dijous, 29 d’octubre de 2020

Petites necessitats, 82


No hi ha cap bandera com la pell teua que oneja als vents si et pense. I si t'oblide, ets lliure en escapar-te pel gest dels pensaments. 

Així et vull, com un mar de núvols gràcils que ningú domina ni encotilla, com aqueix pas que m'allunya i més tard acosta al cau ferèstec i dolç alhora. 

Si dorms beneïsc els somnis i, en despertar, una música em sacseja l'amor, aqueixa rendició.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

 

https://www.youtube.com/watch?v=eWKcYxPAhTI&feature=youtu.be 

dimarts, 27 d’octubre de 2020

Petites necessitats, 81

Agrair fotografia a Quentin Schulz

T'agraden les sèries i els intèrprets anglesos... T'agrada l'ambientació escollida i els dies amb pluja, a més del verd i els colors dels arbres i camps. 

Assegut en silenci et pentine el temps a la vora; t'olore la pell i escric misteris que sense dur enlloc m'embruixen. Em recorres amb parpelles de foc mentre ensinistre la bellesa d'uns mots des d'aquell matí al tren quan replegava retalls del teu somni que foren llum al diari. 

Ni meu, ni de cap altre ets ídol; però admirar-te és el secret d'aquest esbós, anònim batec en la literatura.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

 

https://open.spotify.com/track/6L5GLgdFEzeALhKJpa4nIC?si=IWT152xdRGq8VRHRhDE_Wg  

(Scattered Roses, per Velvet Dreamer)

 

divendres, 23 d’octubre de 2020

Petites necessitats, 80

Fotografia d'Andreas Ketschmer

 

Com el sol, els teus ulls, els pits, els malucs, cireres del desig. 

Tot desert es transforma, l'avorriment ombra teua, el silenci poema del vent. 

Noves excuses creixen al llenç on el temps roda i roda. 

Núvols foscos són pluja a les galtes, delere la set. 

Abans patia en no escriure; ara respire i òbric i tanque finestres. 

Llum en la boira, pintar de neu el teu cos.  

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

 

 

https://open.spotify.com/track/2z7UTOvcqfA7PzcJdYseRY?si=IhAXOX9sTFaiMOWXrvuCAQ

 


dimarts, 20 d’octubre de 2020

Petites necessitats, 79


T'escric aquest llibre, mentre camine. Ho faig al costat de Jana i de la mateix forma com han estat escrits els set llibres darrers. 

El cel blau o gris com un paper i el terra roig la tinta per notar-te a un racó del cor. 

Hi ha un hort de tarongers amb 26 fanecades. Ell coneix tots els meus secrets i pels fraus, ara tots falcats, em venen les paraules en balanceig. 

Són poques les correcions: assegurar l'ortografia i l'àngel d'un bell mot, també canviar l'ordre d'una frase, llegir la veu per comparar-la amb el silenci i, a tort i a dret, reconéixer-te al text. 

Rodolen les taronges per terra que, amb el musell, Jana ensuma i llança. I pas a pas, amb l'horitzó que es dorm note el cor tranquil. És dolç el solitari ball que fem. 

Tu en els mots i per mirar-te, aquests ulls, en la dansa. 

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 18 d’octubre de 2020

Petites necessitats, 78

Aín, tardor 2018

Tremolen les darreres fulles dels cirerers, poregoses al vent matinal. 

M'ature i veig com endreces la casa per al proper encontre. De lluny estant els àlbers engrogits fan memòria dels dies viscuts al teu costat. 

Vivim aquest amor ordinari, allunyat de llibres, cine i postisses preparacions. No som estrelles de cap fantasia car no ens calen aquestes necessitats. La política, una misèria; a voltes, les relacions un cau de desenganys. 

T'escric la nostra història a la vora d'humils blets i llicsons. En una terra erma i sola vàrem fructificar amb l'única herència de les paraules. No som deutors de ningú, però alcem petits triomfs per a tothom. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 7 d’octubre de 2020

Petites necessitats, 77

Magrana, la teua vida.

M'agafe al teu cor cru de magrana i vida. 

S'inicien vents i tempestes on la paraula és ja corrupta i no hi ha res que, de forma absoluta, estiga a les meues mans. Sóc un bruixot que, bufanúvols, creu i escriu sortilegis davant l'espill i que tant sols jo els mire. 

A l'altra banda però, bategà l'alè vital que un dia respiràrem. I no hi ha cap bogeria tan gran que m'acovarde. 

És la llum i el seu record en mossegar-la que dintre meu esclata. M'omples de clorofíl·lica passió per escriure sobre el terra erm, però també sobre les galtes on et creix aqueixa pell de gespa: unes gotes del sol i, en dir-t'ho, plou l'amor en ma boca. 

Magrana nua on m'agafe, la teua vida. 

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 4 d’octubre de 2020

Petites necessitats, 76

Rosa

El teu nom sota el cel i la rosada. 

I no envelleix com sí ho fan els ordinadors heretats dels nostres fills i que, desprovists d'ales, no volen. Ara som els grans qui heretem andròmines que consideren curtes, lentes i poca cosa més a fer amb elles. 

Però t'he viscut per moltes llunes i als vents, malgrat els secs ens hem gaudit. 

És per això que els he agafat i esborrat. No he deixat cap rastre per instal·lar el software lliure que, com l'amor, ens va alliberar. 

El teu nom sota el cel i la rosada i allò que vell és bell en les girades d'aquesta humil saviesa... 

Viure't és veure per tal de construir nous somnis. 

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir