dilluns, 14 de setembre de 2020

Petites necessitats, 71


Avui ella vola pel seu nom. 

Enlairada i cap al sud fem via a les illes afortunades. Des d'aci dalt i mentre ha clissat els ulls, observe la nostra petitesa davant dels paisatges. 

Apedaçats, bombolles de borrec que suren inconscients i dutes per vents, esfilagarsats, de tota mena i majestuosos, els núvols reben ferits un sol que s'amaga. 

Tot i el blau grisenc que lentament omple l'horitzó i paral·lels a la costa, no tinc pors a la seua vora. 

Navega el pensament, mentre li sostinc els somnis.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Cap comentari: