dissabte, 27 de juny del 2020

Petites necessitats, 45

Necessite tan sols uns compassos de música; que siga amable, que no analitze què dic o pense, si ho encerte en preguntar o m'embolique en àmbits i paranys de filferros que no importen. 

Necessite una melodia, pentagrames transparents on l'amor s'estenga sense avergonyir-se als quatre punts cardinals. 

Una agulla d'estendre els teus ulls; i una altra la galta que sempre acull. I aquest cor, de bat a bat, fos pels mots i la misericòrdia, allunyat d'enveges, sorolls i recels; un cor com roba neta que voleia i no s'atura, car, tot i que et disfresses canviant i irregular, et reconec:  rosa dels vents. 

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 26 de juny del 2020

Cartes a Irina

Ja podeu, si us ve de gust, baixar-vos Cartes a Irina picant sobre el nom blau de neu.

Tan sols cal obrir els ulls i volar; no visa, no money, no transaction, no link a passarel·la bancària.

Un clic i sou a l'illa de Wrangel, transportats per la imatge del nostre amic i fotògraf Juan Escrig Adsuara.




Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 25 de juny del 2020

Petites necessitats,44

Lluminosa, com una aurora en la sang que encén, t'estime.

Aquesta és l'única evidència on m'agafe per significar-me: flor- paraula en la boca, menja que assacia, melodia en l'aire, so que de molsa profunda i tersa em crida.

A tu m'abrace per acolorir segons, minuts de foc, hores estèrils, l'enigma dels dies.

Escriure't, levitar volar. Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 24 de juny del 2020

Petites necessitats, 43


Una oració per a tu és aquest núvol que jo observe mentre restes asseguda al banc de l'esglèsia i pregues pels teus i els altres. 

Núvol amable, cotó per a la nina que va créixer sola entre quatre parets i plorava l'enyor del seu poble i la llengua dels seus, oculta i ajornada. 

No podria escriure't en cap altre idioma per dur-te un trosset de mar a les mans i refrescar-te l'esguard, els ulls d'aquesta set compartida, gota a gota, mot a mot; i així haver-te trobat, tot encetant aquesta nova vida. 

Una oració, un núvol, aigua on m'emmiralle i confiat et veig i sempre et veuré. 

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 23 de juny del 2020

Petites necessitats, 42


He decidit perdre temps, fantasiejar, malversar-lo. I mentrimentres espere que a les mans em caiguen flors setinades per al teu ocult somriure. 

Xafar els camins de sol on passejares, perdre'm als clarobscurs per oferir-te gerds, mores, i maduixes silvestres. Així et respiraria en la humitat del bosc on sempre saltaràs eterna, daurada, feliç i jove, tot i els secs del temps. 

On jo bategue hi ha un ventijol que et pentina i allisa de tendresa: brúixola del cor invisible, quan ja no hi siga faràs camí per la paraula. 

En l'estima, cal no exigir cap pressa; més enllà del temps, podria esdevenir una necessitat petita; és en l'absència que t'hi engronsaràs per recuperar-te. Anomenar-te fou sempre la meua salvació. 

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 22 de juny del 2020

Petites necessitats, 41

M'agraden els capvespres, ennuvolats, grisos i quasi foscos.
Tan aviat com es tanquen el meu cor s'obre a la claredat i l'aigua dels ulls amb què mires les petites coses i els moments.

No em cal restar sempre a la teua vora; alce el braç i amb l'índex al vent dibuixe lletres nívies. Alhora que es desfan, lleugeres, bec l'ínclita dolcesa que contenen. Són  per a tu, sense trampes, circumloquis, ni provatures tecnopoètiques.

M'interessa, m'estime la flor i el batec quan t'oferires i que en mi perdura.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir