 |
| Xicrandes de Betxí |
M'afaite la cara per fer desaparéixer aquell desganat que em recorre les venes i capil·lars del cervell. Observe, escolte i continue en silenci car pense que no hem de fer res davant de tot allò que ventilen els calendaris. Diposite als palmells un centilitres d'alcohol perfumat per tallar qualsevol infecció exògena que vulga acampar sobre la fesomia.
Fa temps que no reconec a l'individu de l'espill.
Si parlen de política als mitjans, Spacecraft apaigava aquesta coentor que tot ho inunda.
Si m'arriben informacions de companys escriptors i premis atorgats celebre aquestes petites victòries sobre paper i vídeo, foteses al capdavall. Les mateixes cares per tot arreu, tv, premsa,taules rodones, recitals, etc... Funcionem mediocrement els humans, però hem de treure enfora tota mena de fantasmes. Fer-se visibles --digueres Manel Alonso-- tots aquells anys arrere. Optimitzar el meu maquinari i software de les distribucions linux amb Vmware afluixa tanta tensió i recorde l'amic Albert Garcia Pasqual.
Si parle amb exalumnes, babaus convertits al neofeixisme: els qui no han patit gens ni mica a la vida, ni dictadures, ni repressió física ni ideològica, ni fam... Els senyorets que han obert la boca i tot ha plogut instantàniament del cel dels parents. Aquests qui diuen que entre immigrants i majors quasi eviterns (gràcies Anna Salomé) el país se'n va a fer la mà. Olore sota un sol de migdia l'ombra de les xicrandes i el cor acurta el ritme dels batecs.
Aviat reprendré el vocabulari, resseguiré aquest amor de magrana encesa.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
