Galletetes

Agafe uns pocs fonemes/
desproveïts de significat,/
els acotxe al palmell concau/ 
de la mà esquerra./ 

Els afig alenades/
i sense cap voluntat meua/
es conformen el mots primers:/
"Carabassa, mel, aigua" sonen,/

s'escorren entre els clavills dels tous,/
ells m'han triat a mi./
Tot seguit cerque blat/ 
al diccionari dels records/

perquè pastaré unes galletetes:/
a les nits d'estiu courem/
dolçors i l'aigua ens refrescarà/
aquest lent desassossec i desfici./

Mengem-nos tots aquestes llepolies/
espargim-les dintre nostre./
Vessem amb la veu esperança,/ 
l'esdevenidor duga vida./

No hi ha cap foscor més cruel/
que la mudesa. Al retorn/
d'aquests somnis tan discrets/
ningú ens tenallarà la paraula./
 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Si jo poguera

Aín

Si jo poguera... 

Obriria una xarxa de neurones on caure'm ofegat en tu. 

Vessaria petites porcions de silencis, encetaria monosíl·labs i sols;

i quan els vents acaronaren foscúries t'anomenaria. 

Si jo poguera extreure't bombolles de somriures càmbrics, 

si poguera observar com creix la molsa i hi hagués, 

potser, una ínfima possibilitat que t'hi arrelares... 

Si poguera dir una melodia on no finalitzara aquest amor, el joc. 

Infant que soc esmaperdut als budells de capvespres que decauen. 

Però veig candeles, petits llums que diuen esperança, 

diuen allò que vaig ser i escriure com arbre gegant on la vida creix. 

Si jo poguera, i puc, i podré encara més quan ja no hi siga... 

Perquè una ànima encendrà la veu que fou carícia, foc i llar...

 I de nou acamparé ona als vents, oasi al desert, aigua a la terra 

i aleshores, per vosaltres, Vida. 

 

If I Could de Pat  Metheny

https://www.youtube.com/watch?v=cdPb4b-J1oM 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Irium

Xicrandes de Betxí

M'afaite la cara per fer desaparéixer aquell desganat que em recorre les venes i capil·lars del cervell. Observe, escolte i continue en silenci car pense que no hem de fer res davant de tot allò que ventilen els calendaris. Diposite als palmells un centilitres d'alcohol perfumat per tallar qualsevol infecció exògena que vulga acampar sobre la fesomia.

Fa temps que no reconec a l'individu de l'espill.

Si parlen de política als mitjans, Spacecraft apaigava aquesta coentor que tot ho inunda. 

Si m'arriben informacions de companys escriptors i premis atorgats celebre aquestes petites victòries sobre paper i vídeo, foteses al capdavall. Les mateixes cares per tot arreu, tv, premsa,taules rodones, recitals, etc... Funcionem mediocrement els humans, però hem de treure enfora tota mena de fantasmes. Fer-se visibles --digueres Manel Alonso-- tots aquells anys arrere. Optimitzar el meu maquinari i software de les distribucions linux amb Vmware afluixa tanta tensió i recorde l'amic Albert Garcia Pasqual.

Si parle amb exalumnes, babaus convertits al neofeixisme: els qui no han patit gens ni mica a la vida, ni dictadures, ni repressió física ni ideològica, ni fam... Els senyorets que han obert la boca i tot ha plogut instantàniament del cel dels parents. Aquests qui diuen que entre immigrants i majors quasi eviterns (gràcies Anna Salomé) el país se'n va a fer la mà.  Olore sota un sol de migdia l'ombra de les xicrandes i el cor acurta el ritme dels batecs.

Aviat reprendré el vocabulari, resseguiré aquest amor de magrana encesa.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir