dijous, 3 de setembre de 2020

Petites necessitats, 65

Aín, el Joncaret
Aín, el Joncaret

A les primeries de setembre batega un silenci solar. 

Ara, quasi tothom ha fet via a les rutines pre-programades per la societat. Hi ha un silenci encegador, la remor del vent en les fulles dels arbres i falgueres, una llum cada cop més oblíqua i les darreres autovies de formigues pels camins. 

No existeix la pressa i el temps és tan sols un concepte desllustrat. També hi ha un silenci floral mentre l'orenga es vincla a terra amb les flors lila i el timonet s'agafa sec i poderós al terra: demana pluja.

És així com el so dels passos sempre em porten a tu,  camí que no mai em perdrà i que no puc oblidar. 

M'estime el silenci solar. 

https://open.spotify.com/track/3QdEJzVqLqIIRsUSSF3m0C

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Cap comentari: