dilluns, 27 de juliol de 2020

Petites necessitats, 49

Flor d'un dia
Per tu. 
Ser verd en l'hivern més cru i gris. 

Aguaitar petites esperances sota les ungles, menjar-me els teus records amb sol i aire. I, al capdavall, escriure't. 

Escriure aquesta passió que no desmereix ni un centímetre de la teua ànima. El cos ens els bevem i tenim cura --ara i sempre ho hem fet tots dos-- entre silencis i capvespres de mots. 

Com una abella, fugaç i amb tan sols 30 dies de vida, et duc pol·len i et balle la mel que regalima amor i recer de totes les primaveres. Així siga i sempre, flor d'hivern sense estacions. 

Per tu. 
Tot i el gris i la cruesa de la pell en l'hivern més verd.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Cap comentari: