22 de juny de 2020

Petites necessitats, 41

M'agraden els capvespres, ennuvolats, grisos i quasi foscos.
Tan aviat com es tanquen el meu cor s'obre a la claredat i l'aigua dels ulls amb què mires les petites coses i els moments.

No em cal restar sempre a la teua vora; alce el braç i amb l'índex al vent dibuixe lletres nívies. Alhora que es desfan, lleugeres, bec l'ínclita dolcesa que contenen. Són  per a tu, sense trampes, circumloquis, ni provatures tecnopoètiques.

M'interessa, m'estime la flor i el batec quan t'oferires i que en mi perdura.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 15 de maig de 2020

Petites necessitats, 40


En blanc, no hi ha res escrit, tan sols la rutina casolana dels quefers, un univers de mans voleiant entre atifells, andròmines i llocs. El cap que ordena aquest matí: endreçar casa, passeig de gossa, menjars i no aturar-se. 

Arreplegue les molles de taula, mentre em moc pel laberint d'allò que s'ha de fer: canviar dels llocs la pols, calibrar la pujada de la massa pel rent i dibuixar-te un somriure en la pizza. 

Demà serà tot nou; altre cop més  ballarem amb verdures, cristalls nets per sorprendre la pluja, presències absents:  ens nodrirem de vida. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 14 de maig de 2020

Petites necessitats, 39

Aín
Obliqües a l'horitzó, les lloses d'aquell espadat no s'immuten als transcurs dels dies. Accepten pluges, vents, sequeres, herbes i matolls. 

Una sargantana les xafa, uns porcs senglars grunyen, una musaranya fa el pi, les formigues neguitoses que no s'aturen. Despreocupades pels oratges mostren les galtes sense cap tipus d'autocompassió. 

De franc i nua, la mestra natura. 

Així hem de viure i fer. No és en magnes projectes com la vida impressiona; pelar creïlles, tastar els plats, parar taula, col·leccionar lletres i, tot seguit, estendre't el cor per veure'l quan retornes. 

Així com l'inici esdevindrà fi, t'escriuré petits detalls, com una música.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 13 de maig de 2020

Petites necessitats, 38

Cartes a Irina

Pacientment observe. 

Observe el vent que s'escola entre el trenat de la diana i rebolca les 99  Cartes a Irina. Mireu-les embolicades, les unes amb les altres, amb el desordre plàcid i confinament que en llurs entranyes s'hi amaga. 

Cada dia esbandisc la ceguesa lletra a mot, mot a text, text a vers per intentar novells mons; com aquest que et dibuixe i, així, pidolar atenció, aqueixa muntanya russa que m'empeny al foc, al crepitar d'uns ulls closos. 

Ser l'arquer teu, perennement, adolescent.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 12 de maig de 2020

Petites necessitats, 37

Cireres d'Aín

Hem ajornat l'encontre per tercera o quarta volta; he hagut de confeccionar una nova llista de queviures: carabassetes, pebreres, bajoques, tomates, creïlles, arròs, cireres i pomes. Això és el que em resta.

Ho sé, tres dies només que obriran pas a novells. Tan aviat veig que som dilluns i, a l'instant, el diumenge ens mossega. 

Cuine els ingredients: amb l'oli dels teus ulls, les mans de sal que foragiten insipideses i el cos fet d'aigua, remenes  tresors, tiberi que esperona. 

El silenci, aqueix toc particular, l'espècia on marinem aquest cuinar que encén focs i encara ens atrapa. 

Tastem-lo. Parem taula. 

Salut i profit, vida meua!  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 11 de maig de 2020

Petites necessitats, 36

Cal·la d'Arturo
Òbric la finestra per tal d'escoltar el cant d'ocells nocturns. Apague el llum i respire l'aire, la fresca que amable m'acotxa i envolta. Estic centrat en l'obscuritat, en l'oscil·lació relaxant, en aquest lleu bransoleig dels ametlers del davant . 

Són moments de pau, no pense en la llum de la matinada que vindrà. Tanque els ulls i m'abrace al teu record. El temps no bressola la inconsciència i és així com a l'alba escolte altres cants que em desperten. 

Et diré que al calze d'una cal·la blanca, avui, m'he begut els somnis. Gravar-te'ls, el meu.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 10 de maig de 2020

Petites necessitats, 35

Les flors de Carmina, 3
No s'acaben mai els nombres, infinits ells. 

Més enllà d'aquesta carn i els equilibris que fa la llum en contemplar-te, més enllà de la mort ens habita un poderós lligam. S'amaga quiet, tranquil, sota una caputxa de paraules que diran altres, invisibles per a nosaltres. 

 Ens buscaran però no hi serem: ni rastre dels colors, de la calidesa de diccions antigues. 

Aleshores assedegats de veus, una mà innocent obrirà el vocabulari i els petits sols aplegats pels llavis et pronunciaran al firmament. 

Enlluernats pel viure, oh infinita llengua, tu seràs la mare i testimoni de l'amor que nosaltres fórem! 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 9 de maig de 2020

Petites necessitats, 34

Les flors de Carmina,2
Arrossegada pel vendaval, la mirada interroga aquells records, els mots dels quals --ni rics, ni pobres-- t'agafaven la cintura. 

Ballàvem enmig d'una sintaxi descalça sense forçar modes, temps, ni cap altra més retòrica, allunyats tan sols d'imperatius de fred i sal. 

Tot era natural i el xiuxiueig de veus ens acaronava encerclats per tanta misèria. A tothora ballàvem, en lluentors de lluna i sol, les teues mans agafades als glops d'enyor que per la boca et pintaven. 

Dansar amb records per allunyar cobdícies miops i submissions: ens pertanyíem.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 8 de maig de 2020

Petites necessitats, 33


Inspire, expire i la ment quieta. 

Hi ha una convergència entre el paisatge i qui et parla. 

Ens posen boços invisibles, però et parle; ens posen boços intangibles, però em beses. Les cadenes de la por seran trencades pels abraços. 

Inspire i al balanceig del pit em trobes; expires i en el joc t'agafe de paraules regalades. 

La ment encara és quieta; la llum i el vent tremolen. Ets presència en el passeig, la vida sura.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 7 de maig de 2020

Petites necessitats, 32

15 kilobytes és tot l'anhel per acostar-me i burxar en tu. No necessitem massa coses, ni grans experiències, ni eternes gratituds. 

Això no seria la vida, esdevindria un castell de cartes i el nostre amor és fet de vendavals. 

15 kilobytes i una connexió pacient i solar, que no s'inquieta, que esclata de llum.

I amb això publiquem escenes, dibuixem melodies que ens roben el cor com el príncep de fusta, aquell ballet de Bartók. 

Fenyem boles de mots que seran fornades en pronunciar-les pels llavis i cuites: en aquesta petita pàtria no mai tastaràs misèries, ni sabràs de fam alguna. 

15 kilobytes de ritual: Devorem-nos a aquesta velocitat! 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir