dissabte, 19 de desembre de 2020

Petites necessitats, 98

Una petita modulació tan sols, és prou per enamorar-me. 

I així isc cada matí per sendes tot cercant el teu nom d'aigua gravat a les pedres. 

Cap estel podrà mai evaporar-te. 

M'engronse en cada feina a fer per haver-te escoltat dir; no hi ha cap rutina feixuga, ni separació, ni solitud. Floreixes per tot arreu, t'olore en cada lletra recolzat al racó d'aquella fotografia. 

Ja no m'importen les conseqüències de l'amor, ni la desmemòria que, duta al llom, galopa. Llig-me aquests mots si l'oblit m'arrapa. 

He estat llépol per la salut encomanada; estimar, com mastegar la xocolata dels teus somnis. 


https://open.spotify.com/track/5pAnJxJxenkDMe1SZrvq0c?si=Wdd_2hS-RKCGLyl1Y07rVA

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Cap comentari: