dissabte, 15 d’agost de 2020

Petites necessitats, 59

Flor silvestre
Et mors i tot s'acaba. I és normal i just que siga així.

Però tu irradies aqueixa molsa indòmita de la llengua amb què ens criàrem, la llar i l'escalfor que ens refugià del menyspreu, d'aquells temps foscos d'oportunisme i somriures burleta.

Irradies la llum dels servers, l'aroma silvestre de nogueres, la dolçor de les garrofes,  i tens la mà que no tremola i sí recolza, com l'ombra vacil·lant dels àlbers que sempre s'agraeix.

No mai hi haurà cap excepció i als llavis dels xiquets seràs batec del foc i l'aigua en pronunciar-te. 

Aquest amor forjat al ritme d'enclusa transparent. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir