dilluns, 13 de desembre del 2021

Mecànic nat


Als seus ulls tota ferralla era dúctil i modelable. La porta dreta fou esclafada per un altre vehicle. No perdé mai els papers.

El seu cap albirà el desballestament i la porta substituta de gris cel-vendaval; i en un parell de dies arribà.

No mai n'havia destriat cap.

Sobre el terra polsós obrí la caixa de ferramentes i peça a peça fou desacoblada pel cirurgià: perns, volanderes, plataformes plàstiques, pany, intermitent lateral, alçavidres elèctric, altaveu, connexions, cablejat, retrovisor elèctric exterior, juntes de goma. 

Unes mans amb tornavís canviaren l'anatomia del vehicle: - " Ajuda'm pare, subjecta ací, prem allà...", no hi hagué cap peça sobrera, vaja ni tampoc cap altra que se li resistís. En unes quantes hores i malgrat les adverses condicions, porta canviada i em preguntava què havia passat...
Autodidacta fins el moll de l'os s'ho trobava tot fet!

No era aquest el seu mode de guanyar-se les garrofes, però tenia un do: la mecànica fou el seu líquid amniòtic des del primer bategar. 

Davant meu veia el meu primer fill créixer, construir-se a si mateix.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 12 de desembre del 2021

Doctor


La llum esbiaixada m'acarona les mans que amb tendresa fan la girada del llençol. 
La pols que sura mentre intente atrapar-la amb draps de cotó.
La puresa del nen, ja doctor, que estudia en les seues vacances.
L'agulla quirúrgica que la granera troba en un petit racó de la cambra.
El paper gris --però de nota dolça-- d'un pacient agraït, on li diu que no tot s'aprèn als llibres.
Les rutines meues casolanes, el seu treball incessant d'investigació i formació observat per mi.
La cambra amb notes i protocols, l'ordinador que parpelleja articles internacionals i l'estufa en marxa.
Les pràctiques laparoscòpiques que afavoriran salut, i sempre present l'himne de la vida i la mort.
Un calfred a l'esquena perquè observe una fada que li xiuxiueja. 
Adormit a la prestatgeria el primer kit de pell sintètica on tremolava i cosia.
El tresor de llibres d'anatomia de 1867 d'un col·leccionista i regalats. La supressió dels pecats microbians davant el ritual de l'asèpsia.
La cara oculta durant quatre hores al quiròfan bregant per possibilitar la vida.

El nen de la pedra foguera, sí, el meu fill.

dijous, 2 de desembre del 2021

Flors d'aniversari, 51


Visc el present, però escric per al futur, car ara la selva tot ho fagocita com negociable, com mercadotècnia per tal de regurcitar-ho als aparadors d'allò rendible. 

T'escric amor en cada milímetre d'espai; i a la llar puc llegir carreteres infinites dels treballs d'aquestes mans volàtils per les milotxes del diccionari. T'escric amor i així és com el temps no passa, més aviat modula al vent sentiments impagables. A les palpentes del capvespre anote les variacions de la sang en les canonades del desig. 

Viure en blanc i negre, figures sobre fons en el plat de porcellana La Cartuja on masteguem els dies: aliment de llum, les mirades! 

Escric el present, però ja visc el futur perquè, diversament i delicada, encara em pronuncies. 


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 1 de desembre del 2021

Flors d'aniversari, 50

Tan sols un minut de silenci, això tan sols. I ocorren vols d'ocells al celobert de la vella alfàbega que mire. 

Trenta-set plats escurats i eixugats, dues olles --una illa d'arena blanca amb margarides plegades al teu pas que amb la ment dibuixe-- divuit coberts, i les sobres embolcallades en carmanyoles de llum per a demà. 

Mire l'alfàbega al celobert vinclada pel fred, i la timidesa d'unes tiges sobresurten per cercar el sol del cel. Així aquest cor impenitent, miner que excava en les paraules els colors del teu somriure recordat. 

D'esquena al teu alè, sorolls de plats i al safareig l'aigua que estimula el ball dels atifells. No s'escorre, ni se'n trenca cap. 

L'alfàbega humil, esponerosa aquest estiu, ara acompanyada en sa decadència, però que no vol morir. Li parle cap endins i l'adobe amb signes que seran veus; perquè als llavis et bull la vida. 

En tan sols un minut, hom pot capgirar la rutina en íntima alegria. 


https://open.spotify.com/track/5p2ExdRzvWsJYrGfTzc0vk?si=NEn5b9vMRhWxzH5i8HqOSg


http://www.deezer.com/track/946091462

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir