Volant flors imaginàries cap al teu rostre és com et reconec, amb el palmell de la mà sobre els dies quan dius: - Què soparem avui, els xics no hi són?
Tinc prou amb la mirada per aliment, però no mai ens ha faltat el pa torrat, l'oli verge i la tonyina. Aguaiten tomates i una mica de formatge de cabra al vi; i allà lluny, al banc i tot just a la vora del rebost, llambregen caquis, nous i les primeres taronges.
Als teus ulls s'ha ensenyorit la tardor; celebrem-la que ja vindrà l'hivern.
Seurem a taula, a la butaca, i tu veuràs imatges, llegiràs.
Mentrimentre hauré agafat tots els colors i les aromes. En la memòria humil dels mots ens passarà la vida.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada