divendres, 30 de novembre de 2018

PROJECCIÓ

PROJECCIÓ

Sempre havia pogut enlairar-se amb la ment. Necessitava poca cosa més i l'aire que el nodria de llum interna, vital. Això...

Havia penjat la bufanda a la perxa del rebedor; bellíssima en la figura, no podia mai evitar-se aquella mirada, quasi trista.

Oblidats fins l'endemà, la carpeta i claus al moblet. Quadres i andròmines es nodrien del seu perfum; tremolaven quan els fregava amb l'ombra.

Sobre la butaca de vellut feia caure l'íntima delicadesa a la vora de la roba: volia impregnar-se de la comoditat i s'arraulia en aquella solitud d'un sofà alhora que s'encerclava els genolls amb l'alè del pit.

Malabarista d'amors i somnis dibuixava amb els llavis la melodia  Let's Call It A Day tot i que ningú l'observara.

Però discretament i lenta, sense adonar-se'n, m'encenia amb petits mots combustible les branques humides del cor. 


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir