divendres, 31 de juliol de 2020

Petites necessitats, 53

Pirineu andorrà 2017
Escapar, ella vol escapar de les rutines i maleficis diaris. Ho necessita. Ha mirat noticiaris, escorcollat periòdics i no han tancat fronteres. Demà volarà a les terres altes, als glaciars pirinencs com sempre ha fet amb la família, ara fa ja 20 anys. 

Ella vol palpar la catifa de gespa, l'ombra dels àlbers i l'aigua desfeta de llocs secrets. Observar el granit mil·lenari, els llacs d'aigües clares o profundes i fosques, caminar. 

Al matí enceta sendes i als palmells li venen els gerds i maduixes salvatges.  Zumzegen abellots i les papallones ballen. S'atura, seu i respira; es frega la cara amb aquella neu de glaceres mentre a la vall d'enfront pasten cavalls, poltres i vaques. 

Tot és perfecte, asseguda vora la tenda del camping, no li calen jocs de taula, ni lectures, ni televisions. 

Davant seu té els paisatges que més s'estima. Inspira i expira. El capvespre la corprèn; subtilment ella canvia els colors: observe el meu cel.




 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 30 de juliol de 2020

Petites necessitats, 52

Romaní d'Ismael
Al capdavall, serem nosaltres fites profundes i violàcies en el temps? 

Voldria saber per a conéixer què? 
Què hi haurà més enllà de la carn que fórem i que l'atzar pintà de matinada amb la consciència? 
Algú farà present la tendresa de la pluja en mullar-nos amb totes aquestes gotes i gotes de lletres? 

Tot fou gratuït. No demanàrem res i existírem. Un regal d'enamorats que ens encarnaren. Peces d'un arbre genealògic que serà oblidat en tres generacions a més tardar. 

Ningú no mai sabrà del plaer de la música que em dugué a les petites necessitats. Envoltat d'homes i dones genials que m'obriren la veu als altres, més regals per adonar-nos de la sort tastada abans que el pols ens tremolara. 

Potser no sabré dir-te el nom, ni reconéixer-te, però sempre t'esperaré en la mirada.  


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 29 de juliol de 2020

Petites Nexessitats, 51

Aín

Dels teus llavis cerulis el cel copia tempestes i calmes i la veu tranquil·la que mormola tots els noms de fada i flor on vius, furtiva a les meues temples. 

Com un mecano extrac records: són com quadres mig pintats, figures de calidoscopi on balles simètrica aquells desitjos desats de dies immunes al temps. 

Oh delicada criatura! 

T'escolte i reconec al cromatisme dels núvols, en plantes, fruites i l'eco de les pedres. 

Ai si pogués alentir el desassossec, ser molsa, melodia per aquietar les nits, disoldre tot el cinabri que beus i t'incendia. Terra cerúlia on tot s'apaga en lent moviment, el nexe secret per abraçar-se els llavis.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 28 de juliol de 2020

Petites necessitats, 50

Gladiols d'horta
Fora del blau que ets, no existeix la màgia.

Espeteguen petits estels al microcosmos de l'estima. Pampallugueja el tacte en apropar-te. Un cor buit de sang i ple de cel omple l'espai ombrívol des d'on grave paraules contra tota desmemòria.

I si, potser, en l'esdevenir qualque humà es perdés atzarosament entre aquestes quatre ratlles i recuperara el primerenc tremolor de la pròpia coneixença?

L'amor s'escriu per camins remots on tota saviesa fa tentines a l'aguait de sorpreses i d'aquella olor a malaquita i vetiver.

Respirar-te en les hores de solitud fou un secret, el guany de ma petita existència.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 27 de juliol de 2020

Petites necessitats, 49

Flor d'un dia
Per tu. 
Ser verd en l'hivern més cru i gris. 

Aguaitar petites esperances sota les ungles, menjar-me els teus records amb sol i aire. I, al capdavall, escriure't. 

Escriure aquesta passió que no desmereix ni un centímetre de la teua ànima. El cos ens els bevem i tenim cura --ara i sempre ho hem fet tots dos-- entre silencis i capvespres de mots. 

Com una abella, fugaç i amb tan sols 30 dies de vida, et duc pol·len i et balle la mel que regalima amor i recer de totes les primaveres. Així siga i sempre, flor d'hivern sense estacions. 

Per tu. 
Tot i el gris i la cruesa de la pell en l'hivern més verd.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 26 de juliol de 2020

Petites necessitats, 48


Flors de juliol a Aín

Llig una llista dels moralistes francesos del segle XVI fins els nostres dies. 

Aleshores em fixe en les dates de naixement i mort respectives i cerque aquell que s'acosta a les meues. Pense: quant de temps més viuré? 

Com d'elementals som els humans! 

Un nom i unes dates no poden tancar una vida; però em pregunte si som això només, unes taques de tinta en un paper, aproximacions d'un viure en una enciclopèdia o antologia que, veges tu, per què has arribat a formar-ne part. 

Un frau, un joc d'atzar, amistat, unes colzades ultraliteràries? Prou. 

Però ningú mai no podrà assabentar-se en llegir les quatre ratlles d'aquella bogeria, l'amor del qual vàrem viure i exhalar en uns pocs mots per haver-nos trobat en aquell tren somnolent. 

Fem provatures sense descans i escrivim, per aproximar-nos-hi a aquelles antigues vivències. Aquesta és la bellesa, la intimitat del creador, l'espurna que vibrarà fins el darrer alè. 

Els diaris manuscrits ho corroboren: el sentit de tot, l'origen, 1984. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 25 de juliol de 2020

Petites necessitats, 47

Queviures
La petita botiga del poble respira; inhala persones i les expira amb un torn escrupolós d'un ser humà rere l'altre. 

Cadascú fa la compra, però l'espera fins i tot és més llarga que el temps emprat en fer les comandes i desar-les a la cistella de vímet. 

L'assortiment és variat, tot tipus de queviures: uns frescos, altres mantinguts en càmeres frigorífiques o congelador, també els oblidats a les prestatgeries. 

Ací a Aín, a la botiga tampoc ningú no pot comprar amor o bocins de felicitat. 

Aquests, com en una deu, flueixen vers els altres; però tan sols els qui guarden neu al cor són capaços de copsar-los. 

Udolem els modes d'estimar!
Amor meu, compartim-los!  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 24 de juliol de 2020

Maternitat

Capvespre  a Aín
La nina de cabells rossos i pantalons lila veu pel pendent relliscar el seu cotxe de plàstics multicolors. Amb els ulls de pluja el segueix, fa uns passos i dubta si continuar. S'atura i s'adreça a la mare; pacient ella espera la reacció, que agafe el cotxet... No. 

A la fi li'l arreplega i amb altres nens s'entreté. 

Descriure el món sota una màsquera, veure la llum disminuïda però existent en els jocs d'un àngel que, quasi invisible per a tothom, no ho ha estat per a mi...  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 2 de juliol de 2020

Petites necessitats, 46

Vinyes a Aín


Incorporar-me del llit, sol, sense molestar a cap persona. Baixar les escales i somriure'm davant l'espill. Rentar-me la cara i sentir la frescor de l'aigua, notar que no hi ha formigueig, ni dolor a les extremitats. 

Pressionar la claueta i apagar el llum, caminar amb els pensaments cap a la cuina. 

Coordinar mentalment el pa que serà torrat, la melmelada i la crema de cacau; la llet d'avena al foc que incrementa la temperatura però que no escaldarà la llengua. Escoltar el soroll de la cadira en moure-la, seure i pensar-te en l'absència. 

Quin grau de descans haurà tingut la nit passada? Haurà sigut incomptable el ramat d'ovelles que haurà numerat? L'esponja del seu cor podrà absorvir les inclemències de la feina? 

Escriure't "aigua", enmig del desert. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir