M'agraden els capvespres, ennuvolats, grisos i quasi foscos.
Tan aviat com es tanquen el meu cor s'obre a la claredat i l'aigua dels ulls amb què mires les petites coses i els moments.
No em cal restar sempre a la teua vora; alce el braç i amb l'índex al vent dibuixe lletres nívies. Alhora que es desfan, lleugeres, bec l'ínclita dolcesa que contenen. Són per a tu, sense trampes, circumloquis, ni provatures tecnopoètiques.
M'interessa, m'estime la flor i el batec quan t'oferires i que en mi perdura.
Tan aviat com es tanquen el meu cor s'obre a la claredat i l'aigua dels ulls amb què mires les petites coses i els moments.
No em cal restar sempre a la teua vora; alce el braç i amb l'índex al vent dibuixe lletres nívies. Alhora que es desfan, lleugeres, bec l'ínclita dolcesa que contenen. Són per a tu, sense trampes, circumloquis, ni provatures tecnopoètiques.
M'interessa, m'estime la flor i el batec quan t'oferires i que en mi perdura.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada