Si jo poguera

Aín

Si jo poguera... 

Obriria una xarxa de neurones on caure'm ofegat en tu. 

Vessaria petites porcions de silencis, encetaria monosíl·labs i sols;

i quan els vents acaronaren foscúries t'anomenaria. 

Si jo poguera extreure't bombolles de somriures càmbrics, 

si poguera observar com creix la molsa i hi hagués, 

potser, una ínfima possibilitat que t'hi arrelares... 

Si poguera dir una melodia on no finalitzara aquest amor, el joc. 

Infant que soc esmaperdut als budells de capvespres que decauen. 

Però veig candeles, petits llums que diuen esperança, 

diuen allò que vaig ser i escriure com arbre gegant on la vida creix. 

Si jo poguera, i puc, i podré encara més quan ja no hi siga... 

Perquè una ànima encendrà la veu que fou carícia, foc i llar...

 I de nou acamparé ona als vents, oasi al desert, aigua a la terra 

i aleshores, per vosaltres, Vida. 

 

If I Could de Pat  Metheny

https://www.youtube.com/watch?v=cdPb4b-J1oM 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir