" La resposta econòmica a la crisis energètica actual ha de ser des de la unitat" , diu el mestre faller i president Ximo Puig.
Tothom el pressiona, el sector turístic i de restauració, les taulelleres i sector ceràmic, i un llarg etcètera com la llum del sol que sembla no mai acabar-se.
Però envers l'essència que genera el problema, tothom passa de puntetes.
Ara s'ha acabat de rumiar la Covid; encara cada dia moren persones, però ja hem fagocitat i absorbit les notícies d'aquesta mena: sembla com si ens haguérem afartat. No podem restar engrillonats.
Ara esbufeguem de la pujada de preus dels béns de consum, aliments, higiene i de les energies que mantenen els sistemes de producció (amb la crostera que els usuaris ens hem de prémer el cinturó.
Però, ara mateix tothom és de festa; ens ho mereixem sí. Ens ho mereixem després d'aquests dos anys on hem retingut les nostres parts viscerals al soterrani. S'acosten Falles, Magdalena Vítol, i cuegen Pasqua i l'estiu.
- Però com pots dir cuejar envers l'esdevenir, si Pasqua i l'estiu no han ocorregut?
- No passa res, home; això és el que fan massa polítics, remoure paraules que saben buides i fer el paperot, però de forment ni un gra.
Mentrimentres a 3500 quilòmetres es nodreix la Guerra, espectacle radiofònic/televisiu. Una colla de líders polítics han pres decisions i fan front a altres polítics, però aquestes, les decisions, aparquen caterva de morts als vorals de les carreteres i ciutats. Les mares dones, i àvies ploren presents i allò que vindrà mentre s'allarga el patiment i se semen els cors.
Per a tothom, armes venudes, guerres perdudes; les desgràcies augmentades, la ràbia continguda, els abusos successius i certes butxaques amb guanys, les dels mateixos que els importa una bleda l'escalada dels preus d'energies, menges i serveis ciutadans de tota mena.
Ningú no parla de la falç capitalista que els colls degolla, que enverina la terra, que esterilitza ments i cors.
Ningú no diu res; reconvertit tot en espectacle televisiu i tertúlia d'imbècils, la podridura s'acreix, ombres fosques i metralla en la pols maten, no recula l'odi, avança.
" La resposta econòmica a la crisis energètica actual ha de ser des de la unitat"... diu Ximo Puig
Quina resposta econòmica, aquella que no té cap futur i durà a l'extinció de l'espècie i la vida? Quina resposta econòmica, la que no vol bandejar aquestes estructures malversadores dels recursos de la terra i tòxiques pels sistemes i modes de producció capitalista actuals?
Quina unitat, la dels capitosts de la guerra, la dels economistes neoliberals, la dels polítics ximples de despatx?
Cap a on cal mirar, humans? Com hem d'actuar en una situació tan difícil i complexa quan existeix una unitat europea que ha adoptat unilateralment actituds belicistes i acusa d'equidistants la resta tot emprant qualsevol mitjà de comunicació que més que informar fa el contrari i atia suspicàcies, rumors i odi?
Ara, quan totes venen ben verdes, ens hem arribat a creure això que deia el professor i amic Vicent Martínez Guzmán, "Nosaltres els pacifistes som els realistes"?
