diumenge, 4 de novembre de 2018

COMUNIÓ

Et narrava la meravellosa història que em succeí dels llavis desconeguts d'una dona que em captivaren. 

T'ho contava i sentia la meua ment lliure, gasosa, ballava feliç.

Èrem asseguts sobre l'herba, contra aquell ribàs i un horitzó blau, d'ametllers florits. Subtil, la teua cama fregava la meua. Però al meu cor tu eres el vertader paisatge.

La comunió i el desig havien esdevingut el mateix. Plovien colors en les mirades: oh efímer somni, autèntica felicitat!


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir