Publicacions literàries i premis

Em comenta la dona dels núvols que segueix la sèrie anglesa The Crown, que cada temporada --n'hi ha 6-- canvien els protagonistes principals de la sèrie per donar pas a noves figures interpretatives de la dramatúrgia i pantalla. 

No passa així als premis literaris d'arreu dels països de parla catalana, on sembla que existeix un afany per esdevenir col·leccionista de premis reconeguts. 

Això, per sé, no és criticable, com sí ho és presentar-se no un sol cop, sinó diverses vegades al mateix, siga per aconseguir els guanys econòmics o per la llaminera publicació en certes editorials i posada de llarg al món del paper, llibreries, places del llibre (ho deia Joan " La primera obligació d'un escriptor és fer-se llegir) i fires. 

Alguns companys fan pelegrinatge pels distints circuits premiables: aquest el tinc, aquell encara no... I si no canta la gallina, busquen negociar o presentar els seus originals a diferents marques editorials per tal de materialitzar els nous fills literaris. 

Pense jo que, a la fi, s'autoconsideraran escriptors. 

Continue amb el meu passeig vespertí, cavil·lant lliurement sobre escrits, escriptors, premis i publicacions.  També pense i recorde alguns companys jugadors de lligues alternatives, més lúdiques i, per tant, no propietàries de les seus creacions: són per voluntat i decisió pròpia estranys, forasters i oblidats; en aqueixes parafernàlies, això que anomenen els anglòfils uns "outsiders".

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Tornar a l'institut

Han passat 2 anys i 11 mesos des que em vaig jubilar i he tornat de nou a l'institut.

Aquesta vegada ha estat  a l'I.E.S. Gilabert Centelles de Nules. La meua amiga i gran poeta Marisol González Felip m'ha convidat  a l'Escola d'Adults on imparteix una sèrie de classes on comenten i analitzen els distints gèneres literaris i amb un grup de 8 persones hem parlat de la poesia i aqueixa flama interior que ens crema.

Ha estat una experiència enlluernadora en què he pogut comprovar l'alt nivell  lingüístic dels participants a l'hora d'expressar i redactar allò que pensen i viuen.

Hem parlat de la digitalització dels llibres, de la presentació de documents i obres al registre de la propietat intel·lectual i de la gratuïtat i accés a la cultura (la meua opció personal).

Els 90 minuts han volat, oronetes del cor.

Abril i el sol

Cada matí emprenien el camí cap als afores del poble, catifa de tarongerars. 

Jana, molt velleta i de 15 anys, coixejava per dolors a la cadera, però mantenia aqueixa mena de lluita contra el seu cos per tal de fer l'asseig matutí, mentre feia els passos a poc a poc.

Abril des del carro, la cercava girant el cap ara a la dreta, ara a l'esquerra. L'astre de la vida les acaronava amb el seu calor. El temps havia canviat i un ventet fresc li movia els cabells.

Aquell matí de 9° C de temperatura ens trobàrem amb una serpeta que s'amagà sota el brancam resec d'una heura trepadora. Més tard escoltàrem el zumzeig d'algunes abelles mentre bevien rosada a les flors. Al celobert, la Flor de Pasqua prenia els primers tinys vermells després d'haver mantingut la vida durant quasi l'any. 

Abril no era conscient, però cada dia a la ciutat de Gaza morien nens i més nens i persones innocents sense cap tipus d'escapatòria; i tot això, per la decisió d'un govern criminal. No ho hem d'oblidar Abril, i per això ho escric per al teu futur on compendràs el món per les lletres del teus llavis pronunciades.

Tot açò passava alhora, agafat jo de la teua maneta tendra i pura; tot açò passava sota el mateix cel, sota el mateix sol.