divendres, 14 d’octubre del 2011

Politi... què i xarxes socials?


Mare meua!

Arribar a dir i viure que l'hora de la son és una benedicció no és cap broma.

Aquesta és una realitat que m'identifica després del bombardeig diari d'informació amb què volen fer-me caure amb tot açò de les noves tecnologies. Ja anem atabalats per manca de temps que ara ens venen la moto d'estar a l'aguait de certes frases de 140 caràcters amb pretensió d'abastar "Lo Món".

Ara resulta que la vertadera política fluirà del "feisvuk", de les microconverses "twitterianes" dels anònims bocabadats i seduïts davant les pantalles identificatòries dels polítics i dels seus (hashtags) o coixinets etiquetats. Animals, atenció que alguns politiquets de tres al quart si poden us els arrencaran! 

En primer lloc ens haurem de preguntar si aquests senyors tan magnífics, candidats a presidents de govern, si són amorrats al piló digital: sóc molt escèptic; ja em veig a una colla de mileuristes o treballadors de franc -per la causa- tot regalant el seu temps i amb la boca plena de saliva quan s'acosta el pontífex de torn. Els caurà alguna molla, per la qual bavegen?

De fet, ens van a canviar #LaInjustaRealitat aquestes modes efímeres d'uns individus que volen ser rere l'última tecnologia: Amén.

I allò més greu és que intentaran presentar-se el mínim davant "el respectable populus", no siga que la vergonya a passar i les preguntes els incomoden. Tot pactat: estudi de perfils, roba adequada, temps a parlar, tria de dies. De ben segur que s'han pres algun medicament per evitar l'esternut (Cromolina sòdica, Carbocisteïna, Prometazina hidroclorur, Clorfenamina maleat). Els vis a vis, són emprenyadors, sorgeixen imprevists... és tan complex pentinar a repèl.

On són els diners, qui els ha amuntegat i on els han desat? Paradisos fiscals? Patim una crisi mortal? Haurem d'exigir la restitució a l'erari públic dels diners esvaïts. Pels danys comesos estirarem les orelles i una mica més a tots aquells que malversen els recursos públics. És immoral jugar amb els diners , la paciència, la bona voluntat dels ciutadans.

Mecagondena, anem ben apanyats amb aquests falsos profetes, engalipadors, bufaculs que assagen davant l'espill / LED d'ordinadors.

Que lo nostre Sinyó ens trobe confessats!

Preguem per aquestes tecnologies que canviaran Lo món i no patiu més germans. Feisvuk, Tuiter, Tuenti i els que vindran ens faran " Bajoques de solemnitat".

Política sota mínims. No cal remoure els excrements.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Literatura que purifica


És emocionant tremolar davant d'una veu-vent que és capaç de materialitzar unes paraules tan profundes.

La política, tan necessària per allò quotidià, s'esvaneix davant l'energia d'aquest oceà. Un mot rere l'altre trenen un paisatge resistent a la metamorfosi de l'efímer.

Això és el que pense, dic i puc viure en llegir l'obra de l'amic poeta i contador d'històries Josep Manel Vidal al seu darrer llibre El teu nom és un ésser viu, publicat a l'editorial Germania.

Acostumat a llegir comentaris i crítiques de compromís, diré que el poeta Josep Maria Balbastre de Lletra nua s'ha lluït tot mesurant -més enllà de modes fugisseres- la literatura perfecta, sense oripells, ni cap mena de fastuositat. Ens calen aproximacions d'aquesta mena allunyades de fames, premsa i parladisses...

Una gran mostra la teniu en aquesta petitesa exquisida del següent text titulat

OFEC

<< La veu se'm va liquant al llarg del dia, i quan torne a casa, a la nit, és una llàgrima que sembla una llacuna. I em submergisc, preguntant-me si els éssers que no són estimats de prop no s'aniran marcint igual que els clavells que mai no es reguen >>.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir