divendres, 14 d’agost de 2020

Petites necessitats, 58

Cípsela
És una lenta harmonia de sons que em transporta als teus ulls obsidiana: pell de terra fosca i fresca, acceptada des de l'inici dels llums quan vaig veure't. 

Ets paisatge que engendrà consciència i em mogué al silenci del vers no dit; ets paisatge i espill, criatura de carn serena. Una umbel·la que acollí els vents d'estiu per somiar formes perfectes, com la bellesa s'abilla, em sorprèn. 

Oh territori del quars rosa i neu: delere els llavis si cada dia dius, quan cada dia vens. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir