dimecres, 7 d’octubre de 2020

Petites necessitats, 77

Magrana, la teua vida.

M'agafe al teu cor cru de magrana i vida. 

S'inicien vents i tempestes on la paraula és ja corrupta i no hi ha res que, de forma absoluta, estiga a les meues mans. Sóc un bruixot que, bufanúvols, creu i escriu sortilegis davant l'espill i que tant sols jo els mire. 

A l'altra banda però, bategà l'alè vital que un dia respiràrem. I no hi ha cap bogeria tan gran que m'acovarde. 

És la llum i el seu record en mossegar-la que dintre meu esclata. M'omples de clorofíl·lica passió per escriure sobre el terra erm, però també sobre les galtes on et creix aqueixa pell de gespa: unes gotes del sol i, en dir-t'ho, plou l'amor en ma boca. 

Magrana nua on m'agafe, la teua vida. 

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Cap comentari: