Al raval de Patraix hi ha un menjador per a gent gran. Cada dia per un preu que no arriba a dues xifres menja un grapat de persones de tota mena. Observe les fesomies, la vestimenta, però no puc endevinar aqueixa història oculta rere els ulls cansats.
Hi ha un murmuri de fons que m'impedeix escoltar la tia. A la meua dreta un matrimoni entre 60 i 70 anys que no parlen entre ells... Ara disparen uns pocs mots. A l'esquerra, seran un pare fregant quasi els 80 i una filla d'uns 40... O serà qui té cura d'ell? Tot un misteri. Pares i fills joves que potser es vegen un sol dia a la setmana per la dictadura del treball i el temps que els canibalitza.
Hem acabat l'amanida i vindrà la paella...El carro amb arrossos fumejants sortegen
els estrets corredors. Les amables cambreres ens serveixen. Fem una volta en acabar per les rodalies. El capvespre aguaita ja de la mà de la tristesa.
Publiquem aquesta nota a Patraix.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
