diumenge, 22 de novembre de 2020

Petites necessitats, 88


Tan sols puc somiar, perquè ara és l'hora en què visc els somnis: m'acompanyes en la llum mentre els arbres udolen la flor de nom que tens. En passejar-te tremolen els vents i tots els mots et corresponen... Abillar-te de vocabulari inesgotable és en què treballe en la tardor.
 
Joiós i solitari, gris i acompanyat tinc el propòsit dels mots per riquesa; que altres pronuncien l'humil recompensa d'aquesta bellesa. 
 
Oh nuvol blanc, llar i substrat d'un cel blau i ras on arrele i m'hi refugie.  
 
Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

Cap comentari: