dimecres, 19 d’agost de 2020

Petites necessitats, 61

Agrair fotografia a Joe MacDaniel
Camine per deserts imaginaris i n'ets la duna.

Un paisatge que entrelluque magnífic, grandiós, reste bocabadat. Si el nostre amor fos així d'extens...escriuria nit i dia, beuria el que fos just i menges no cruentes.
I tot això per salvaguardar i acréixer-lo amb forta fermança, empetitit per la fastuositat serena d'allò observat.

I a la vora teua, protegit del fred, faria foguera, obriria el sac per a dormir sota el cel, et taral·lejaria el nom mentre em venç la son.

No res més necessite que la consciència que grava pensaments sobre els núvols que tu mateixa ets. I la nit que ens agombola.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir