dijous, 30 de juliol de 2020

Petites necessitats, 52

Romaní d'Ismael
Al capdavall, serem nosaltres fites profundes i violàcies en el temps? 

Voldria saber per a conéixer què? 
Què hi haurà més enllà de la carn que fórem i que l'atzar pintà de matinada amb la consciència? 
Algú farà present la tendresa de la pluja en mullar-nos amb totes aquestes gotes i gotes de lletres? 

Tot fou gratuït. No demanàrem res i existírem. Un regal d'enamorats que ens encarnaren. Peces d'un arbre genealògic que serà oblidat en tres generacions a més tardar. 

Ningú no mai sabrà del plaer de la música que em dugué a les petites necessitats. Envoltat d'homes i dones genials que m'obriren la veu als altres, més regals per adonar-nos de la sort tastada abans que el pols ens tremolara. 

Potser no sabré dir-te el nom, ni reconéixer-te, però sempre t'esperaré en la mirada.  


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Cap comentari: