desproveïts de significat,/
els acotxe al palmell concau/
de la mà esquerra./
Els afig alenades/
i sense cap voluntat meua/
es conformen el mots primers:/
"Carabassa, mel, aigua" sonen,/
s'escorren entre els clavills dels tous,/
ells m'han triat a mi./
Tot seguit cerque blat/
al diccionari dels records/
perquè pastaré unes galletetes:/
a les nits d'estiu courem/
dolçors i l'aigua ens refrescarà/
aquest lent desassossec i desfici./
Mengem-nos tots aquestes llepolies/
espargim-les dintre nostre./
Vessem amb la veu esperança,/
l'esdevenidor duga vida./
No hi ha cap foscor més cruel/
que la mudesa. Al retorn/
d'aquests somnis tan discrets/
ningú ens tenallarà la paraula./
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada