dimecres, 29 de juliol de 2020

Petites Nexessitats, 51

Aín

Dels teus llavis cerulis el cel copia tempestes i calmes i la veu tranquil·la que mormola tots els noms de fada i flor on vius, furtiva a les meues temples. 

Com un mecano extrac records: són com quadres mig pintats, figures de calidoscopi on balles simètrica aquells desitjos desats de dies immunes al temps. 

Oh delicada criatura! 

T'escolte i reconec al cromatisme dels núvols, en plantes, fruites i l'eco de les pedres. 

Ai si pogués alentir el desassossec, ser molsa, melodia per aquietar les nits, disoldre tot el cinabri que beus i t'incendia. Terra cerúlia on tot s'apaga en lent moviment, el nexe secret per abraçar-se els llavis.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Cap comentari: