divendres, 30 de novembre del 2018

PROJECCIÓ

PROJECCIÓ

Sempre havia pogut enlairar-se amb la ment. Necessitava poca cosa més i l'aire que el nodria de llum interna, vital. Això...

Havia penjat la bufanda a la perxa del rebedor; bellíssima en la figura, no podia mai evitar-se aquella mirada, quasi trista.

Oblidats fins l'endemà, la carpeta i claus al moblet. Quadres i andròmines es nodrien del seu perfum; tremolaven quan els fregava amb l'ombra.

Sobre la butaca de vellut feia caure l'íntima delicadesa a la vora de la roba: volia impregnar-se de la comoditat i s'arraulia en aquella solitud d'un sofà alhora que s'encerclava els genolls amb l'alè del pit.

Malabarista d'amors i somnis dibuixava amb els llavis la melodia  Let's Call It A Day tot i que ningú l'observara.

Però discretament i lenta, sense adonar-se'n, m'encenia amb petits mots combustible les branques humides del cor. 


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 22 de novembre del 2018

PINTURA


Seu tranquil·la, silenciosa al lloc de sempre. Trau el seu entrepà i desplega els papers que l'emboliquen. El temps sembla adormit, una albereda groguenca on el vent s'esllavissa amable en decibels mentre fa petits mossos i amb la mar dels ulls inunda l'estança.
No parla molt, sempre elegant, però discreta, que fa goig endevinar la riquesa interior per on camina.
No vull detindre-la, ni preguntar. Tan sols  observar el silenci que em nodreix d'imatges el petit cor que em vivifica. 

Aliena a tot allò que dóna, obri la veu, la regala a una altra persona. Sóc testimoni de miracles quotidians.

Tot és correcte, la fortuna em somriu pels moments senzills: viatge sense cap despesa; intente els colors que observa, no posseir-la, pintar la pau d'aquesta anònima bellesa.



Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 5 de novembre del 2018

SOLITUD


Pel que fa a mi, cada vegada em veig més lluny de l’única veritat, ni tan sols la meua em suporta.
No cal que us diga, el que lleugerament pense de la vostra.

Ara bé, amb el cor a les mans i per allò observat -tot i que no us agrade-, l'ésser humà no té cap possibilitat de redempció.

Guardeu-vos les vostres paraules o millor encara escriviu-les en fulls immaculats; més tard, als dies grisencs i humits de tardor, enceneu-les al foc de la llar i la seua vàlua creixerà.

Nadem, doncs, en la més profunda solitud mentre la incomunicació ens devora.

Així i tot, en tan sols mirar-te, hi bec l''esperança:
oh bella i silenciosa companyera que, amb mi, treballes!


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 4 de novembre del 2018

COMUNIÓ

Et narrava la meravellosa història que em succeí dels llavis desconeguts d'una dona que em captivaren. 

T'ho contava i sentia la meua ment lliure, gasosa, ballava feliç.

Èrem asseguts sobre l'herba, contra aquell ribàs i un horitzó blau, d'ametllers florits. Subtil, la teua cama fregava la meua. Però al meu cor tu eres el vertader paisatge.

La comunió i el desig havien esdevingut el mateix. Plovien colors en les mirades: oh efímer somni, autèntica felicitat!


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir