dilluns, 31 d’agost de 2020

Petites necessitats, 64

Dona dels núvols
Cel i ocells, això veig i silenci. I una pintura on ets motiu dels pinzells de la ment. 

Per ella i pres d'un cos que empresona, vole cap a tu. 

És indiferent que el sol ho abruse tot i resten cendres o que una tempesta de calamarsa i vendavals els ossos forade. Tu sempre vens amable, somrius i amb l'esguard fas música que tan sols jo oïsc. 

I aleshores, de bat a bat, camine lliure entre els colors de les teues dents i les pupil·les. Planen els ocells mentre esdevens ma petita literatura. 

Per llenç els núvols, cel meu.

https://open.spotify.com/trac/3sL18IMCamKXE4G8dRu5Nm?si=5zMIzSh8RhKpiaDg-Khs7A

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir