dijous, 22 de novembre de 2018

PINTURA

Seu tranquil·la, silenciosa al lloc de sempre. Trau el seu entrepà i desplega els papers que l'emboliquen. El temps sembla adormit, una albereda groguenca on el vent s'esllavissa amable en decibels mentre fa petits mossos i amb la mar dels ulls inunda l'estança.
No parla molt, sempre elegant, però discreta, que fa goig endevinar la riquesa interior per on camina.
No vull detindre-la, ni preguntar. Tan sols  observar el silenci que em nodreix d'imatges el petit cor que em vivifica. 

Aliena a tot allò que dóna, obri la veu, la regala a una altra persona. Sóc testimoni de miracles quotidians.

Tot és correcte, la fortuna em somriu pels moments senzills: viatge sense cap despesa; intente els colors que observa, no posseir-la, pintar la pau d'aquesta anònima bellesa.



Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir