Quan inicie un text sempre l'índex bescanvia lletres i t'inventa paraules inexistents. No tenen sentit, complexes d'entendre, però m'acosten als teus llavis amb sol.
Aleshores recule i en corregir-les tens més lluenta la pell cada cop: cabells de piano, parpelles gaseles volàtils i per boca l'horitzó on escolte una música.
Ser un gaig blau que de la teua mà menja i al cor es capbussa de joia.
Cap tempesta m'esglaia, ni les boires m'inquieten. Ma vida és volar i, en silenci, saber-te el niu, solar.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada