dissabte, 26 de setembre de 2020

Petites necessitats, 75


Aquest confort fred quan toques el vent de tardor. 

El sol que, de puntetes, camina i no s'esvera per res. 

La pell que se sap fresca i oblida xafogors. 

Els dies caiguts del calendari amb l'amor teu ben discret a les galtes. 

El record d'una mare llunyana i propera alhora. 

La solitud que tot ho ompli fins al darrer porus. 

El diccionari dels somriures no mai après. 

La voluntad d'estimar-te al guaret de la desmemòria.

El temps que no et vaig dedicar però transmutí en paraules ocell. 

La comprensió de la finitud que tot ho accepta. 

La veritat de l'emoció continguda en cada mot. 

La bellesa i transparència reprimida al món. 

I el teu si on per sempre fluctua la primavera. 

  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 17 de setembre de 2020

Petites necessitats, 74

Profund Teide

De fa temps no parles, no. 

Però emmudida et vaig memoritzar la veu. Com una òrfena en la tempesta, t'acostes per besar-me el front i et seguisc el rastre dels llavis. 

Nosaltres i els pronoms que es repeteixen són llamps que ens recorren l'existència. 

En la pell tacada hi habiten secs on he amagat vocals perquè la brisa no s'ature. 

No mai existirà l'absència perquè a trenc d'alba i, un cop més, serà dit el teu nom per la rosada.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 16 de setembre de 2020

Petites necessitats, 73

El Bollullo

Tens el cor d'arena negra, menuda, feta pols i als vents me balles.
 
No tens boca, però somrius. No tens mans, però em sostens. No parles, però t'entenc. 

No cal sobrevalorar l'amor, però tampoc classificar-lo simplement patriarcal, masclista o romàntic. Anys arrere fou moda parlar amb aquesta nomenclatura. 

El vaig sentir un sol instant i fou prou; m'allunyí d'escoles i doctrines. 

Tens el cor d'arena negra i els llavis teus blancs; una veu en les ones d'una platja buida on t'hi respire de vida. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 15 de setembre de 2020

Petites necessitats, 72

Las Teresitas

No existeix un estiu perenne, malgrat tota la sorra que se'm cola entre els dits dels peus en aquesta platja. Però incansable, t'observe. 

El meu amor no natural, a voltes fuig dels sons. Va més enllà del cos que em dignifica i envelleix. Després de la llum i la foscor canta la senzillesa i se sobreposa a la sang i els batecs. Pinta en les coves del desassossec i escriu ritmes amb colors per a quan ja no hi siga.

Potser tremolarà ma consciència, em pixaré al damunt i patiré d'anòsmia. Ningú em visitarà la veu antigament dita i no entendré ja de somriures. Tot això i potser encara més que no he pogut imaginar. 

Però hi haurà algú que no existint ara o potser sí, comprendrà aquest voler eixut, punxós i volcànic que en silenci esperà la pluja, que plantà grafies contra les estacions. Petites llavors per fructificar en la mirada. 

Als teus ulls vaig beure l'esperança. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 14 de setembre de 2020

Petites necessitats, 71


Avui ella vola pel seu nom. 

Enlairada i cap al sud fem via a les illes afortunades. Des d'aci dalt i mentre ha clissat els ulls, observe la nostra petitesa davant dels paisatges. 

Apedaçats, bombolles de borrec que suren inconscients i dutes per vents, esfilagarsats, de tota mena i majestuosos, els núvols reben ferits un sol que s'amaga. 

Tot i el blau grisenc que lentament omple l'horitzó i paral·lels a la costa, no tinc pors a la seua vora. 

Navega el pensament, mentre li sostinc els somnis.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 10 de setembre de 2020

Petites necessitats, 70

I si mai ningú no hagués conegut cap paraula? 

I si per això no haguérem vorejat l'autoconsciència? 

I si mai ningú no hagués sabut dels Altres i llurs somnis? 

I si mai ningú hagués sostingut la llum als palmells i als ulls una cataracta de núvols? 

I si mai ningú hagués patit la pertinença i pèrdua? 

I si mai ningú hagués esperat l'esclat d'una flor? 

I si mai no s'hagueren registrat petjades a la terra? 

I si mai ningú no hagués pogut dibuixar un cor sobre el baf? 

I si mai no hagueren hagut portes, ni llindars? 

I si mai cap cercle s'hagués tancat amb una íntima presència? 

 

Després de l'obscuritat, tu.  

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

 

https://open.spotify.com/track/54ybPTEZQr7q90aekAiGx7?si=08pwnKj9Rk6eQCTtVJqstA 

dimecres, 9 de setembre de 2020

Petites necessitats, 69

Fotografia de Gio Barlett
Nevava. 

Nevava sí, i no et vaig conéixer sota el fred gris d'aqueixes circumstàncies. 

Però jo m'estimava les dones i fades. Em xiuxiuejaven paraules i no mai feren burleta dels meus horitzons. 

Passaren estacions. Mirava el terra cada capvespre i, a cada pas fet, solitari anotava melodies per als parcs adormits. 

Assegut als bancs, braços de desmais m'acompanyaven mentre combinava noms de flors i estels. 

Perseverava en la llum que s'amaga quan, a boqueta nit, evitares trepitjar els pètals dels ametlers. 

Nevava d"una altra manera i sí et vaig somriure. Tot el silenci del món vessat pels llavis i, muda, encengueres l'enigma arrelat en la teua mirada. 

Motiu i bellesa: et vaig veure.
 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 8 de setembre de 2020

Petites necessitats, 68


Bombolles. Els mots són bombolles que olen a tu. 

No t'ha conegut molta gent; has passejat a la vora d'elles, estranya i lliure, aliena i amb la distància que et permet el cos.

Però amb aquesta lentitud de setembre t'encapsule en bombolles que esdevindran mots i sons. Batecs d'un cor que marcàrem amb timidesa. 

És una festa el tobogan del viure que ens esllavissa. Esclatem totes les bombolles possibles, compartim-les amb alegria. 

Més enllà de l'anècdota discreta, ser amb tu per les paraules; en elles créixer per significar la carn i fer-nos vida. Escèptic, ara crec en els misteris, oh núvol blanc, senzill miracle.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 7 de setembre de 2020

Petites necessitats, 67


Dona'm pistes, anota'm símbols, marca'm l'itinerari, esporga'm els obstacles del camí!

Acostar-me al cor profund és l'única independència que m'esperona. No m'importen altres opinions d'homenots i jutges, ni els cristalls amb què lligen i combreguen.

Indiscret, pot haver un cel de tempesta fosca o un sol que tot ho col·lapse. No res m'afecta als espais que apame i, amb les mans, escrute.

Lletra rere lletra, sé d'un bell tresor: conec uns llavis de magrana en llegir-te boges conjectures. L'equilibri del silenci amb què acompanyes.  

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 5 de setembre de 2020

Petites necessitats, 66

Capvespre
Capvespre
Ho sé, aquesta és una bogeria sense nom. 

Ho sé, però no importa: pensar-te una vegada i una altra com si els mots foren a canviar l'emoció que em segresta i corprén. 

T'escric un dia, un altre, a l'endemà... I així, mentre les setmanes passen pels braços d'un paleta que puja una corriola per acostar-te-les on sigues. Poc o res importa que aquest temps de paraules les observes o ignores. 

He de construir la casa: golfes reblides d'emocions, corredors, cambres de nostàlgies liles i finestres per passions que ja no esclaten focs i cels, però que encenen. 

Sóc paleta i tinc estels al pit que fan envans i habitacles per amuntegar històries al capvespres de la vida. 

Ho he de fer i és prou. I contra tot pronòstic les mans encara no tremolen i em sé feliç. 

Tot és dintre meu i enfront del buit l'amor té els seus ritmes i colors, m'agombola, m'engronsa i em supera. 


https://youtu.be/WcwMg6XEhBA


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 3 de setembre de 2020

Petites necessitats, 65

Aín, el Joncaret
Aín, el Joncaret

A les primeries de setembre batega un silenci solar. 

Ara, quasi tothom ha fet via a les rutines pre-programades per la societat. Hi ha un silenci encegador, la remor del vent en les fulles dels arbres i falgueres, una llum cada cop més oblíqua i les darreres autovies de formigues pels camins. 

No existeix la pressa i el temps és tan sols un concepte desllustrat. També hi ha un silenci floral mentre l'orenga es vincla a terra amb les flors lila i el timonet s'agafa sec i poderós al terra: demana pluja.

És així com el so dels passos sempre em porten a tu,  camí que no mai em perdrà i que no puc oblidar. 

M'estime el silenci solar. 

https://open.spotify.com/track/3QdEJzVqLqIIRsUSSF3m0C

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir